Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

lunes, 27 de marzo de 2017

Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.






Al Montalt, els Tres Turons miradors de la Costa del Maresme.

El nom dels Tres Turons : Montalt, Mig i Vilanegra.

L'EXCURSIÓ ÉS AL TURÓ DEL MONTALT DE 596 METRES (el més alt)

Sortida pel Parc Natural del Corredor i Montnegre, des de l'acollidora i tranquil·la població de Canyamars (Dosrius) al cim del Montalt per la serra de Vallalta i Can Brugueràs i retorn per la Creu de Rupit.

DADES:

Durada de la sortida: entre 4 i 5 hores.
Longitud: 14 km.
Desnivell positiu: 376 m.
Cota màxima: 596 m al Montalt.
Dificultat: baixa-mitjana.
Consell: És un itinerari ideal per un matí clar i fresc de tardor, per buscar bolets o castanyes i veure tota la costa del Maresme fins a la "urbe" Barcelonina.

COMENTARI:

El Montalt és el cim més alt del grup de turons panoràmics que s'alcen sobre la plana litoral de Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.

Forma part de la Serra del Corredor, on el Santuari del Corredor és el cim més alt del massís. Aquesta serra es localitza a la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.

L'anomenat massís del Corredor, de constitució granítica, vestigi de l'antic massís paleozoic Catalano-Balear, té unides les carenes pel coll del Bruc i la creu de Rupit, on s'encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d'Argentona. Prop del cim culminant (657 m alt.), punt on es parteixen els vessants litorals (rieres d'Argentona i d'Arenys), de la Tordera (rieres de Vallgorguina i de Trentapasses) i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor.

A ponent, aturonada a 435 m alt., hi ha l'església parroquial del Far (entre el Corredor i el Far, la carena és formada pels residus d'una antiga superfície d'erosió); al vessant septentrional, les de Collsabadell, de Vilalba Sasserra i l'antiga de Santa Eulàlia de Tapioles; al vessant meridional, els pobles de Canyamars i Dosrius.

ITINERARI:

L'excursió comença al tranquil poble de muntanya de Canyamars, dins el terme municipal de Dosrius.

Enfilem el camí del Mas Silvestre fins aquest alberg- casa de colònies.

A continuació busquem el millor camí que ens permeti continuar pujant i carenejant la serra de Vallalta fins a la urbanització de Can Brugueràs.

Travessem un bon alzinar de suredes, alguna pineda i alguns camps amb vista al Santuari del Corredor. A

Can Brugueràs hi ha el Pi de les Fontetes i la Font de Malpàs, racons amb molta història de trobades i dinars sota l'ombra dels arbres.

Al Pi de les Fontetes comença un sender costerut senyalitzat amb fites (monticles de roques) que s'acosta pel vessant Nord al cim del Montalt.

Recorrem un alzinar humit molt ombrívol. Al finalitzar l'encisador sender, arribem al sostre de l'excursió d'avui: el cim del Montalt amb 596 metres d'altitud.

Entre alzines s'erigeix el vèrtex geodèsic i una senyera, a terra trobem diversos pessebres de les agrupacions excursionistes de la comarca que hi pugen per deixar la seva ofrena nadalenca pocs dies abans de les festes.

Es veuen aèries vistes cap al mar on es poden reconèixer poblacions com Mataró, Arenys, Canet, etc.; cap al nord la vista està amagada per la vegetació encara que si ens enfilem al vèrtex geodèsic, veurem el Santuari del Corredor, el Montnegre i el Montseny.

Descendim de la muntanya per una forta baixada entre alzines i castanyers, el sender és ben fresc.

Arribem a un coll, la Pedra de la Ferradura i vorejant el Turó del Mig, el segon dels tres turons del Montalt, enllacem la pista forestal de baixada a Canyamars.

Som a la Creu de Rupit i hem de vigilar no equivocar-nos de camí i retornar a Can Brugueràs.

La pista de forestal de baixada serpenteja durant una hora per l'ufanós torrent de Rupit, on podem trobar falgueres gegantines, fins al Pou de glaç de Canyamars, una espectacular coberta de pedra tosca que amaga un pou de gel d'aquells temps que el fred de l'ombra conservava el gel que es formava durant la nit i d'on s'extreien grans blocs de gel que es venien a Barcelona.

Canyamars queda més a prop que Barcelona i continuant el camí retornem al punt de partida.

FEM CULTURA:
Pou de glaç de Canyamars.
Pou de glaç de Canyamars és un monument del municipi de Dosrius (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Descripció:
Construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada, aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.

Tot i estar en estat d'abandonament -gairebé cobert de vegetació- la construcció es manté en peu. Pels voltants es conserven en mal estat petites voltes de maó, que se suposa eren els ponts que comunicaven el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava.] L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario