CAMINADA DE LLÍVIA A PUIGCERDÀ.

CAMINADA DE LLÍVIA A PUIGCERDÀ.

Passeig des de Llívia, un racó de la Baixa Cerdanya dins de l'Alta Cerdanya, fins a Puigcerdà, capital de comarca, tot passant pels petits pobles d'Ur, la Guingueta d'Ix i Onzès. A la històrica vila de Llívia, cal visitar el Museu Municipal, a la torre de Bernat de So, tocant a l'església i a la farmàcia més antiga d'Europa. A Puigcerdà es podran contemplar les cases renaixentistes de la plaça Major.

La ruta comença a Llívia -on s'arriba des de Puigcerdà per la carretera N-154-, a l'encreuament entre el carrer del Raval i l'avinguda Catalunya (N-154), el vial principal de Llívia (km 0,00, 1215 m).

Llívia és un municipi català de la Baixa Cerdanya. Té la particularitat de ser un enclavament català dins del territori de França, com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus (1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660). El municipi és integrat, a més de Llívia, pels pobles de Gorguja i de Cereja, el caseriu de Gorguja Petita—mas de Travis—i el mas Jonquer. A més, s'hi troba l'església de Sant Guillem de la Prada. Localment, la població és coneguda com a Llivi. Llívia és coneguda, entre altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa, fundada possiblement a principis del segle XV, tot i que està documentada des de 1594. Cal dir, però, que la farmàcia antiga va deixar de desenvolupar la seva activitat tradicional el 1926 i actualment és un museu.

Abans de sortir es pot visitar l'església de la Mare de Déu dels Àngels i la torre de Bernat de So. En aquest darrer edifici es troba el Museu Municipal, obert des del 1981, que acull l'antiga farmàcia de Llívia, la més antiga d'Europa ( Farmàcia Esteve ).

S'inicia l'itinerari pujant pel carrer del Raval, es creua la plaça Major i es continua pel carrer Fontcitrana fins a desembocar al del Camí Ral, que se segueix fins al final de la zona urbanitzada, on comença la pista que duu a Ur i que cal agafar.

3,17 km (1199 m), 0 h 45 min. Sense deixar la pista principal, i seguint sempre en direcció oest, s'arriba a Ur, pertanyent a l'Alta Cerdanya. Del poble destaca el castell dels barons d'Ur, del segle XVI, i l'església parroquial de Sant Martí, edifici romànic del segle XI que conserva una pica baptismal d'època carolíngia. El trajecte continua seguint 700 m per la carretera general que duu a Enveig.

Ur és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

La parròquia de Sant Martí d'Ur ja es menciona en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell el 819. El 965 el testament del comte Sunifred II de Cerdanya menciona un legat referit a Ur. El poble fou el centre de la baronia homònima, que a l'inici del segle XVI pertanyia a la família Còdol, que la retindria fins a la Revolució francesa.

Quasi a l'hora de recorregut, just abans d'una corba pronunciada, es deixa la carretera i es gira a l'esquerra (SE) per una pista de terra que creua el pla de Rigolisa. S'accedeix a Puigcerdà pel carrer de Pere Borrell, que voreja l'estany de Puigcerdà

(km 6,30, 1218 m, 1 h 15 min). A la plaça de Santa Maria es pot veure el campanar gòtic de l'església, que al 1936 fou destruïda durant la Guerra Civil. A la plaça Major també es poden contemplar les magnífiques cases renaixentistes dels Descatllar i dels Cadell. A la de les Monges es pot visitar el conegut "mirador de la Cerdanya", amb esplèndides vistes de la comarca. El recorregut segueix per la carretera N-260, que es pren a la part sud del poble i que mena a la frontera amb França. Cal anar en direcció a la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame) i seguir per la N-116, que creua el poble cap a llevant.

9,25 km (1150 m), 2 h. A la sortida de la Guingueta d'Ix es deixa aquesta carretera i es trenca a mà esquerra (NE) per una de vella que porta a Llívia (rètol indicador) i que no s'abandona fins a Onzès .

(km 11,23, 1178 m, 2 h 35 min). Se surt d'Onzès per un camí envoltat d'arbres de la part nord del nucli. A partir d'aquí el camí té algun tram una mica enfangat per la quantitat d'aigua que s'acumula als prats adjacents i pel mateix riu Segre, que passa a tocar.

S'accedeix a una pista més ampla, que es pren a mà esquerra (NE) i s'entra a Llívia pel sud.

(km 13,18, 1218 m, 3 h). Es creua el pont del Segre i, seguint recte, es torna a la carretera N-154 (avinguda Catalunya), a l'encreuament amb el carrer del Raval, punt final del recorregut

(km 14,52, 1215 m, 3 h 15 min).

RESUM :

• Comarques:Cerdanya
• Temes:Natura | Cultura
• Distància:14,52 km
• Durada: 3h15 min