Fageda del Retaule. (P.N. dels Ports).

Fageda del Retaule. (P.N. dels Ports).

Zona: (Mas de Barberans i La Senia, el Montsià).

Recorregut espectacular. Per un dels paisatges més típics dels ports, entre roques amb formes impossibles, gaudirem de grans vistes, arbres monumentals i bonics boscos, entre els que destaca la Fageda del Retaule, la més meridional dels Països Catalans (i una de les més d’Europa).

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,9

-Desnivell: ± 900 m.

-Durada: 6 h (amb parades).

-Circular: si.

-Inici a l'Area de Lleure de la Fou (a la data que hi vaig anar el camí per arribar-hi estava raonablement bé per fer-ho amb un cotxe normal, com el meu).

-Dificultat: mitjana.

-No senyalitzada (tot i que bona part del camí seguirem marques blanques i grogues de PR). Cal ressenya (jo amb aquesta vaig fer) o TRACK Wikiloc.

ITINERARI:

Començo a caminar a les 10h.

Arribo a l’Àrea de Lleure de la Fou patint una mica, mentalitzat que potser la caminada se m’allargarà una mica.

Al final però, malgrat el que havia llegit (millor fer-la en 4x4), la pista està raonablement bé i hi arribo sense problemes.

Començo a caminar i de seguida em començo a enfilar pel barranc del Racó del Tabac, entre pins negrals, tal i com els anomenen aquí. De seguida comencen, també, les bones vistes. D’entrada al la Moleta del Cepi, amb un gran arc natural... que quedarà pendent per un altre dia.

Just abans d’arribar als plans de Valldebous la sorpresa del dia, dues cabres salvatges es deixen veure prou bé. Ara que, em sembla que cada cop que he vingut als Ports n’he acabat veient sempre.

Als Plans de Valldebous, prats que antigament havien estat conreats, paso pel Povet dels Plans, un pou de pedra seca amb el seu cossiol i el seu bassi.

És un tros planer que em serveix per descansar una mica, tot i que de seguida en tornaré a enfilar. Les vistes cada cop són millors i ara, a més de les valls que m’envolten començo a veure bona part de les muntanyes de Castellò.

Més amunt, prop de la Mola del Boix, fins i tot es deixen veure una bona part dels Ports i, una mica més enllà, la Serrà del Montsià i una part del Delta de l’Ebre. Mentre vaig pujant veig també, com més a les muntanyes del sud s’hi van formant tempestes, hi comença a ploure i, poc a poc, sembla que es van acostant.

Aprofito per dinar a la Mola del Boix, gaudint de les fenomenals vistes. A partir d’aquí, en principi (i serà així), ja pràcticament tot és pla i baixada.

Començo la baixada i torno a passar un altre cop entre boscos. Ara, però, el pi que domina és el Rojal.

De seguida, però, primera parada. A lo Teixet monumental molt bonic.

Més endavant, als plans dels Torns, una barreja ben curiosa d’arbres, el pi rojal, algun teix, aurons (algun de mides considerables), algun faig i fins i tot alguna alzina.

Quan giro cap al barranc del Retaule, però, la barreja es va diluint i comencen a aparèixer cada cop mes faigs, sent més abundants al voltant del Faig Pare. Impressionant.

 És el faig viu de més capçada de Catalunya (uns vint-i-vuit metres), tot i que el que més destaca són les seves arrels que han quedat al descobert.

Em passejo ara per una bonica fageda (sovint amb altres arbres barrejats), la situada més al sud dels Països Catalans i una de les més septentrionals d’Europa (la que ho està més és a Sicília).

Camino un tros més, i després de passada la bonica font del Retaule, en desvio per anar fins al Pi Gros del Retaule, per un corriol estret i costerut, tot i que curt.

Espectacular. És el pi negral o la pinassa viva més alta i amb el tronc més gruixut del país (una mica més de trenta-un metres d’alçada i gairebé cinc metres de diàmetre).

Llegeixo que es va salvar de la tala ja que feia la funció de termenal. No m’hi estic gaire però, fa una estona que el cel està tapat i es comencen a sentir els primers trons (i, tot i que m’imagino que per la seva situació està protegit, si hi cau un llamp, no hi vull ser a sota).

La pluja m’atrapa (de fet ens trobem, ja que ara anem en direccions oposades) al Collet de l’Herba Sana... quan en falta més o menys una hora per arribar al cotxe.

Tot i això, continua baixant entretenint-me a contemplar les formes impossibles de les roques que m’han acompanyat tot el camí. De fet, per això passejo l’impermeable tot l’any a la motxilla.

A partir del collet el camí baixa molt fort fins arribar al barranc de la Fou... on penso que, fent un ruixat, potser no és massa bona idea estar-hi (encara que no sigui molt fort). Per sort és un tros petit i s’acaba ràpid. I tot i que he patit una miqueta (també perquè he sentit un parell de rocs que queien), ha valgut la pena passar per los Forats, roques caigudes que formen una mena de túnels.

Poc després el camí es torna més amable i es converteix en una pista forestal que passa pel costat del barranc de la Fou. Aquí tinc l’última sorpresa del dia: el Toll dels Sabaters, una bonica gorga que no esperava trobar amb aigua.

Parc Natural dels Ports.

FEM CULTURA:

El Parc Natural dels Ports és un espai natural declarat l'any 2001 mitjançant el Decret 160/2001, de 12 de juny, que declarava al mateix temps la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports. Protegeix la part catalana del massís dels Ports, un sistema muntanyós on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Amb la seva declaració culminava un llarg procés de participació i consens entre les parts implicades i s'atorgava als Ports el reconeixement merescut com un dels espais naturals més significatius de Catalunya per la seva vàlua geològica, biològica, paisatgística i cultural.

Forma part de de la xarxa europea Natura 2000, per ser Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària (LIC). La major part del Parc Natural dels Ports queda inclosa a la zona nucli de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, coneguda per la marca EbreBiosfera.

Rafel Balada Llasat fou el primer director del Parc Natural dels Ports, des de la seva creació el 2001 fins al 2015.

Situació

El Parc Natural dels Ports està situat al sud de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, tocant amb la Comunitat Valenciana i l'Aragó. La superfície protegida abasta 35.050 hectàrees, de les quals 867 són reserves naturals i 205 són Refugi de Fauna Salvatge. El territori del Parc s'estén pels municipis de:

-Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, a la Terra Alta.

-Alfara de Carles, Paüls, Roquetes, Tortosa, al Baix Ebre.

-Mas de Barberans, la Sénia, al Montsià.

Totes les poblacions s'ubiquen a la part baixa, a la falda dels Ports, en l'àrea perifèrica del Parc. Els municipis més baixos són Tortosa (12 m) i Roquetes (14 m); els més elevats són Arnes (506 m) i Horta de Sant Joan (542 m).

Geologia

Els Ports són un massís de relleu molt complex, a cavall de la serralada Prelitoral catalana i el Sistema Ibèric. Està format per materials calcaris del Mesozoic que determinen un relleu abrupte i trencat per diverses falles, amb importants encavalcaments.
L'estructura central és de plegament de tipus juràssic, amb un eix de direcció nord-est i sud-oest. Hi predominen les roques carbonatades (calcàries i dolomies), que són molt fàcils d'erosionar i donen lloc al relleu càrstic que es manifesta amb una gran varietat de formes: barrancs, gúbies, coves, avencs, ullals, fonts, bufadors,... .
El tret més distintiu del paisatge dels Ports és el seu relleu escarpat i abrupte d'autèntic massís, que s'alça imponent entre les planes agrícoles veïnes. A l'interior l'orografia és molt complexa. L'orientació de la carena principal defineix dos vessants:

-El vessant oriental o marítim, molt escarpat i ric en cingleres i talussos, s'assimila a una grandiosa muralla que apareix del no-res.

-El vessant occidental o interior presenta unes formes una mica més suaus. Els principals rius del massís, el Matarranya, l'Ulldemó, l'Algars i els Estrets, hi han excavat espectaculars gorgs profunds.