CINGLES DE TAVERTET.
Dins de les moltes possibilitats que
ofereix la zona de la Vall de Sau -
Collsacabra per gaudir de les conegudes cingleres, una de les més
espectaculars, per les vistes de les que podem gaudir i per les
característiques de la caminada, és la que ens duu a recòrrer la plataforma de Tavertet, pel Pla de
Castell, baixant fins a les mateixes aigües del Pantà de Sau.
Es tracta d’una ruta circular, en la
que es recorren uns deu quilòmetres,
amb un desnivell acumulat d?uns 650 mts., encara que el lineal és de 440 mts.
En principi, és una excursió oberta a tota la família, tot i que cal parar
compte en alguns punts concrets de la ruta, sent important ressaltar tanmateix
que el seu perfil de ve baixa fa que la pujada quedi a la tornada, fet força
habitual en els recorreguts per aquesta mena de territoris.
Molt interessant :
-La panoràmica des del Mirador del Castell ens permet veure la cinglera i les aigües del pantà de Sau.
-L'espectacular tram del camí al passar per les Balmes del Castell
Les Balmes del Castell queden completament penjades del cingles .
Per arribar a Tavertet agafarem la
sortida 183 de l’Eix Transversal (C-25), que mena a Roda de Ter, població que
travessarem, seguint per la carretera C-153 en direcció nord, fins arribar a
Santa Mª de Corcó – L’Esquirol, on hi ha el
desviament que a mà dreta duu a Tavertet, on agafarem la carretera BV-5207, que
passa pel mig del poble i acaba, al cap de 12,500 Km., al nostre punt de destí,
a 870 metres d’alçada.
Cal
parar compte perquè poc abans d’arribar al nucli urbà i en una corba tancada a
l’esquerra, que entra a la zona del Sot de Baià, hi trobem un petit mirador,
des d’on tenim una vista general de la cinglera, tancada a la dreta pel Puig de
la Força.
Per iniciar la caminada ens
dirigirem a la Plaça Major on s’aixeca l’església romànica de Sant Cristòfol, que té el
seu absis abocat sobre el cingle. Seguirem pel carrer que surt a la dreta i que
mena a la pista del Castell. Un cop hem deixat les darreres cases i estem
caminant per la mateixa, veurem una estaca amb uns punts geogràfics destacats
del municipi. Cal seguir per la pista, tot i que les indicacions en direcció al
Puig de la Força sembla que portin a un turonet tancat per una barrera,
tractant-se d’una pedrera. Poc després, la ampla senda rep per l’esquerra el
costerut sender G.R. 2, pel que tornarem, pero ara haurem de seguir endavant,
amb els cingles a la nostra esquerra.
Deixarem el
primer estretament de la plataforma, que té per nom Coll de Malla, i
seguirem recte per la pista fins arribar a un collet on hi ha una cruïlla de
camins, amb una estaca de fusta, on agafarem el camí que puja suaument a
l’esquerra i que després d’un revolt ens deixa a la línia superior de la
cinglera, que anem recorrent, gaudint de les àmplies vistes sobre les Guilleries
o el massís del Montseny al fons. Al cap d’una estona de caminar per
aquest sender ample i fressat arribem al segon estretament de la plataforma,
anomenat Canal de Fontpedrós, passat el qual ens incorporem de nou a la
pista principal, deixant a la dreta la Casa del Castell, tornant el camí
a apropar-se al cingle, fins arribar al Mirador del Castell, sobre
mateix del Pantà de Sau, on habitualment es veu l’estampa característica
del campanar de Sant Romà, sobreeixint de les aigües de l’embassament, i la
verticalitat de la cinglera.
En aquest punt hi ha un panell metàl.lic d’orientació amb el perfil que s’obre davant nostre. Al darrera i a l’altra banda de la pista veiem el Turó del Castell, amb les restes de les edificacions que en altres temps esguardaven l’indret.
Continuarem uns 200 metres pel camí que voreja els cingles, parant atenció a una estaca de fusta que hi ha a l’esquerra, enmig d’unes alzines (poc abans que la pista, en forta davallada, fagi un revolt evident a la dreta), perquè aquí és on comença el sender que ens ha de dur al Puig de la Força.
D’entrada, ja veiem que el terreny és pedregós i vertical, ja que perd alçada de cop, passant per una petita cova on les parets que sostenen el camí estan empredrades. Travessarem una tanca metàl.lica i arribarem a un dels primers punts on cal anar amb una certa precaució, les Balmes del Castell, imponents escletxes horitzontals sobre els estrats de la paret, en el caient vertical d’aquestes, per sota de les quals hem de passar. La perpendicularitat sobre el precipici és total i no hi ha cap element natural que ens separi, per tant, ull en no patinar.
En aquest punt hi ha un panell metàl.lic d’orientació amb el perfil que s’obre davant nostre. Al darrera i a l’altra banda de la pista veiem el Turó del Castell, amb les restes de les edificacions que en altres temps esguardaven l’indret.
Continuarem uns 200 metres pel camí que voreja els cingles, parant atenció a una estaca de fusta que hi ha a l’esquerra, enmig d’unes alzines (poc abans que la pista, en forta davallada, fagi un revolt evident a la dreta), perquè aquí és on comença el sender que ens ha de dur al Puig de la Força.
D’entrada, ja veiem que el terreny és pedregós i vertical, ja que perd alçada de cop, passant per una petita cova on les parets que sostenen el camí estan empredrades. Travessarem una tanca metàl.lica i arribarem a un dels primers punts on cal anar amb una certa precaució, les Balmes del Castell, imponents escletxes horitzontals sobre els estrats de la paret, en el caient vertical d’aquestes, per sota de les quals hem de passar. La perpendicularitat sobre el precipici és total i no hi ha cap element natural que ens separi, per tant, ull en no patinar.
Un cop passades
les balmes, arribem a un lloc on cal baixar a l’esquerra en una forta
giragonsa, per trobar-nos al collet que ens separa del Puig de la Força. Per
accedir-hi pujarem per un costerut corriol que entre els arbres va guanyant
alçada de forma decidida, fins que ens deixa a la plataforma superior, on la
panoràmica és molt extensa. Una sèrie de
corriolets porten a diferents punts dels voltants del puig, des d’on es
contempla perfectament l’imponent verticalitat d’aquestes parets i les seves
diferents composicions geològiques (els estrats de color gris i rojenc
queden perfectament delimitats). Hi ha qui anomena a aquest puig com la Roca
de Sau, on les legendes parlen d’aquelarres, sobre les restes de l’antic
Castell de Cornil.
Tornarem al
collet anterior per on hem pujat i d’aquí baixarem per l’esquerra en direcció a
Sau, per l’anomenat Camí de Perallonga. El corriol és molt evident, però
fa de mal caminar, ja que el pendent és força pronunciat i llisca molt, tant
per les característiques del terreny, com per les nombroses fulles que hi ha al
terra. De totes maneres amb l’ajut dels arbres es pot anar fent via. És un tram
una mica complicat pels nanos i per tant cal ajudar-los. D’aquesta forma tan
directa anem baixant la cinglera, que ens queda a l’esquerra, i cada cop tenim
més a tocar les aigües de l’embassament. Passat un tram molt descarnat, a sota
nostre ja veiem la pista a la que anem a parar. És un altre punt delicat, ja
que cal flanquejar a l’esquerra, fins trobar un sender que deixa en un replà
del camí, ja que si tirem a la dreta, haurem de saltar un tram vertical de la
paret. En arribar al pla, seguirem a l’esquerra, ara per un camí ample i
fressat que va davallant en direcció al pantà de Sau.
Al cap de poc, trobarem una cruïlla de
pistes. Anirem per la del mig, travessant un filat. Si seguíssim per la que
gira a la dreta baixariem directes a les platges de l?embassament i per la de
l’esquerra a una zona habilitada com a pícnic.
Finalment
arribem a la carretera asfaltada del Club Nàutic de Sau, que seguirem
una curta estona, ja que el camí de retorn a Tavertet comença just al davant de
l’entrada principal del recinte. És un bon lloc per proveir-se d’aigua, ja que
no en tornarem a trobar fins al poble.
Des del club nàutic (a 430 metres d’alçada) tenim una bona panoràmica del pantà
i el campanar del temple romànic de Sant Romà (referent permanent del
nivell de les aigües), mentre que pel darrera veurem la cinglera de la que hem
baixat, amb els seus estrats de diferents colors, tenint-se una bona
perspectiva del camí que, per les balmes del Castell, duu al Puig de la Força.
La pujada, com
s’ha dit, s’inicia davant mateix de la porta principal del club nàutic, a l’altra
banda de la carretera. Veurem que cap a l’esquerra surt una pista de terra, a
la que accedirem, peró en poquíssims metres (just quan comença a planejar) la
deixarem, per tombar a la dreta per un camí rojenc que va paral.lel i una mica
enlairat per sobre la carretera, en direcció contrària per la que hem vingut.
Durant una estona, anirem per aquest camí, força evident, encara que no tingui
cap fita, ni marca, fins arribar a una torre elèctrica. En aquest punt girarem
en 90º a l’esquerra i anirem una estona per sota l’estesa d’aquesta línia, fins
que, altre cop en 90º a l’esquerra ens trobem amb un camí ample que es dirigeix
a la cinglera, per on seguirem.
A partir d’aquí, ja començarem a trobar marques de pintura, per tant, les
possibilitats de pèrdua es redueixen considerablement. Ara seguirem un sender amb senyals blaus i verds, que en les seves
primera i segona cruïlles, tomba a la dreta.
En moderada
pujada arribarem a una zona on el camí s’enlaira una mica més decidit, voltant
un tancat metàl.lic que queda a la dreta, fins trobar una cruïlla de camins, on
ens incorporem al G.R. 2 que per la dreta puja de La Riba. Més
endavant, hi ha un pal indicador, que marca per l’esquerra la pujada a
Tavertet, per la Canal del Castell, o per la dreta, seguint les traces
blanques i vermelles del sender de gran recorregut, pel Camí de les Gotes,
que es per on anirem, ja sense cap dubte. Ens trobem a uns 545 mts. d’alçada i
a partir d’aquí la pujada és més marcada i els 2,5 kms. de camí que falten s’endureixen
notablement, tot i que són de bon fer, ja que, si bé hi ha trams pedregosos i
descarnats, hi ha d’altres que conserven l’antic empedrat.
Un fet que es repeteix al llarg de l’excursió és el canvi de tonalitat del terreny
que trepitjem, segons l’estrat pel que anem, per tant, durant força estona, és
de color rojenc.
Quan ja albirem
a la llunyania i penjades darrera un morral de la cinglera algunes de les cases
de les afores de Tavertet, el camí, que ha anat guanyant alçada en vàries
ziga-zagues, passa de nou per unes balmes, en aquest cas dites de les Gotes,
que ens menen al darrer tram de pujada (aquí el terra ja és rocós i ha perdut
el color roig), desprès de fer un gir brusc a l’esquerra quan topa de front amb
una de les parets del Cingle Moltorer.
Finalment s’arriba
a la pista per la que començàrem a caminar a l’inici de la sortida i en pocs
minuts entrem al nucli urbà de Tavertet.
Cal dir, que abans de les primeres cases, a mà dreta hi ha una esplanada, amb
un mirador i una taula d’orientació similar a la que es troba a la zona del
Castell, des d’on tenim una nova visió de la cinglera, de la Vall de Sau i les
Guilleries, a l’altra banda de les aigües del Riu Ter, a la cua de l’embassament
de Susqueda.
Per cert, veient aquesta magnífica cinglera, s’entén la lletra
de la cançó Torna Serrallonga, que diu: Del cor de les Guilleries, sortirà un
gran espetec, que en faran ressons de guerra les parets de Tavertet. Des de Sau
a la Cellera, des d’El Far al Matagalls, el trabuc d'en Serrallonga tornarà als
amagatalls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario