CIMS DE MONTSERRAT. 'Miranda
de Sta Magdalena 'i 'Roca de St Salvador'.
Aquesta
ruta comença des de l’aparcament del
Monestir. Al mateix aparcament agafem el
camí del Magnificat o dels degotalls. Anem trobant alguna pintura del PR- C
19.
Aquest punt,
també és l’inici del Camí de Sant Jaume que comença a Montserrat. Quan portem
uns nou-cents metres, no fem cas de les pintures i agafem a la dreta un senderó
que acaba entroncant amb un que puja de la carretera per unes curtes escales de
fusta ( punt alternatiu d’inici). Anem a l’esquerra i de seguida trobem un tronc
indicador.
Deixem el camí que duu al Monestir i seguim les indicacions de la Canal del Pou del Gat. Fins ara
havíem anat de passejada. La canal exigeix posar mans i cames en diversos
llocs. També hi trobem un curt pas, estret i un pel aeri, on una corda ens
ajuda a superar-lo. Un tranquil tram amb llaçades ens duu a entroncar amb el camí de l’Arrel ( PR-C 19 ). Anem a
l’esquerra i pugem anem pujant suaument fins a trobar un tronc indicador de la
Trinitat. Hem arribat al pla de la
Trinitat.
Anem a la dreta i de
seguida arribem a les ruïnes de l’ermita. Planegem una estona pel PR fins
anar a la dreta en direcció Sant Salvador. Ara el pendent creix. Uns bonics
revolts ens duen fins les poques restes de l’ermita. Desfem el corriol
d’aproximació per tornar al camí que seguim uns dos-cents metres fins trobar a
la dreta un corriol que puja al Cim de
la Roca de Sant Salvador. El pas es va complicant, el terreny és molt
rocós, alguna fita ajuda. Cal posar les mans en un tram amb fort desnivell.
Aquí fem dos grups, els valents que segueixen i els més assossegats que ens
parem.
Per assolir el 100 Cims de
l’Elefant encara cal superar una escletxa molt estreta i estar a la guaita
pel fort vent que avui feia. Les fotos fetes ens mostren les espectaculars
vistes des del cim. Un cop agrupats desfem fins el camí. Davallem una estona
molt suaument fins arribar al encreuament del Coll de la Canal Plana on anem a l’esquerra i seguim baixant fins
sortir al Camí Vell de Sant Jeroni. Anem a la dreta fins el proper Pla dels
Ocells . Ara tenim dues opcions, agafar el pas del trencabarrals o
la drecera que ens puja al Camí nou de Sant Jeroni. Escollim la segona i
entronquem amb l’ample camí. Anem a l’esquerra direcció Monestir.
Caminem, quasi podríem dir passegem, per aquest bonic camí. Voregem la Gorra
Frígia i les Tisores. Quan trobem un tronc indicador de Santa Magdalena, anem a la dreta i comencem a pujar de nou. Unes escales, bastant ben
conservades, ens ajuden a salvar el desnivell. En arribar a un collet anem a la
dreta. Unes poques llaçades ens duen a les restes de l’ermita.
Seguim per un
corriol amb fites per assolir el 100
Cims de la Miranda de Santa Magdalena . Des don gaudim d’unes
vistes espatarrants del Baix Llobregat. Davallem pel senderó que duu a Sant Onofre que deixem per anar a l’esquerra i agafar unes escales
molt malmeses però amb unes cordes que fan de passamans que ens duen al camí de
Sant Joan. Anem a l’esquerra per l’ample camí fins al Pla de les Taràntules. Just per davant de l’entrada del funicular
agafem un altre cop el Camí Nou de Sant Jeroni que seguim uns pocs metres fins
trobar un indicador del PR-C 19 que tornem a agafar anant a la dreta. Ara anem
perdent altura per un tram ben ombrívol i de fàcil petjada.
Creuem una riera on
hi ha un petit gorg i arribem a les
ruïnes de l’ermita de Santa Anna des don tenim una magnífica visió de les tisores i la Gorra Frígia. Entronquem
amb el Camí Vell de Sant Jeroni. Seguim davallant suaument per un tram amb
moltes escales.
Passem per l’estret i
curiós Pas dels Francesos. Més esgraons i arribem al pla del Monestir. En
pla turístic ens apropem a la abarrotada plaça del Monestir. Després de les fotos i la visita a
l’església anem fins a l’aparcament on
teníem el cotxe.
Nota : Un cop arribats al pla de les Taràntules,
hi ha l’opció de baixar al Monestir pel camí de les Ermites i el de Sant
Miquel. Una opció més “turística” però menys senderiste.
No hay comentarios:
Publicar un comentario