EXCURSIÓ AMB COTXE A MONTFERRER I CORSAVY A LA CATALUNYA NORD (VALLESPIR).

EXCURSIÓ AMB COTXE A MONTFERRER I CORSAVY A LA CATALUNYA NORD (VALLESPIR).

Sortida de Font Rubí sobre les 9h30'.

Arribem a Prats de Molló (primer poble des de la frontera de Coll d'Ares). Són 30 Km (16,8 fins la frontera). L'hem visitat bastantes vegades.

Seguim direcció Perpinyà. Ens anem desviant continuament a dreta i esquerra per visitar diferents pobles.

Després de Le Tech, desviament a l'esquerra per anar a Montferrer i Corsavy.

MONTFERRER:

Montferrer és un poble del Vallespir proper a Arles i que forma part de la comarca natural de l'Alt Vallespir, situat entre el massís del Canigó i l'alta vall del riu Tec. El municipi té 21,95 km² i 202 habitants (2006). Presideix el poble el pic (1.635 m) de la Soca. En un turó que domina el poble es poden veure encara les ruïnes del castell de Mollet, o de Montferrer.

Santa Maria de Montferrer

FEM CULTURA DE LA CATALUNYA NORD-EL VALLESPIR:

Santa Maria de Montferrer, antigament Santa Maria de Mollet, és l'església parròquial del municipi vallespirenc de Montferrer.

Història

El primer document que esmenta l'església és del 938, amb el topònim Mollet que era el nom primitiu del poble. La construcció del castell, el castrum Montferrer del 1070, començà a marcar però un procés de substitució de Mollet per Montferrer. La capella del castell serví les necessitats de culte fins a la construcció de la gran església parroquial del poble, la definitiva Santa Maria de Montferrer; al seu voltant s'anà alçant el poble modern. Santa Maria està sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció.

Arquitectura

El temple actual és una rehabilitació romànic del segle XII aprofitant un edifici anterior del segle X, força ben conservada. És de nau única amb un absis semi-circular i en destaca la portalada, decorada amb dues columnes amb capitells de marbre i una arquivolta enquadrada per una banda de petits cubs disposats en escaquer. El campanar té finestres geminades a dos pisos. Va ser declarada monument històric de França el 1922.

Mobiliari

L'església conserva una creu relicari (lignum crucis) de finals del segle XVI o començaments del XVII, i un copó de finals del XVIII, béns inventariats pel Ministeri de Cultura francès. A més, hom pot contemplar-hi també un sarcòfag el segle XIV dedicat a Dalmau de Castellnou i a la seva esposa Beatriu i el fill d'ambdós, Pere; algunes altres peces d'orfebreria i el retaule de l'altar major (del segle XVIII).

CORSAVY:

Corsavy (en català Cortsaví) és una localitat i comuna francesa situada en el departament de Pirineus Orientals i la regió de Llenguadoc-Rosselló, a la comarca del Vallespir. Tenia 201 habitants en 2007.

Els seus habitants reben el gentilici de Corsavinois en francès i de Corsavinencs en català.

Administrativament, pertany al districte de Ceret, al cantó d'Arles-sur-Tech ia la Communauté de communes du Haut Vallespir.

Geografia

Situada al Vallespir, al nord del Tech, sobre el vessant meridional del massís de la Muntanya Canigou, la comuna de Corsavy limita amb Casteil, Valmanya, La Bastide, Sant-Marsal, Taulis, Montbolo, Arles-sur-Tech, Montferrer i Li tech.

Cal destacar les Gorges de la Fou, que serveixen de límit entre els municipis de Montferrer i de Corsavy. El lloc és bastant espectacular: sobre una longitud d'aproximadament dos quilòmetres, les goles arriben a una profunditat de 150 metres, estrenyent de vegades fins a no superar l'amplada d'un metre entre les dues parets.

Durant la major part de l'any, abunden els bolets comestibles. És molt freqüent que el cel es cobreixi de núvols a la tarda, sobretot a la primavera ia l'estiu.

Història

El primer esment conegut no es refereix al poble pròpiament dit, sinó a la seva església: ecclesia Sancti Martini in vila Rivo Ferrario (993). Aquesta església, encara visible a la vora de la carretera a un quilòmetre a l'est del poble, va ser lliurada en 1001 a l'abadia d'Arles, que la va fer reconstruir en 1158.

Per contra, en 1007, se'ns parla del lleig de Cort savino (el feu de Corsavy). La forma llatina més freqüent en l'Edat Mitjana és Curtesavino, però el lloc és designat sovint per l'única paraula Feus, Feudis (feu). Es troba una grafia Cursavi en 1108, i després Corssavi, Cortsevi, Corsavi, Cortsaví o fins i tot Corsavi, forma més freqüent abans de l'annexió a França. 

La «i» final apareix a finals del segle XVII. El topònim designa el terreny rural (cort) de Sabinus (o Savinus), antropònim llatí.

És probable que el poble s'hagi desplaçat cap a l'oest per aprofitar la protecció del castell, esmentat des de mitjan segle XII i sens dubte lleugerament anterior. Les relacions entre l'abadia d'Arles i els senyors del castell semblen haver estat força tirants: un text de 1090 mostra que Ramon Matfred, senyor de Corsavy, havia efectuat deduccions abusives sobre els béns de l'abadia i els dels habitants.

La família anomenada «de Cortsaví» conservarà el senyoriu del poble, convertit en el centre d'una petita baronia, fins a principis del segle XIV. Aquest senyoriu canviarà de mans repetides vegades, pertanyent més sovint al terreny real, però sent esmentat com a depenent de l'abadia d'Arles en 1770.

Conegut des de l'antiguitat, el ferro de Corsavy va ser explotat en l'Edat Mitjana, en Batère i en Leca sobretot, però sens dubte de manera esporàdica, que va ser el cas fins al segle XIX. 

Cal dir que el transport del mineral ha estat sempre problemàtic, fent difícil una explotació veritablement rendible. El problema es complica en la segona meitat del segle XIX, amb la desaparició progressiva de les fargues catalanes, amb què competeixen els alts forns.

Afortunadament, l'existència d'una via fèrria que va de Perpinyà a Arles, i després la construcció en 1900 d'un transportador aeri de 9 km, que connectava Batère a Arles, han permès que l'explotació minera continués a qualsevol preu, ja que el ferro de la Muntanya Canigou és prestigiós per les seves qualitats. 

El 1987, la Societat Anònima de les mines de Batère va posar fi oficialment a l'extracció del mineral.

Llocs i monuments

-Torrassa circular de Batère, del segle XIII

-Torrassa circular de l'antic castell

-Església parroquial Sant-Martin, que data de 1621

-Ruïnes de l'antiga església, del segle XII

-Ruïnes de la capella de Iglesy-Bielle

-Roques i grutes de la Balme

-Gorges de la Fou