Montsant: Roca Corbatera, Cova Santa, Grau del Carrasclet i Piló dels Senyalets, des d'Albarca.

Montsant: Roca Corbatera, Cova Santa, Grau del Carrasclet i Piló dels Senyalets, des d'Albarca.

FITXA TÈCNICA:

-Dificultat tècnica: Moderada
-Temps: 8 hores 55 minuts

INTRODUCCIÓ:

La Serra del Montsant és una serra situada a la comarca del Priorat, en els termes municipals de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella, Vilella Alta, Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef de Montsant. Forma part de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensió d'uns 135 km².

Els seus cims principals són la Roca Corbatera (1163 m), el Piló dels Senyalets (1.107 m) 1 i la Cogulla (1.062 m).

Està constituït predominantment per conglomerats que formen cingles a la carena principal (Serra Major), situada a la part meridional i alineada de SW a NE, acompanyats de margues que donen peu a nombroses coves.

Al vessant nord, de relleu més suau, hi ha nombrosos barrancs que desemboquen al Riu Montsant.

El Montsant acull diverses ermites de llarga tradició, com la de la Mare de Déu del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartolomeo (d'estil romànic) i Sant Joan del Codolar, entre moltes altres, i al seu peu es troba la històrica Cartoixa d'Escaladei, fundada al segle XII.

RECORREGUT:

La ruta d'avui s'inicia a Albarca, petitíssima localitat que ha quedat reduïda a lloc d'estiueig i centre d'acollida d'excursionistes, ja que disposa d'un refugi.

Després acostar-nos al Collet Roig per pista, anirem seguint després el GR-171 que ens ficarà de ple a la Serra del Montsant per un sender molt fressat.

Al cap d’una estona, el sender desemboca en pista forestal i per ella vam pujar fins al Pla del Grau, on de nou un sender marcat ens portarà a visitar l'Ermita de Santa Maria de Montsant.

Retornem sobre els nostres passos per abandonar el GR-171 i prendre el sender també marcat que ens portarà fins al punt més alt de la Serra del Montsant: la Roca Corbatera (1163 m).

Estem a la part alta de la Serra Major, i anirem avançant en direcció SO sense perdre massa alçada, fins arribar a l'inici del Barranc de la Bruixa. Just en aquest punt trobarem una figura metàl·lica d'un Crist.

Descendim pel Barranc de la Bruixa per anar a visitar 2 coves: la Cova Abelló i la Cova Serret, previ pas per la base d'una roca característica anomenada Cap de Gos.

Com en tot moment, per un sender molt evident. Després de la visita a les coves, retornarem a dalt de la Serra Major, on el Crist metàl·lic, pel mateix camí per on baixem.

Un curt però costerut descens m'acosta ara fins a l'entrada de la Cova Santa, però sense frontal no se m'acut entrar i des de l'entrada no veig res.

Com a premi, tot el que vaig baixar per arribar aquí cal tornar a pujar-lo ... vaja que podia haver seguit per la carena i saltar-me aquesta visita.

Seguim recorrent la part alta del Montsant direcció Oest per un camí que torna a ser GR, en concret el GR-174-1. Passem de llarg el desviament que baixa cap al Grau del Carabassal però no ens saltem el que va al Grau del Carrasclet.

Hem d'estar atents a tot aquest sender i seguir les fites, que són abundants, ja que el terreny és de molta pedra petita i terra solta i baixant és fàcil relliscar i donar-se algun cop de cul.

 Així fins que vam arribar als trams equipats. De tots els "graus" del Montsant, aquest és el més "atrevit". Sens dubte, millor fer-ho en pujada que no en baixada, com m'ha tocat a mi.

Després dels passos equipats, una estona més de baixada sortejant pedrots i evitant relliscades fins arribar a un sender molt més amable, que ens anirà acostant a la Morera de Montsant.

Una mica abans, passarem al costat de Les Tres Roques, també senyalitzat aquest lloc. No arribarem a entrar a Morera de Montsant, ja que quan estem molt a prop ja trobem el sender que ens pujarà novament al capdamunt de la Serra Major pel Grau de la Grallera.

És abrupte, encara que no serà necessari posar les mans. Un cop a dalt, en direcció oest i seguint el Camí de Capçada (el camí que recorre amb magnificència la Serra Major) arribarem a la segona cimera del Montsant, el Piló dels Senyalets (1.107 m).

Mitja volta i ara tenim més de 4 quilòmetres seguint aquest camí de Capçada, perfectament definit i sempre pel més alt de la serra del Montsant.

A mig camí, es converteix també en GR. Després d'aquests 4 quilòmetres, arribem a la desviació que baixa cap al Grau del Carabassal.

Per aquí baixem. Fort pendent, novament atents a les relliscades encara que si patines només és el cop de cul.

 No arribarem als passos equipats. Abans d'això, agafarem un altre corriol que ens portarà per la base dels murs Sud del Montsant.

És la part més salvatge i espectacular de la ruta i encara que no costa molt seguir el sender, millor no badar.

Sortim d'aquesta espècie de flanqueig molt a prop de la Cova Santa, a la qual ja no m'apropo perquè segueixo sense portar frontal, jeje.

Cal seguir baixant, i em posiciono sobre el GR-174-1 per fer-ho pel Grau del Tomaset. Tampoc aquí serà necessari posar les mans, a més en ser GR està molt definit el camí. La part alta és la més entretinguda, sortejant grans blocs de roca.

Quan ja hem baixat, una desviació marcat amb una fletxa feta de pedres ens fa abandonar aquest GR i ficar-nos de ple en el GR-174, que en poca estona ens aproparà fins a Sant Joan del Codolar.

En aquesta ermita tenim font, barbacoes ... i es pot accedir en vehicle.

Des d'aquí i fins Albarca, anirem seguint sempre el GR-174 per un sender amb poc desnivell, sense dificultats i que va sempre sota els Cingles de Sant Joan.

Potser és la part més monòtona de la ruta, ja que el paisatge sempre és el mateix i no hi ha desnivells que superar. Vam finalitzar a Albarca, a l'aparcament que hi ha davant del Refugi.