Les tines de la Vall del Flequer.(El Pont de
Vilomara, El Bages).
Aquesta excursió potser l’he fet 15 vegades. En el bloc,
hi ha més fotos.
Sota la vegetació de la bonica vall del Flequer encara
s’endevinen el que antigament havien set feixes recobertes de vinyes.
La mostra més evident són les impressionats tines a
peu de vinya que anirem trobant repartides per tota la ruta (amb molt bons
cartells explicatius).
Caminada
imprescindible pels amants del món de vi.
De Terrassa vaig fins Sant Vicenç de Castellet per
l’autopista de Manresa. Travesso tot el poble per la carretera que és el carrer
principal en dirección al Pont de Vilomara. Segueixo en direcció a Roquefort
(no haig d’arribar-hi), uns 4 Km abans a la dreta un cartell indica: Tines de
la Vall del Flequer i Oristell. Passo la riera i hi ha el pàrquing. A partir
d’aquí, està molt ben senyalitzat.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 8,8 (es pot allargar fins a Rocafort, llavors són 14 Km, anar i tornar).
-Desnivell: 300 m.
-Durada: Entre 2,5 i 3 hores si vas fins a Cal Flequer en restauració. Bastant planer.
-Dificultat: baixa.
-Circular: Parcialment.
-Inici al pàrquing d'Oristrell (carretera BV-1124 Km
4,2).
-Senyalitzada amb pals amb marques blanques i verdes
(Sender Local, SL-C 52). Per fer-la circular però, s'han de deixar aquestes
marques, és fàcil. Baixant de la casa del Flequer, passat un altre cop la riera
només cal prendre la pista forestal a la dreta (i ja no deixar-la fins al
cotxe. sempre va en paral·lel al camí per on hem vingut a l'altre banda de la
riera, amb el que s'acaba fent una mena de 8).
ITINERARI:
Avui que vaig
sol, és fer un parell o tres de rutes curtes relativament a prop, i pel Parc de
Sant Llorenç del Munt.
Començo a caminar a les 10h.
La caminada és entre pinedes joves que encara estan esperant la primavera, com jo (cada cop hi ha més senyals, però no acaba d’arribar del tot). Els boscos amaguen les antigues feixes. Costa d’imaginar, però aquest territori (com moltes altres parts del nostre país) havia estat recobert de vinyes. L’interès de la caminada d’avui, doncs i malgrat la bellesa de la vall, és el seu patrimoni cultural. Les impressionats tines a peu de vinya que encara es conserven en un estat excel·lent (les d’en Bleda, d’en Tosques, de l’Escudelleta, d’en Ricardo i del camí del Flequer).
Amb les tines a peu de vinya el pagès no perdia temps amb el transport del raïm, podent-lo dedicar a la verema. Amb això també s’aconseguia omplir la tina més ràpid, amb el que és podia produir un vi més homogeni i de més qualitat.
Cada tina corresponia a un pagès i se solen trobar agrupades per, segurament, facilitar-ne la seva vigilància. La seva capacitat (o volum) era molt variable i va dels 2.000 o 3.000 litres fins als 20.000 o, excepcionalment, 30.000 litres. Hi tenia lloc tot el procés, des del trepitjat fins a la fermentació i posterior buidatge.
Les tines normalment es construïen al costat de la casa. Això fa que les tines a peu de vinya d’aquesta zona siguin un patrimoni excepcional i únic al món.
Durant el recorregut, a més, també es pot veure un dipòsit (per guardar aigua) i algunes barraques de pedra seca.
En total veiem 30 tines, per ordre:
-Tines del Bleda. Conjunt de 2 tines.
-Barraca de vinya.
-Tines del Tosques. Conjunt de 4 tines.
-Dipòsit de vinya.
-Tines de l’Escudelleta. Conjunt d’11 tines.
-Tines d’en Ricardo. Conjunt de 6 tines.
-Tines del Camí de Cal Flequer: Conjunt de 2 tines i 2
tines soles. -Cal Flequer. Amb 3 tines al costat del mas
EXCURSIÓ PRECIOSA I MOLT INTERESSANT
No hay comentarios:
Publicar un comentario