Montseny: Cim Matagalls des de Sant Bernat(ermites, fonts, boscos i herba de Sant Segimon).

Montseny: Cim Matagalls des de Sant Bernat(ermites, fonts, boscos i herba de Sant Segimon).

LA RUTA:

-Quilòmetres = 14,19

-Circular: Si

-Altitut maxima = 1.702 m

-Altitut mínima = 704 m

-Desnivell = 1.000 m

-Durada = 4 - 5 hores

ITINERARI:

Aparquem al pàrking sota l'hotel Sant Bernat i agafem el corriol que hi ha prop de l'ermita de Sant Bernat.

S'enfila molt decidit enmig d'abundant vegetació i està marcat amb fites.

Arribem al Cim Matagalls:

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau aOsona, i el del Montseny al Vallès Oriental.

Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic.

Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola,Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes delsprepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.

Després de fer cim al Matagalls i contemplar les àmplies vistes agafem el GR 5.2 cap a l'ermita de Sant Marçal.

Passem també la Font Bona i baixem per la pista cap a la Font Nàiade.

Allà fem un tros d'asfalt fins al trencant de Can Gorgs, on podem agafar una drecera que ens porta altre cop a Sant Bernat.

El desnivell positiu és d'uns 1000 metres.

"Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. 

Nombroses espècies, provinents del Sud o del Nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya.

Espècies relictuals i exemplars aïllats que troben en el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

Les fagedes són els boscos més humits i ombrívols del massís. Es distribueixen, generalment, entre els 900 i els 1.600 metres d'altitud i ocupen un superfície d'unes 5.500 hectàrees.

Les avetoses formen petites extensions dins les fagedes. Les més importants són les de Passavets i les del Matagalls.

Al Montseny, aquests boscos típicament centreeuropeus representen una illa al mig d'un mar de vegetació mediterrània.

(http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=3&m=26&s=152)