Tres Salts o Ulls del Riu Llobregat i les Set Tines de Talamanca

Tres Salts o Ulls del Riu Llobregat i les Set Tines de Talamanca

COM ANAR-HI:

Des de Terrassa, agafem l’autovia de Manresa i sortim a Sant Fruitós de Bages. Anem fins el monestir de Sant Benet de Bages (està indicat).  Aparquem el cotxe.

Passem de llarg el monestir (cal fer-li una visita monogràfica), seguim recte fins arribar al riu Llobregat.  Seguim per una pista ample paral.lela i enganxada al riu, fins arribar als Tres Salts del Llobregat.

Seguim una mica més, creuem el riu per un lloc on de lluny ja es veuen les 7 Tines de Talamanca . 

Hi el 15 minuts, som a les 7 Tines de Talamanca, també conegut com la Casa de les Tines, un conjunt de set tines perfectament conservades que destaquen per la seva disposició alienada. Darrere i tocant a les tines hi ha un taller de cerámica.

Anada i tornada unes 2 hores, terreny planer.

Els tres salts

En aquest indret, el riu Llobregat forma una presa natural entre roques calcàries. 

Amb els anys i el pas del riu, s’han format canalons i forats d’on brolla l’aigua amb força, impulsada per un desnivell de fins a dos metres.

Quan el Llobregat va crescut, la potència de l’aigua en pendent és tot un espectacle i el riu pren protagonisme en un entorn natural incomparable.

A prop s’hi conserven testimonis d’antigues edificacions que canalitzaven l’aigua per a usos humans.

Casa de les Tines o les 7 Tines de Talamanca.

Molt a prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat hi ha un conjunt de tines perfectament conservades que destaquen per la seva disposició alienada en el paisatge. 

Aquesta mena de construcció, molt utilitzada al llarg dels segles XVIII i XIX, es feia servir per transformar el most en vi.

En aquella època, la vinya era un dels cultius més comuns a Catalunya. L’augment de població i el bon negoci que suposava l’exportació d’aiguardent cap al nord d’Europa i a Amèrica, va fer augmentar la plantació de raïm fins i tot en les zones on les terres eren més aspres i difícils de cultivar. 

Per facilitar-ne la feina i el transport, es van edificar les tines, amb l’objectiu de no haver de traginar el raïm fins els masos i poder treballar la fermentació del most al camp mateix.

Generalment estan a prop d’algun curs d’aigua per poder-les netejar a fons abans de trepitjar el raïm. Aquest es xafava dins la tina i es mantenia aïllat gràcies a les parets de pedra recobertes de ceràmica vidriada a l’interior.