RUTES DE MONTSERRAT - Collbató-Collbató

RUTES DE MONTSERRAT - Collbató-Collbató

Per la Vinyanova, can Jorba, el Bruc, la Diablera, collet de

Guirló, la Foradada, Santa Cecília, els Degotalls, monestir de Montserrat, camí del Rosari, la Fita i les coves del Salnitre

LA VINYA NOVA

Situada als peus de Montserrat, és un mas molt antic que havia estat adquirit pel monestir de Montserrat el 1566. Va ser utilitzada com a lloc de repòs dels frares i per proveir de vi l'abadia. amb la desamortització, el 1835, va ser adquirida pels senyors Miret i Formosa i el 1888 va ser comprada per Andreu Solà Termes. Dedicada al conreu de l'olivera, va estar habitada fins l'any 1958. El 1993 va ser restaurada i habilitada com a restaurant.

CAN JORBA

La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada.

EL BRUC.

Monument al Timbaler del Bruc.

COLLET DE GUIRLÓ ( foto ) I LA ROCA ESPECTACULAR DE LA FORADADA.

SANTA CECÍLIA.

Situació: Al terme municipal de Marganell (Bages). Època: Segle XI – Romànic. Estat: Exteriorment presenta un bon estat. Incendiada l’any 1811 per l’exèrcit napoleònic, refeta l’any 1862 per en Francesc de Paula del Villar, fou restaurada per en Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1928 i 1930. Hi ha un casal veí, que ha estat refet quasi íntegrament, i que del 1900 al 1954 hi residí una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puel·les, que el 1954 es traslladà al nou monestir de Sant Benet de Montserrat. Actualment ha estat convertit en refugi d’excursionistes i en local per a activitats juvenils.

ELS DEGOLLATS.

La llegenda de Degollats

Les restes de la masia de Degollats esguarden el pas del riu Ges des d'una petita raconada, al terme de Sant Pere de Torello, molt a prop de Vidrà. Segons diu la llegenda:

 Conten que fa molts anys, molt a prop de la Tosca, hi havia una masia (avui en runes). Com que era l'època de la matança del porc, el pagès de la casa va decidir matar una truja que feia més de 120 carnisseres. Aquell dia, com era costum, a la casa hi assistiren un gran nombre de persones que havien d'ajudar amb la matança, però que també estigueren a punt per fer una bona xerinola i beure i menjar de valent.

A resultes de la matança, el rebost quedà ben proveït. Feia goig de veure, sobretot amb la immensa cansalada que penjava de la biga del sostre i que hi penjaren amb tots els treballs.

El pagès cada dia tallava un bon tros de cansalada. Però un dia el ganivet es va encallar amb la cotna i quan ell s'hi arrepenjà amb totes les seves forces, el clau clavat a la biga del sostre va cedir i li va caure tota la cansalada a sobre. Però el pagès tingué la mala sort d'haver deixat els ullals a la truja units a la cansalada i un d'ells s'enfonsà al seu coll segant-li la vena grossa.

Caigué a terra, amb la cansalada a sobre. Amb el pes de la xulla, el pobre home no es pogué aixeca quedà sense sentit i s'anà escolant fins a morir.

D'aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de Degollats, ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre.

EL MONESTIR DE MONTSERRAT

El monestir de Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a Catalunya. Es troba a la muntanya de Montserrat, pertanyent a la comarca del Bages, província de Barcelona, a una alçada de 720 metres sobre el nivell del mar. Administrativament pertany al municipi de Monistrol de Montserrat, tot i que alguns dels seus terrenys confrontants entren al terme de Collbató. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Dins de les diferents accions que es desenvolupen a Montserrat destaca l'escolania, que és un dels cors de nens cantaires més antics d'Europa.

LES COVES DEL SALNITRE

La Muntanya de Montserrat, de renom universal per la seva fisonomia i el seu monestir, amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic de Montserrat. Entre elles destaca la Cova del Salnitre, coneguda arreu tant per ser la que millor resumeix la història de l'espeleologia catalana com per la seva espectacularitat que fascinà i inspirà al llarg dels anys artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, mossèn Cinto Verdaguer i, segons diu la tradició, Antoni Gaudí.
L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop.

Només cal traspassar el llindar de l'entrada per encetar un recorregut d’uns 500 metres seguint els conductes més espaiosos i més bellament ornamentats per les successives generacions d'espeleotemes (estalactites, estalagmites i columnes). Passeig enriquit per experts guies que, a més d'explicar-nos les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a la cavitat, ens mostraran l'hàbitat dels primers pobladors de Montserrat i ens endinsaran en un món d’històries i llegendes.