Calafell - Cunit - El Vendrell - L’Arboç ( Baix Penedès )

Calafell - Cunit - El Vendrell - L’Arboç ( Baix Penedès )

Calafell

Municipi turístic de la comarca del Baix Penedès que forma part de la Costa Daurada.

El municipi està dividit en Calafell, Calafell Platja i Segur de Calafell, a més d'unes trenta urbanitzacions escampades per tot el municipi.

Segur de Calafell va néixer el 1947 i durant un temps va ser la urbanització més gran d'Europa.

Actualment és el nucli més poblat del municipi, essent ja lloc de residència habitual de molts dels inicials habitants de cap de setmana i vacances.

Cunit

Municipi costaner de la comarca del Baix Penedès, al límit amb el Garraf i amb el Torrent de Padró com a frontera.

El litoral està format per 2,5 quilòmetres de platja de sorra fina protegida per espigons que donen forma arrodonida a la costa.

FEM CULTURA:

El castell de Cunit és un edifici de Cunit (Baix Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció

Ara forma part d'una residència moderna feta sobre els murs antics, totalment desfigurada, dita encara «el Castell».

El castell és situat a la banda dreta de l'Avinguda de la Font. Està rodejat per una sèrie de terrenys dedicats a l'agricultura. 

L'edifici està format per l'habitatge dels amos (el castell) i el dels masovers (construccions modernes). El castell té tres plantes: els baixos tenen una portalada d'arc de mig punt i una finestra rectangular amb reixa a cada banda. El pis noble presenta un balcó central amb una llarga base i barana de ferro forjat, a cada costat hi ha una finestra rectangular. Les cobertes són de dues vessants. 

Destaca una torre col·locada a la banda dreta, de cobertes de quatre vessants i quatre pisos d'alçada. Les tres plantes inferiors tenen finestres rectangulars. El pis superior consta de tres finestres d'arc de mig punt, la del mig és més gran.

Història

Castell Termenat. Documentat el 1031. Entre el 1131-1162 Ramon Berenguer IV en féu donació a Dalmau de Cunit. En tot el segle XII, quan es creu que es construí el castell, fou del noble Dalmau, primer senyor del castell. 

En el segle XIII la quadra de Cunit formà part del terme i jurisdicció del Castell de Cubelles. Berenguer de Cunit posseïa quadres de Cunit i Segur en el 1359. A finals del segle XIV fou cedit junt amb els altres feus del Castell de Cubelles a Bernat de Fortià. En el 1461 era senyor de Cunit Andreu Bisbal, encarregat de la defensa del castell i muralles de Lleida durant la guerra contra Joan II. Després fou propietat de Miquel Ferrer (1530) i de Miquel Mollet (1565).

A principis del segle XX el castell era molt malmès. Fou adquirit per Joan Braquer i Roger (baró de Cunit), el qual restaurà l'edifici i el convertí en casa pairal. D'aquesta manera i amb algunes restauracions posteriors, el castell va perdre tot caire de castell. Posteriorment, i des de la Segona Guerra Mundial fou propietat d'una família alemanya.

El Vendrell

Vila capital de la comarca del Baix Penedès, que podria tenir els seus orígens al segle X amb motiu de les invasions pirinenques. La seva proximitat amb el camí ral de Tarragona en va afavorir el desenvolupament. 

La teoria més probable de l'origen del topònim el trobaríem en el llatí Venerellus, diminutiu de Venere (Venus).

El Vendrell va veure néixer el violoncel·lista Pau Casals el 1876. Director i compositor musical, considerat un dels millors del seu temps. 

L'oli d'oliva, el xató, amb la seva salsa, i les coques enramades són els productes més típics de la seva gastronomia.

L’Arboç

L'Arboç, és un municipi del Baix Penedès. Segons dades de 2009 la seva població era de 5.441 habitants.

Apareix documentat ja l'any 991 com a possessió dels senyors de Castellet. En 1076 el castell de la població va ser venut al comte Ramon Berenguer I pel que va quedar en possessió de la casa comtal barcelonina, sent per això més tard incorporat a la Corona d'Aragó.

La repoblació es va anar realitzant durant el segle XII. En 1202 posseïa el privilegi de celebrar un mercat i també el de celebrar fires, com la de Santa Llúcia, que se celebra des de l'any 1230. A més Arbós ja posseïa un notari públic i tenia un barri jueu.

En 1297, el rei Jaume II va donar temporalment la vila a Guerau de Cervelló com va pagar d'un deute contret. No obstant això, el poble va tornar a mans de la corona en 1315.

Durant el segle XV era la segona localitat en importància de tota la comarca. La important despoblació posterior va ser deguda a diverses epidèmies de pesta que van assotar la ciutat.

Durant la guerra contra el rei Joan II de Castella la població es va posicionar en principi a favor de la Generalitat. Però en 1464 les tropes del rei es van fortificar a la ciutat que va patir l'atac dels exèrcits fidels a la Generalitat. 

Poc després, el rei Joan II va cedir la vila a Joan Berenguer de Masdovelles. La recuperació econòmica i demogràfica de la vila després de la guerra va ser extremadament lenta.

Arboç, va patir nous desastres com a conseqüència de conflictes bèl·lics. El 10 de juny de 1808, les tropes franceses van saquejar i van incendiar la ciutat.

De nou es va veure saquejada el 3 gener 1836 durant la Primera Guerra Carlista.

Patrimoni
• Església parroquial, dedicada a Sant Julià. Arbós apareix citada ja en documents de 991 encara que l'edifici actual es va construir sobre les restes de l'antic temple. Edificat entre 1631 i 1647, és de nau única amb capelles laterals. La capella dedicada al Santíssim va ser construïda amb posterioritat, en 1770, darrere de l'absis. Conté algunes restes del la primitiva església romànica del segle XII, com la base del campanar o un dels murs de la capella dels Dolors, i les seves pintures franco-gòtiques del segle XIV. La façana principal està decorada amb una gran rosassa situat sobre la portalada, tipus arc de triomf d'estil renaixement.

• Hospital de Sant Antoni Abat, construït entre 1906 i 1911 d'estil modernista amb elements de maó a la vista, pedra i ceràmica vidriada.El edifici conté un claustre central de 7x14 metres, aquest claustre està format per dos pisos de columnes i arcs construïts amb maó a la vista, i rematat amb elements de cerámica.El conjunt de tot l'edifici té planta baixa i un pis que està coronat per dues grans torres quadrades, rematades amb elements de ceámica vidriada.El edifici té una capella la nau cental té 8x17 metres, la façana té tres arcs de punt d'ametlla sostinguts per dues columnes.

• Torre Bellesguard, construïda en 1898 per Joan Baptista Pons i Trabal. Es tracta d'un edifici residencial d'estil neogòtic amb una peculiar torre de planta semicircular. En l'agregat de "El Papiol" es troba una capella dedicada a sant Ponç. És de nau única i es creu que va ser construïda al segle XIII. Es va restaurar completament després que el 1958 es veiés molt afectada per culpa d'unes riuades.

• Palau Gener i Batet, construït en 1873 com a residència privada en dues etapes, com es pot veure en la seva exterior.La part més espectacular, la façana de les grans torres, que va ser acabada en 1889.

• La Giralda, construcció neoàrab que es troba als afores de la ciutat. Va ser encarregada per Joan Roquer i Marí com a obsequi a la seva dona després d'un viatge per terres andaluses. Per això, entre 1877 i 1889 va dirigir les obres del seu habitatge amb una reproducció a escala 1: 2 del famós minaret sevillà (amb 52 metres). A l'interior es pot veure també una reproducció -aproximada- del famós pati dels lleons de l'Alhambra de Granada. L'edifici ha estat restaurat entre 2004 i novembre de 2008.