EXCURSIÓ A SERRALONGUE – SANT LLORENÇ DELS CERDANS - COUSTOUGES. (Vallespir-Catalunya Nord).

EXCURSIÓ A SERRALONGUE – SANT LLORENÇ DELS CERDANS - COUSTOUGES. (Vallespir-Catalunya Nord).

Sortim de Font Rubí a les 9h30' (casa que tinc a les rodalies de Camprodon)

Passat Prats de Molló, desviament a la dreta al poble de Serralongue. Fem 5 Km i arribem a Serralongue (Serrallonga).

Visita a l'Església de Santa Maria, el portal és de marbre rosat amb peces de forja catalana. A l'interior hi ha un preciós retaule barroc del 1.716.

A pocs metres de l'església, hi ha El Conjurador,del segle XIV, petita estructura quadrada amb obertures als quatre costats, és a dir, "obert al quatre vents i quatre punts cardinals". S'utilitzava per conjurar la mala sort, les epidèmies i les inclemències del temps.

Tornem enrere fins la cruïlla, per anar a Sant Llorenç de Cerdans i Coustouges (poble amb curiosos noms als carrers).

Preciosa església del segle XI-XII.

El poble de Custoja, fa frontera amb Catalunya, a pocs Km hi ha Maçanet de Cabrenys.

Tornem enrere i anem a Prats de Molló i a casa a Font Rubí,

Són uns 131 Km i 3h30'

FEM CULTURA DE LA CATALUNYA NORD - EL VALLESPIR.

1. Santa Maria de Serrallonga

Santa Maria de Serrallonga és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Serrallonga (Vallespir).

Història
La primera menció registrada de l'església és del 988, però l'edifici original, possiblement amb sostre de fusta i molt senzill, va ser substituït per un de nou al 1018 (data que mostra el llindar), consagrat al 1019. L'edifici actual, però, no sembla que es pugui datar abans del segle XII; i el campanar hauria estat modificat al XVI o al XVII.

Santa Maria de Serrallonga va ser declarat Monument històric de França el 13 de desembre del 1948.

Arquitectura
Es tracta d'una església romànica en pedra. És d’una sola nau amb volta de canó, acabada en un absis semicircular, amb cobertura de quart d'esfera. Dins els gruixuts murs laterals s'hi dreçaren quatre nínxols.

El campanar de torre s'aixeca per damunt de la part occidental de l'església, i dues de les parets de torre són prolongació dels murs de les façanes sud i oest, mentre que les altres dues reposen directament sobre la volta. La cobertura original de la torre va ser alterada, potser al segle XVI o al XVII, i hom li afegí uns merlets escalonats, més alts als angles i enmig. Les dues campanes són del 1701 i duen el nom dels fonedors: "Jean Fauré aidé par Emmanuel Riu". Jean-Auguste Brutails dibuixà al 1888 el sepulcre de Guillem Galceran de Cabrenys, que datà de finals del segle XIII o començaments del XIV.

L'interessant portal, que s'obre a migdia com el de moltes altres esglésies contemporànies, està emmarcat per quatre arquivoltes en degradació, coronades per arcs de mig punt.

La porta té una antiguitat considerable, i està decorada amb un picador i un gran nombre de ferratges fent petites espirals disposades en bandes paral•leles al terra. El pany de la porta, també en ferro forjat, du una inscripció "++BER (NARDUS): FABER VELIM: ME FECIT" i un crismó. La façana sud i l'absis mostren grans finestres d'arc de mig punt; i al costat de la porta es pot veure un rellotge de sol.

Mobiliari
El mobiliari es compon d'una creu de processó de plata repussada d'entre els segles XV i XVII, que podria procedir del taller de Pere Barnés; una custòdia dels voltants del 1890, donada a l'església el 1920 en record del poeta Pere Talrich; i una segona custòdia, del 1745, feta per Abdó Cases, orfebre a Figueres.

El retaule de l'altar major, datat al 1713, mostra Déu Pare a dalt de tot; per sota, sant Abdó, Crist ressuscitat i sant Senén; en el registre següent, sant Joan Baptista, l'Assumpció i Sant Jaume el Major; a la predel•la, l'Agonia de Crist a l'esquerra i la Flagel•lació a la dreta; i sobre les portes, sant Pere a l'esquerra i sant Pau a la dreta.

El retaule del Roser, del segle XVII però reestructurat al XIX, mostra també Déu Pare al capdamunt, i una santa no identificada per dessota; el segon registre mostra la Nativitat a l'esquerra i la Presentació a la dreta; el registre inferior té l'Anunciació, la Mare de Déu del Roser i la Visitació; i la predel•la reprodueix l'Agonia a l'esquerra i la Flagel•lació a la dreta.

2. Santa Maria de Costoja

Santa Maria de Costoja - en francès Eglise Sainte-Marie de Coustouges - és l'església parròquial de la comuna nord-catalana de Costoja, al Vallespir. El monestir de Santa Maria de Costoja pertanyia a l'orde benedictí, i era annex a l'església del mateix nom. Santa Maria va ser declarada monument històric de França el 1840.

Història
Apareix esmentada per primera vegada en un document del 979, quan Miró II de Besalú, bisbe de Girona, llega a l'abadia de Santa Maria d'Arles els delmes de l'església de Costoja.

Poc després, era propietat de la comtessa Ermengarda quan el 988 aquesta en féu donació al seu espòs, el comte de Cerdanya i Besalú Oliba Cabreta, que tot seguit la transferí a Santa Maria d'Arles, que hi constituí un priorat. L'edifici actual, obra de l'abat Ramon I d'Arles, fou consagrat el 1141 pel bisbe d'Elna Udalgar de Castellnou, substituint-ne un de més antic.

Arquitectura i decoració
L'església és d'una sola nau de volta de canó, reforçada amb contraforts i amb espitlleres per obertures.

L'interior està format per dos cossos, la nau i el cor, amb un absis semi-circular. Són a destacar el transsepte i la portalada, ornada amb figures i pintures romàniques. El campanar és de torre quadrada.

Una bellíssima reixa del segle XII tanca el presbiteri. La porta d'entrada té ferratges cargolats del segle XII. Al cambril de l'església es venera la Mare de Déu de l'Espinàs, obra del segle XVIII.