Collsuspina: Gastronomia de
muntanya - Cultura - Paisatge
Un dia a
Collsuspina (25 setembre 2014). Surto de Terrassa a les 13h per la següent
ruta: Autopista AP-7 direcció Girona - Surto (per l'esquerra), direcció
Puigcerdà i Vic - Autovia de l'Ametlla - Surto a Tona (Hostal Quatre Carreteres
i benzinera Cespa) - Travesso Tona i segueixo indicacions de Collsuspina. Total
uns 72 km i 50 minuts.
FEM CULTURA:
Collsuspina és un poble i municipi de la comarca natural del Moianès, adscrit administrativament a la d'Osona. Eclesiàsticament, pertany al Bisbat de Vic, i judicialment al Partit Judicial de Vic. També depèn de Vic des del punt de vista d'Hisenda. Dins del Moianès, ocupa l'extrem nord-oriental, mentre que respecte d'Osona, és en el sector sud-occidental. Nasqué com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps s'anà decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona.
Només arribar, sobre les 14h, faig unes quantes fotos i entro per dinar al Restaurant Can Xarina (excepcional). Per dinar demano:
- Canaló d'ànec amb tòfona, foie i amb salsa de ceps. ( 2 unitats ). Pots demanar les unitats que vulguis. Preu per unitat.
- Barreja de bolets: ceps, rossinyols, camagrocs, rovellons i llenegues.
- Peus de porc a la brasa.
- Codonyat amb formatge artesà del país.
TOT EXCEPCIONAL. NO TROBO PARAULES PER QUALIFICAR ELS PLATS , estan a la frontera de l’excelència.
Sobre les 15h30’, surto del restaurant.
Visito el poble , quasi cada casa té l’estelada al balcó. M’he emocionat . Faig moltes fotos.
Visitat el poble, vaig a l’ermita – església de Sant Cugat de Gavadons, són només 2,6 Km.
MÉS CULTURA:
Sant Cugat de Gavadons és una església romànica que fou sufragània de l'església de Tona (Osona). Pertany al terme municipal de Collsuspina, a la comarca natural del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la d'Osona. És al sector nord del terme de Collsuspina; fou l'origen d'aquest terme, atès que el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona, és l'origen del terme de Collsuspina, que s'independitzà del de Tona (Osona). És una església preromànica i romànica d'una sola nau, amb transsepte, amb notables elements de l'art romànic
Una maravella, 300 metres abans d’arribar a l’ermita en el mateix camí, hi ha la granja aïllada Mas Bellver de l’any 1.700, segons el pagès que era allà.
Faig fotos del paisatge : camps sembrats,...
Faig la tornada per la mateixa ruta de l’anada , paro un moment a Tona per fer un parell de fotos del castell de lluny.
MÉS CULTURA CASTELL DE TONA.
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb volta de canó, que fa 4,85 x 5,10 m. Altura mitjana exterior de 7,5 m. i gruix de mur de 2,30 m. S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà, ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona. Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al casc urbà de la població, el castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinaria panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.
Història del conjunt. La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889, quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vici es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona. El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i com a tal, Ramon Berenguer III,, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona.
A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell. L'any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona. Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona. AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona.
L'any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.
Arribo a Terrassa sobre les 18h30’.
UN DIA MÉS, EXCEPCIONAL PER RECORDAR I DEMÀ DÉU DIRÀ.
FEM CULTURA:
Collsuspina és un poble i municipi de la comarca natural del Moianès, adscrit administrativament a la d'Osona. Eclesiàsticament, pertany al Bisbat de Vic, i judicialment al Partit Judicial de Vic. També depèn de Vic des del punt de vista d'Hisenda. Dins del Moianès, ocupa l'extrem nord-oriental, mentre que respecte d'Osona, és en el sector sud-occidental. Nasqué com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps s'anà decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona.
Només arribar, sobre les 14h, faig unes quantes fotos i entro per dinar al Restaurant Can Xarina (excepcional). Per dinar demano:
- Canaló d'ànec amb tòfona, foie i amb salsa de ceps. ( 2 unitats ). Pots demanar les unitats que vulguis. Preu per unitat.
- Barreja de bolets: ceps, rossinyols, camagrocs, rovellons i llenegues.
- Peus de porc a la brasa.
- Codonyat amb formatge artesà del país.
TOT EXCEPCIONAL. NO TROBO PARAULES PER QUALIFICAR ELS PLATS , estan a la frontera de l’excelència.
Sobre les 15h30’, surto del restaurant.
Visito el poble , quasi cada casa té l’estelada al balcó. M’he emocionat . Faig moltes fotos.
Visitat el poble, vaig a l’ermita – església de Sant Cugat de Gavadons, són només 2,6 Km.
MÉS CULTURA:
Sant Cugat de Gavadons és una església romànica que fou sufragània de l'església de Tona (Osona). Pertany al terme municipal de Collsuspina, a la comarca natural del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la d'Osona. És al sector nord del terme de Collsuspina; fou l'origen d'aquest terme, atès que el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona, és l'origen del terme de Collsuspina, que s'independitzà del de Tona (Osona). És una església preromànica i romànica d'una sola nau, amb transsepte, amb notables elements de l'art romànic
Una maravella, 300 metres abans d’arribar a l’ermita en el mateix camí, hi ha la granja aïllada Mas Bellver de l’any 1.700, segons el pagès que era allà.
Faig fotos del paisatge : camps sembrats,...
Faig la tornada per la mateixa ruta de l’anada , paro un moment a Tona per fer un parell de fotos del castell de lluny.
MÉS CULTURA CASTELL DE TONA.
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb volta de canó, que fa 4,85 x 5,10 m. Altura mitjana exterior de 7,5 m. i gruix de mur de 2,30 m. S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà, ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona. Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al casc urbà de la població, el castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinaria panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.
Història del conjunt. La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889, quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vici es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona. El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i com a tal, Ramon Berenguer III,, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona.
A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell. L'any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona. Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona. AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona.
L'any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.
Arribo a Terrassa sobre les 18h30’.
UN DIA MÉS, EXCEPCIONAL PER RECORDAR I DEMÀ DÉU DIRÀ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario