Vilafranca de Conflent – Prada de
Conflent.
Vilafranca de Conflent
Vila i municipi de la Catalunya Nord, a la comarca del Conflent situada a
l'aiguabarreig del Tet i el Cadí.
Fundada el
1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Assetjada durant 6 dies i saquejada
pels francesos el 1654.
Fortificada entre 1669 i 1687 per l'enginyer militar Vauban amb
elements defensius que avui encara es conserven i que constitueixen el
principal atractiu turístic de la vila.
Hi ha el Trenet Groc sobre la Tet, riu
que vertebra la comarca d'oest a est.
Fort Libèria.
Situat al
cim del mont Belloc, construïda per Vauban el 1681 després del Tractat dels
Pirineus. El fort s'enllaça amb la vila a través d'unes escales subterrànies de
734 graons.
Església de Sant Jaume
Església romànica
que tot i ser esmentada des de finals del segle XI, cal datar-la en conjunt a
la segona meitat del XII.
Consta de dues naus, la primera del segle XII i la
segona del XIII, on segurament hi havia hagut un claustre.
El campanar
és una torre quadrada coronada per merlets piramidals i finestres d'arc apuntat
al pis superior. La construcció és de carreus de marbre rosat local, tallats
acuradament.
Tot el
conjunt urbanístic de la vila conserva encara un aire medieval
El 23 de juny amb l'arribada de la flama
del Canigó, Vilafranca es vesteix de festa, castellers, dansaires, cavallers,
gegants... arribats de totes les contrades dels Països Catalans es passegen
pels seus carrers tot fent llurs actuacions.
Festa que
culmina a la nit amb l'encesa de la tradicional foguera de Sant Joan
Prada de Conflent
Capital de
la comarca del Conflent, que ocupa una bona part de la cubeta de Prada en el
recorregut del riu Tet. Al sud limita amb els contraforts del Canigó al Coll de
Creu i s'estén al nord fins a la vall de la Castellana.
El nom,
esmentat des del 843 deriva del llatí "prata" (praderies), data en
que Carles el Calb va fer donació de la vila de Prada al comte d'Urgell i
Cerdanya.
Església parroquial de Sant Pere
Bastida el
segle XVII al mateix lloc d'una anterior del segle IX i dedicada a Sant Pere,
Sant Salvador i Sant Joan.
El campanar
romànic i quadrat data del segle XII
A l'altar
major hi destaca un notable retaule barroc de fusta policromada, obra de Josep
Sunyer el 1699
Al segle
XIII la ciutat es va dotar d'un recinte fortificat que va ser ampliat el segle
XVI i posteriorment derruït.
Pau Casals i Pompeu Fabra junt amb
altres republicans exiliats, van trobar refugi a Prada durant l'ocupació
franquista.
Pau Casals va ser el precursor d'un
festival de música, que s'hi celebra des del 1950 i que avui encara perdura i
es coneix amb el seu propi nom.
I am a Catalan... així comença el discurs que va fer
Pau Casals a la seu de les Nacions Unides en ser-li concedida el 1971 la
medalla per la pau.
Des del 1968 se celebra a la vila la
Universitat Catalana d'Estiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario