La Vall d'Incles. Els estanys de Juclar i Estanys de Fontargenta.

La Vall d'Incles. Els estanys de Juclar i Estanys de Fontargenta. El més detacat d’aquest àlbum és la FLORA ALPINA. La Vall d’Incles, és  privilegiada  en aquest aspecte.

La Vall d'Incles,  és una vall que es troba al Principat d'Andorra, l'entrada de la qual està entre les poblacions del Tarter i Soldeu, a la parròquia de Canillo. És una vall oberta vers el nord-est. Està reconeguda com d'una gran bellesa paisatgística. Dóna accés al llac més gran d'Andorra, l'estany de Juclar. Es pot fer una part del recorregut amb cotxe per una carretera força estreta. L'ascensió al primer llac no té especial dificultat, tot i que dura un parell d'hores. A l'hivern és innacessible per la neu. En el poema Canigó de Jacint Verdaguer es fa menció a la vall. La Vall d'Incles i la seva capçalera són un bon exemple de relleu glacial sobre un sòl majoritàriament d'origen prehercinià. Solcada pel riu Juclar, un dels molts que recullen les aigües de la part NE d'Andorra i que acaben alimentant la Valira d'Encamp (dita també de Canillo, de Soldeu o d'Orient), la vall progressa des de l'accès a la Badalosa (1835 m.) fins a la collada de Juclar (2442 m.) passant pels Estanys de Juclar (2300 m.). FLORA. Com un didàctic model a escala natural, cada pas que hom dona és talment com girar pàgina a un llibre de Flora Alpina, començant des dels prats dalladors fins arribar a les zones rocoses de major altitud. Poques són les formacions i les espècies que no hi són representades. Qualsevol esforç per recollir-les totes fóra un despropòsit pretenciós; lla llista aquí inclosa és simplement un tast de la riquesa d'aquest racó de la natura. Les fotos de la flora són de la  Marta Queralt . Gràcies per compartir-les. La sortida farà anada i retorn seguint el mateix itinerari, escapant dels amenaçadors núvols sobre la collada de Juclar, i acabarà amb paradeta i àpat al pont d'Incles (1748 m.), el punt d'inici de la sortida, per a despedir una altra magnífica temporada de coneixement naturalista dels Països Catalans. I per a qui vagi quedar amb ganes de completar la volta, incloem un annex que cobreix l'itinerari sencer inicialment previst, fet espontàniament a mitjan agost. El recorregut, que permeté tenir una visió un tant diferent de la flora entrat l'estiu, es féu a la inversa, sortint des de la Badalosa cap al coll de Fontargenta (2263 m), d'aquí als estanys de Fontargenta (2145 m) i de Juclar (2327 m) en territori francès, pujant fins a collada de Juclar, fins a retornar a la Badalosa, passant ja per territori conegut.