El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny que té una altitud sobre el nivell del mar de 999 m. dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
Es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera.
Al cim hi ha una torre de guaita per a incendis forestals del Parc Natural del Montseny.
Poc abans d'arribar al cim, hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor que dóna nom al turó i s'hi celebra un aplec cada 25 d'abril.
Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme).
També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses).
Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samont.
Entre la Serra de Palestrins i el turó de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor.
SANT PERE DE VILAMAJOR I COM ANAR-HI:
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. També conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi és la Força de Vilamajor.
Situació geogràfica:
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma.
Amb una àrea de 35 km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes.
Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l'est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l'oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.
COM ANAR A SANT PERE DE VILAMAJOR:
La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d'allà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.
Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1,5 km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.
El municipi és travessat pel sender de petit recorregut de 18 Km anomenat Sender del Pi Novell PR-C 139 que uneix el municipi amb el Pla de la Calma connectant els senders de gran recorregut: GR 97 i GR 5.
No té cap estació ferroviària, tot i que les més properes són l'Estació de Llinars del Vallès i l'Estació de Palautordera.
UN COP ALLÀ, PREGUNTEM PER ANAR AL TURÓ DE SANT ELIES.
TAMBÉ, ÉS MOLT INTERESSANT VISITAR EL POBLE: Castell de Vilamajor (centre històric).
FEM CULTURA:
Castell de Vilamajor (centre històric).
Situació.
Centre històric de Sant Pere de Vilamajor. El barri de La Força és el nucli urbà que envolta l´església de Sant Pere, el casc antic. La Força era el recinte fortificat.
L´origen.
Es deconeix l´origen de La Força ja que sent el Vallès un lloc de pas han passat moltes civilitzacions. S'han trobat restes ibèriques (deessa artemis "la nena" a can Canal) i restes romanes (ceràmica a can Clavell).
El castell de Vilamajor.
A partir el segle XI els comtes de Barcelona construeixen el castell de Vilamajor, al servei de l'administració de la cort, alberg de nobles en les campanyes de França o intercanvis comercials. Textos documentals ens detallen la presència de grans torres, una gran sala amb pintures sarraïnes, fargues i molins. La llegenda diu que hi va néixer el rei Alfons I de Catalunya i es conserven albarans de les despeses que hi realitzava la reina Peronella d´Aragó.
El terratrèmol del 1448 va enderrocar gran part del Palau Comtal i la sagrera amb les seves muralles. El conjunt es conegut amb el nom de La Força (fortificació). L'església gòtica de Sant Pere, una de les més esveltes de la comarca, i les cases que l'envolten, foren reconstruïdes a partir de les pedres de l'antic castell comtal.
Actualment es conserven força restes del castell, sent-ne les més significatives part de les muralles i la torre mestra (actual campanar, conegut com a Torre Roja).
El terme del Castell de Vilamajor ocupava els termes actuals de Cardedeu, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Al segle XVI, s´independitzà Cardedeu i, al segle XIX, Sant Antoni amb la parròquia de Sant Julià d´Alfou. Actualment, el terme encara comprèn Sant Pere i la parròquia de Santa Susanna.
La Torre Roja. Torre Mestra del castell (campanar).
La Torre Roja es troba al nucli de La Força. És una imponent torre de 25 metres d´alçada i una planta quadrada de 5x5m.
Està construida amb petits carreus de pedra rogenca que li donen un aspecte molt peculiar que li ha valgut el nom de "Torre Roja".
Actualment és el campanar de l´església de Sant Pere, però la torre és exempta, està separada de l'església. El motiu és que fou construida per ser la torre d´homenatge -o mestra- del castell de Vilamajor. Es tracta d´una torre romànica (s. XI i XII), amb murs de 1´6 metres de gruix (objectiu defensiu).
Consta de tres pisos.
La planta baixa és un petit habitacle (sense finestres). Al primer pis s´hi accedeix per una escala (amb graons molt desgastats) que s´enfila per dins del mur.
El primer pis tampoc té finestres. D´allà, s´enfilava per una escala de cargol fins al segon pis (el 1929 es substituí l´escala de cargol per una escala encastada a les pares interiors).
El segon pis té finestres a les quatre parets, finestres dobles amb arcs geminats. Les columnetes i capitells de les finestres estan recuperats d´una edificació preromànica anterior.
Mitjantçant una escala de fusta, hom pot enfilar-se al tercer pis on hi ha les campanes. També amb finestres a les quatre bandes. Al segle XVIII, es van engrandir les finestres nord i sud per encabir-hi les dues campanes grans. Al sostre del tercer pis hi ha un petit registre que accedeix al terrat.
El 1448 un fort terratremol va malmetre el castell de Vilamajor; però la torre Roja va romandre d´empeus. Actualment encara marca les hores.
Muralles i fossats.
La destrucció del castell a causa del terratrèmol no ha evitat que s'hagin conservat part de les muralles del castell. Els trams més visibles els trobem a la plaça i pujada de l'església (aguanten l'església i la Torre Roja) i al fossat del Ripoll (muralla nord).
Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est.
També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Podrem visitar-ne un tram al punt d'informació de la Mongia de Vilamajor.
Can Vila. Torre de defensa.
Can Vila, situat al carrer Brugueres (barri de la Força, veïnat del Pla), era una antiga torre de defensa d'una de les entrades al castell de Vilamajor. El carrer de Brugueres s'anomena així perquè des d'aquesta porta es comunicava el castell amb el veïnat de Brugueres.
L'edificació actual conserva material rogenc de l'antic castell (com la Torre Roja) però l'edificació és una reconstrucció del segle XVII i XVIII sobre les restes de la torre de defensa.
La casa de can Vila havia estat l'antiga casa consitorial. Es desconeix si es diu així perquè era la "Casa de la Vila" o que un dels seus propietaris es deia "Vila". Prop de can Vila, hi ha el turó de la Torreta, la torre de guaita del castell.
La Torre Negra (la torreta).
Situat al punt més alt del munticle de l'església de Sant Pere, prop de can Vila, hi ha el turó de la Torreta.
Les restes de la base de la torre de guaita del Castell de Vilamajor encara es conserven. Es probable que la única part pètria fos la base i la torre de guaita fós d'estructura de fusta.
ERMITA DE SANT ELIES DE VILAMAJOR.
ERMITA DE SANT ELIES DE VILAMAJOR.
Sant Elies de Vilamajor és una ermita al municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), al turó de Sant Elies, al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor i construïda entre el segle XV i el s. XX. Sant Elies de Vilamajor depenia de la Parròquia de La Costa i més tard, al fundar-se la Parròquia de Santa Susanna de Vilamajor va dependre d'aquesta. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
L'ermita té adossada la casa de l'ermità. Té la nau molt baixa, dividida en dos trams per un arc ogival. A una de les claus de volta hi ha la data de 1633. A la façana hi ha les dues portes: nua dovellada, amb un escut sobre la clau i l'altra allindada amb una obertura sobre la seva vertical en forma de creu. La teula és de dues vessants. A la part superior el carener dóna diferent inclinació a cada vessant. Per darrera sobresurt l'absis, que té una minúscula obertura. A un dels laterals hi ha un contrafort. La campana fou donada pel poble de Tagamanent en un campanar d'espadanya que ja no existeix. La campana es puja només el dia de l'aplec, el 25 d'abril.
Història
Sant Elies està documentada des del 1570, tanmateix pot ser anterior. A mitjans de segle XVII pertanyia a Sant Pere de Vilamajor, posteriorment passà a Santa Susanna fins al 1922, que tornà a la parròquia de Sant Pere.
La primera capella era de mides reduïdes amb una sola nau coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Al fons, un absis que guardava la primera imatge del Sant. A començament del segle XVII, es va ampliar l'ermita amb una crugia a banda i banda, mantenint la simetria de l'edifici. Posteriorment, l'ermita va perdre la simetria amb l'aixecament a la crugia de ponent d'una planta. La planta baixa es va dotar amb una llar de foc i amb un forn, mentre que la planta de dalt s'emprava com a dormitori. L'entorn es va omplir amb annexos que s'empraven com a magatzems i corts per al bestiar.
El 1914 va marxar el darrer ermità quan l'edifici es trobava en un estat molt lamentable. El 1936 l'edifici de l'ermità estava totalment enrunat i només en quedava la nau de la capella. El 1945 es reconstruir amb la imatge actual de l'edifici.
El 2008 es va fer la darrera restauració després que la volta de maó de la nau s'ensorrés pocs dies abans de l'aplec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario