| Cartoixa d'Escaladei | |
|
|
|
Història
Orígens
La història
d'Escaladei s'inicia el 1163 quan el rei Alfons I el Cast va decidir fundar un monestir cartoixà en terres
cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos provinents de Provença, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s'uniren alguns eremites del Montsant, es van establir, en
primer lloc, a l'antic eremitori de Santa Maria de Poboleda, fins que vers el 1203, amb l'ajuda de Pere I, s'establiren al lloc definitiu. El
1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la
comarca.
El 4 de maig de 1128, la cartoixa d'Escaladei rebé la
notificació de la concessió del cobrament dels delmes pertanyents a l'església a favor de la concessió que
els feia el Papa. Per aquest motiu els monjos cartoixans van fundar la casa
denominada Gran al costat de la riba esquerra del riu Siurana, on avui es creuen el camí de Bellmunt del Priorat al
Molar amb el Molar al Lloar, destinada com a sucursal, a cobrar els delmes dels
territoris que tenien sota la seva jurisdicció.
El 8 de juliol de 1313 es va signar a Cabacés per part del rei Jaume el Just la concessió als monjos de la cartoixa d'Escaladei la
facultat que només ells poguessin buscar i beneficiar-se de les mines que es
trobessin dins el seu territori. Aquests privilegis foren ratificats per Joan I
d'Aragó el 3 d'octubre
de 1387. Així hi ha constància que la mina Espinós, una de
les més antigues del Priorat, era administrada pel cenobi.
Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es construí l'església, el claustre amb dotze cel·les, el refectori. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir, on actualment
hi ha l'entitat d'Escaladei. La conreria era, pròpiament,
l'habitatge annex al monestir des d'on es dirigia el conreu dels camps. Hi
havia allí la casa procura, que administrava els afers, no solament de la
cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat.
Vers el 1333 s'acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l'infant Joan d'Aragó
i d'Anjou, arquebisbe de
Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou entre 1324 i
1327 monjo d'Escaladei. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la
cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.
Esplendor
Durant set
segles, la cartoixa va travessar èpoques de gran esplendor. Els monjos feren
poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de la vinya. El Prior podia exercir justícia i era el batlle general dels pobles de la
zona centre de l'actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d'origen vinícola Priorat.
La cartoixa va
destacar per la seva riquesa. L'extens patrimoni, que englobava moltes
possessions territorials, amb el domini directe sobre els pobles de la comarca
i les propietats rústiques, caps de bestiar –sobretot cavalls–, censos de tota
mena i altres béns, van fer que fos considerada la cartoixa més rica de
l'anomenada província cartoixana de Catalunya (formada pels territoris
d'Aragó, Catalunya, València i les Balears).
Escaladei va
participar activament en la fundació de les cartoixes de Sant Pol de Mar (1269) a Catalunya i Valldecrist (1385) al País Valencià, de Nostra Senyora de les Fonts (1507) a l'Aragó, i de les cartoixes d'El Paular (1390) i Miraflores (1442) a Castella. Una cartoixa anomenada Scala Coeli, prop d'Évora a Portugal, fou la primera cartoixa portuguesa (1585), i fou fundada per cartoixans procedents de la del Priorat, dirigits per Lluís Telm, com també la cartoixa de Lisboa, fundada en 1597. Els drets d'Escaladei no només s'estenien pel Priorat sinó també per
altres pobles del bisbat de Tarragona, Barcelona, Lleida i Urgell, a més de les
cases-procura de Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Reus.
Escaladei
inicià una època de decadència després de la pesta negra que els monjos compensaren amb l'adquisició de noves
terres al segle XV. El 1452 és suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria
de Bonrepòs i Escaladei n'aconseguí la seva propietat, fet que va comportar plets amb
els cistercencs de Santes Creus fins que més endavant es va sentenciar la divisió dels béns de Bonrepòs
entre els dos monestirs.
En aquell
temps, el Prior de la cartoixa d'Escaladei era senyor només en certa manera del
pobles que ara s'anomenen priorat, donar que només tenia dret a cobrar els delmes pertanyents a l'església, atès que eren senyors
d'aquest territori els ducs de Cardona, de manera que el 1626 encara no existia el nom de Priorat. És a partir del dia 27 de gener de 1627 quan els ducs de Cardona van fer
escriptura a Barcelona mitjançant la qual venien la senyoria que posseïen dels
pobles de la Morera, Poboleda, Torroja, Gratallops, la Vilella Alta, Porrera, terme de Masmorell i la Gambosa, pel preu de 7.500
lliures catalanes, a favor dels priors del convent d'Escaladei. Des d'aquella
data, els priors van ser senyors per complet de l'esmentat territori i quedà
constituït l'actual Priorat.
Al voltant del segle XVIII la cartoixa recuperà un cert prestigi i influència.
D'aquesta última època data la capella del Sagrari, la reforma de l'església, que
es recobrí de marbre i jaspis, la construcció de la muralla, la
bassa de les Tortugues i la capella de Sant Josep, l'arc, —que encara es
conserva— d'entrada al monestir i el gran santuari darrere l'absis, notable
pels seus marbres, estàtues i relleus, en gran part obra d'artistes de la
cartoixa. En aquest moment, Escaladei mantenia un important comerç de vi i
aiguardent i dos molins paperers.
Escaladei fou
un punt de referència per als monestirs en el procés que durant l'últim quart
del segle XVIII va conduir a la creació de la
Congregació Nacional de les Cartoixes Espanyoles, independent de la Grande Chartreuse, casa central de l'orde a Grenoble (França).
Desamortització, abandonament i recuperació
La cartoixa
patí la primera exclaustració el 1820, però els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortització de Mendizábal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir privats per decret
de les seves terres. En només dos anys la majestuosa cartoixa, amb les seves
cel·les, claustres, l'església i l'hostatgeria restà convertida en un munt de
ruïnes pel saqueig d'uns pagesos cansats d'haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió. La seva famosa biblioteca (la Bibli
Sacra, regalada per Joan d'Aragó, és actualment al seminari de Tarragona.
Una bona part dels documents són a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid.
El 1990 els seus propietaris, la família de viticultors Peyra, la van donar a la Generalitat, la qual va endegar un pla de
rehabilitació i consolidació de les restes. El cenobi, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, fou el primer de l'orde de Sant Bru a la península
Ibèrica.
Es pot visitar
des del 1998. S'ha reconstruït minuciosament una cel·la, element
clau de totes les cartoixes. Els monjos efectuaven la majoria de les seves
activitats en el mateix recinte del monestir. Cada cel·la compta amb un hort
individual.
Espai de cultura
Fou planter de
monjos savis, com els teòlegs escriptors Joan de Torralba, Andreu
Capella, bisbe
d'Urgell, i Joan Valero; dels historiadors Josep Vallès, Narcís Pi; del famós farmacèutic Salvador Vilella; dels sants Lluís Telm, fundador de la cartoixa de Scala
Coeli d'Èvora a Portugal, i Joan Fort; i dels arquebisbes d'Arles i de Tarragona, Joan Prunera i Joan d'Aragó
i d'Anjou, fill del rei Jaume el Just. Alguns dels seus monjos reberen veneració, encara
que local, com el mateix Joan Fort o el místic Climent Riera.
Al segle XVII hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al
voltant d'Agustí Pujol i els cartoixans Joaquim
Juncosa i Domadel, Pasqual Gaudí i Salvador Illa. Però tots els tresors artístics d'Escaladei s'han perdut. No hi ha cap
indici de la sort que van córrer els treballs d'Agustí Pujol al Priorat, igual
que no n'hi ha de les pintures de Pasqual i Juncosa que decoraven l'església i
les estances del cenobi.
Llegenda
Diu la llegenda
que el rei Alfons I el
Cast va decidir fer
donació d'unes terres a l'Orde de la
Cartoixa perquè hi
construïssin un monestir. La casa mare envià uns monjos a cercar el lloc més
adient a les seves necessitats.
Durant la
recerca, trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que
pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al
lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un
senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l'origen de
la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, que vol dir "escala cap a
Déu".
No hay comentarios:
Publicar un comentario