Vulpellac - Peratallada .(Forallac, el Baix Empordà).
Caminada fàcil i bonica per l'Empordà. Tot passejant per la plana, entre camps i pinedes, visitem els nuclis medievals de Vulpellac i Perelada, l'església preromànica i romànica de Canapost i la curiosa pedrera ibera dels Clots de Sant Julià, en perill.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 12,0
-Desnivell: 50 m.
-Durada: 5 h (amb parades).
-Dificultat: baixa
-Circular: si (gairebé).
-Inici a Vulpellac (davant l'ajuntament).
-Senyalitzada amb marques vermelles i blanques (GR-92) de Vulpellac a Peratallada. La tornada, si no ens volem complicar es pot fer pel mateix camí. També podem tornar per altres camins seguint mapa o, molt més recomanable, TRACK Wikiloc (hi ha moltes cruïlles on ens podem equivocar).
ITINERARI:
Comencem a caminar a quarts d’onze.
De fet, una
mica més tard, les primeres parades són només baixar del cotxe.
Vulpellac és un petit nucli de població amb un passat
medieval ben present. Els seus carrers són prou bonics, però destaca l'església
de Sant Julià i Santa Basilissa, l'antiga capella del castell, del segle XVI,
d'estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada.
El castell-palau, just al seu costat, manté en una
bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la
primera meitat del XVI.
A l'entorn de
l'església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, sent l'element més
ben conservat la torre-portal del nord-est, de planta quadrada i amb la porta
adovellada. Era una visita que tenia pendent de fa molt temps, i m’ha agradat.
Sortim del poble pel carrer Nou. De seguida ens passegem la plana empordanesa, pels camps i pinedes, castigades per la nevada de fa uns anys, que ens acompanyaran tot el camí. Camps i pinedes que ens deixaran veure, més o menys a la llunyania i a estones, muntanyes com el Canigó, les Gavarres, el Montgrí...
La segona parada és ben propera. Els Clots de Sant Julià són unes antigues pedreres, un magnífic complex de cavitats, un conjunt arqueològic format per uns vint forats excavats a la roca, alguns de fins a deu metres de profunditat.
El seu origen és molt antic, possiblement del segle
VI. a.C (s’han localitzat pedres provinents d’aquesta cantera al poblat ibèric
d’Ullastret, molt a prop), i s’ha anat usant fins pràcticament el segle XVIII
(també hi ha pedres a l’església preromànica de Sant Esteve de Canapost o a la
romànica de Sant Esteve de Peratallada).
El recorregut
és una mica anàrquic, la pedra tallada sovint té uns colors i formes boniques,
amb un toc màgic. Val la pena. Malauradament, però, sembla que està amenaçada.
Una caminadeta més, i tercera parada: la bonica església de Sant Esteve de Canapost. Està formada per dos edificis, un de preromànic (del segle IX o X) i una altre romànic (del segle XI), juxtaposats un al costat de l’altre i comunicats per dins, amb una torre-campanar, també romànica. Darrera els absis hi ha, també, una necròpolis medieval.
L’última parada, també és ben a prop. També en tinc
ganes, fa molts anys que no hi havia tornat. Peratallada és un dels nuclis més
importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval.
Conserva el seu
antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, amb nombrosos entrants i
sortints.
Destaca el castell fortificat amb la seva torre de
l'Homenatge i el palau (s.XI-XIV), les muralles (s.XII-XIII), l'església de
Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII) i el gran fossat que envolta
la població, excavat a la roca viva.
Molt bonic, el recorrem pràcticament tot. Ho aprofitem, també, per dinar.
Tornem tot fent drecera, gràcies al mapa que portem... i al sentit de l’orientació, que afortunadament el tenim prou bo. Hi ha un bon grapat de cruïlles i camins on equivocar-se. Sense parades i al ritme de l’Isa, el que farà que acabi a una hora inusualment d’hora vistes la majoria d’últimes caminades. Contents, ha fet sol tot el dia i la caminada ha estat molt bonica .
FEM CULTURA:
1.Sant
Esteve de Canapost
Sant Esteve de Canapost és una
església romànica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empordà. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de
pintures murals i es van trobar sepultures d'època medieval al cementiri.
Segons sembla havia estat dedicat a Sant Clet i ja és
esmentada l'any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parròquia. A
mitjans del segle XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que
actualment encara manté.
Es tracta, en
realitat de dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de
més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est
per sengles absis. La comunicació entre ambdues naus es fa a través de
tres arcs adovellats de mig punt.
La nau
preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre
del campanar. Aquesta nau està coberta amb una volta de canó feta
amb pedruscall barrejat amb morter, mentre que la volta transversal del creuer
és de ferradura. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra
d'esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a
la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboïdals.
La nau romànica
té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada. Està coberta per una
volta de canó i el tram presbiteral que condueix
a l'absis queda cobert amb una volta de quart d'esfera. L'absis és ornamentat
amb arcuacions
cegues que es
recolzen sobre mènsules llises.
L'element més
notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt,
és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de
dents de serra.
A l'interior de
la nau preromànica es conserven restes de decoració mural en molt mal estat,
tret d'un fragment amb caps de personatges nimbats, una franja vermella i
extrems d'ales, a la volta del transsepte.
Una rosassa es
va començar a construir en època gòtica, però no es va acabar. Es pot
observar actualment darrere els absis, a terra, d'exposició.
2. Peratallada
Peratallada és una vila del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou
un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Fonteta per formar Forallac. El 2005 tenia 222
habitants.
Declarat conjunt historicoartístic conté moltes
mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal,
amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva
torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat
que envolta la població, excavat a la roca viva.
Nucli històric
Al mig del
poble emmurallat s'alcen el castell, format pel nucli fortificat sobre un
enorme basament tallat a pic, i el palau. L'església parroquial es troba
extramurs, en lloc despoblat. La muralla que envolta el barri del castell forma
un recinte clos. Al nord i a l'est, dues contramuralles protegien aquests
sectors del poble. Aquestes muralles són dels segles XII-XIII, amb la part
superior refeta entre el segle XVI i el XVIII. Del recinte principal, en resten
alguns llenços, els valls i tres torres de planta quadrada (de les quals una és
la Torre de les Hores) i restes d'una altra així com de l'entrada del carrer
Major. De les contramuralles resten llenços de murs, valls i restes d'algunes
torres, una de planta circular, i el portal dit de la Verge a la banda nord.
Uns 200 m al nord del portal, extramurs, es troba l'església parroquial de Sant
Esteve, obra de finals del romànic.
3.Vulpellac
Vulpellac és una entitat de població del municipi
baixempordanès
de Forallac.
Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Fonteta i Peratallada
per formar Forallac. Aquesta població és la que allotja la casa de la
vila actual del municipi. El 2005 tenia 326 habitants.
El nucli del poble és un conjunt monument declarat bé cultural d'interès nacional.
Destaca el Castell de Vulpellac, un notable exemplar
de l'arquitectura civil gòtico-renaixentista, i l'església de Sant Julià i Santa
Basilissa.
Nucli històric
Aquest nucli
quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les
reformes que s'hi feren els segles XV-XVI. L'edifici del castell-palau, amb
l'església, quedava prop del traçat del llenç oriental de l'esmentat recinte.
Vers ponent i vers el nord, hi quedava l'extens albacar, on s'anaren construint
els edificis que formen l'actual entrellat urbà. Els diferents vestigis de
muralles permeten seguir-ne el traçat en la major part de l'antic recinte. Es
conserva un sector, que formava l'angle sud-est, a pocs metres de l'absis i de la paret de
migdia de l'església. A uns 30 m de la façana del palau, es conserven uns 20 m
del llenç de ponent. A l'extrem nord-oest, es troba una torre de planta
circular, que es conserva en uns 8 m d'alçada, encaixonada entre dues cases
dels segles XVII-XVIII, i que devia formar un altre angle de la fortificació.
Uns 50 m al nord del palau, hi ha la torre-portal, de planta quadrada, que
devia formar la cantonada nord-est del recinte, i que hom data dels segles
XIII-XIV, cronologia que es pot donar a tot al recinte.
En l'espai
situat entre el mur meridional de l'església i el recinte fortificat d'aquella
banda, així com pel subsòl de l'església i del castell-palau, han aparegut gran
nombre de tombes, datades del segle VII al X, de dos tipus: de lloses senzilles
clavades verticalment i del tipus dit antropomòrfic.
El poble de
Vulpellac conserva alguns casals amb detalls arquitectònics remarcables, que es
poden datar entre els segles XVI i XVIII.
No hay comentarios:
Publicar un comentario