Vessant Nord del Matagalls.

Vessant Nord del Matagalls

Zona: Montseny >> Ruta: Vessant Nord del Matagalls

INTRODUCCIÓ

Normalment l’ascensió al Matagalls es fa per la seva vessant sud, ja sigui sortint de Sant Marçal, San Bernat o Collformic i sol ser un dels primers cims que s’assoleixen en els inicis de tot excursionista.

La ruta que proposem des d’aquí (Viladrau - Coll Pregon - Matagalls - Sant Segimon - Viladrau) és molt més complicada i no es recomanable per gent poc entrenada (la ruta té uns 25km amb algunes fortes pendents en alguns llocs) ni per gent amb poc sentit de l’orientació (la ruta d’ascensió que proposem des de Viladrau al Matagalls està poc senyalitzada i amb moltes bifurcacions).

Si creieu que pot ser complicat orientar-vos us recomanem fer-la en sentit contrari (Viladrau - Sant Segimon - Matagalls - Coll Pregon - Viladrau) ja que en aquest cas les dificultats d’orientació son mínimes.

Una complicació afegida és que els plànols (al menys els de l’Institut Cartogràfic de Catalunya en l’escala 1:10000 que és la que hem utilitzat) no son tot el precisos que seria desitjable ja que per arribar a Coll Pregon des de Viladrau hem de seguir pistes forestals que no estan als plànols (tampoc en els d’escala 1:5000, suposo que perquè s’obren de noves i es deixen tancar les poc utilitzades).

Per fortuna tenim accés a les fotografies aèries de tot Catalunya (podeu consultar la secció d’enllaços d’aquesta Web) i això ens ha permès planificar curosament la sortida i intuir camins que no estaven marcats al mapa.

Això, unit a l’ajuda d’algun boletaire i caçador que hem trobat pel camí, no ha impedit que perdéssim unes 3 hores de camí per seguir un parell de bifurcacions equivocades. Malgrat això, els temps i distàncies indicades intenten subsanar en tot el possible l’imprecisió que introdueixen aquestes equivocacions.

Però no tot és dolent… Les fagedes per les que ens endinsem, els boscos de castanyers centenaris, la impressionant panoràmica que tenim des del cim i la satisfacció de fer una ruta que no sembla gaire utilitzada son un bon al·licient.

Be, espero que les indicacions i mapes que trobareu a aquesta pàgina us permetin fer aquesta ruta sense gaires problemes i que podeu gaudir totalment de la bellesa d’aquesta vessant del Matagalls.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1000 m

Alçada mínima-màxima: 732-1698 m

Distància aproximada: 24,20 km

Temps aproximat sense parades : 6h 30m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

El camí comença a Viladrau. Veiem que es senzill arribar al camp de futbol (molts rètols indicatius ens porten cap a ell), passant pel costat i seguint un carrer costerut, arribem a l’hostal Bofill. Aparquem en aquest carrer i només cal seguir endavant i girar a la dreta al final del carrer buscant l’hotel Glòria o el carrer Torreventosa.

Una vegada començada la marxa i quan ja portem 10 minuts caminant trobem, a l’esquerra, un rètol que indica cap a diverses fonts (Paitides, del Ferro…). A la mateixa alçada del rètol, però a la dreta veiem una pedra en forma de piràmide. Hem de seguir per l’esquerra de la pedra i prenem la pista que ens porta 10 minuts més tard a la masia de La Vila. Deixem la masia a l’esquerra i seguim endavant.

Ens endinsem al bosc, creuant un parell de sots (el del Rio i el de la Tona) i deixant una cruïlla a l’esquerra (aquesta cruïlla té una cadena i una senyal que prohibeix el pas a cotxes i motos).

Així, un quart d’hora després de deixar la masia de la Vila arribem a la segona cruïlla a l’esquerra (anomenada com a cruïlla 1 al mapa). Aquesta cruïlla també té una cadena, però podem passar a peu. Si ens confonguéssim i seguíssim recte trobaríem un cartell indicatiu de la font de les tres roses, just al costat d’una casa anomenada ca l’Alemany i que es distingeix per les seves plaques solars al sostre.

En aquest cas, cal que reculem un parell de cruïlles fins retrobar la segona cruïlla a l’esquerra (anomenada com a cruïlla 1 al mapa).

Seguim un tram de pista pràcticament sense desnivell durant uns 25 minuts fins arribar al que anomenem cruïlla 2. En aquesta cruïlla hi convergeixen 4 camins. De dreta a esquerra: el que seguim nosaltres, el que prové de Can Puigdot, el que hem de seguir i un que puja lleugerament cap a l’esquerra. 

Seguim caminant i travessem el torrent de Coll Pregon i una mica més d’un quilòmetre més enllà i sense desviar-nos d’aquesta pista i seguint la carena trobem la cruïlla 3. Poc abans d’arribar a aquesta cruïlla començarem a veure alguns senyals vermells pintats a les pedres i arbres.

És important fixar-nos en ells ja que ens indicaran el camí que hem de prendre. En aquest trajecte es fa necessari consultar el mapa per tal d’assegurar-nos que no prenem cap bifurcació equivocada.

Enfilem ara un camí que no tenim marcat al plànol (però si en el d’aquesta pàgina) fins arribar a una bifurcació. Just al davant veiem una marca vermella que en un altre temps devia indicar el camí a seguir però que ara està coberta parcialment per la molsa.

Hem de prendre el camí de l’esquerra i deixar el torrent de la Gemena a la dreta. A la següent cruïlla prenem també el camí de l’esquerra que en porta fins a la font dels Llops. Travessem la cadena per fer un glop d’aigua i descansar una mica (ja fa més d’hora i mitja que caminem)

Tornem a passar per la cadena per enfilar un altre cop el camí i després de caminar durant 15 minuts arribem a un petit pla (amb poc més d’uns 15 metres). Si intentem creuar-lo veurem que el camí es impracticable, però això no ens importa perquè ens hem de desviar. Just abans d’entrar en el pla veiem una fita i una marca vermella a l’esquerra del camí i una senda que s’enfila muntanya amunt fent ziga-zaga. Ara ja no pararem de pujar seguint la senda fins el Coll de Pregon.

Caminem uns 15 minuts procurant no perdre el rastre de marques vermelles (ara pintades als arbres) i arribem a un rètol indicatiu de Coll Pregon. Aquest rètol ha d’estar molt a prop de la font dels Mosquits (que nosaltres no hem arribat a veure). Uns tres metres a la dreta del rètol veiem el senyal vermell que ens indica per on hem de continuar pujant. 10 minuts més tard arribem a una cruïlla de 3 camins. Travessem la cruïlla direcció sud i tornem a trobar el senyal vermell en un altre arbre. 20 minuts més tard apareixem al Coll de Pregon.

Aquest coll de gespa està envoltat de bosc i al seu centre podem veure un monòlit. Hi arriben 4 camins, el de Sant Marçal (a l’Est), el de Viladrau (al Nord per on hem arribat), el la font de coll Pregon (al sud) i el del Matagalls (a l’Oest). Ja portem fets gaire be 9 km de camí i hem caminat durant més de dos hores i mitja (be, en realitat hem fet molts més quilòmetres ja que un parell de confusions i la recerca de camins alternatius ens han obligat a estar gaire be 3 hores caminant per pistes equivocades o tallades). Ens estirem a la gespa i descansem una mica, ja falta poc per fer el cim.

Ens endinsem al bosc pel camí de l’Oest (a la nostra dreta quan arribem al prat). Aquest camí está ben senyalitzat amb pals metalics amb el distintiu GR (franja vermella i blanca) ja que es tracta del GR5.2. En un moment arribem al Collet de l’Home Mort i 30 minuts després de sortir de Coll Pregon arribem al cim del Matagalls (1698 m d’alçada). La vista és impresionant i tot i que el dia está ple de núvols a l’horitzó veiem sense dificultat tota la plana de Vic, i més enllà la Serra dels Tossals també tot el Collsacabra i apurant la vista Montserrat. En un dia de bona visibilitat el panorama ha de ser impressionant, ja que tenim a la vista 3 de les províncies catalanes.

La part sud del cim es una gran zona oberta als quatre vents amb matolls i sense arbres el que fa que la creu sigui un dels pocs objectes útils per orientar-nos.

Tot seguit reprenem la marxa en direcció Oest. Aquest tram (marcat en groc i vermell al mapa) que de pujada no té cap dificultat d’orientació és especialment delicat de baixada ja que tenim 3 carenes orientades precticament a l’Oest de la Creu del Matagalls amb pocs punts de referència i només la central és la que ens durà de forma ràpida fins San Segimon. El camí que veiem més marcat baixa per la carena situada més al sud i no és el que prendrem. Hem de dirigir-nos inicialment cap a l’Oest i poc després veurem com la carena tomba lleugerament cap el Nord (però no gaire al Nord ja que això ens indicaria que hem agafat la carena orientada més al nord).

Seguim doncs la carena i trobem (amb sort ja que no hi ha cap camí clar) algunes marques grogues i antigues senyals de vedats de cacera (en moltes ja només queda el pal rovellat), això ens indica que anem pel bon camí.

Malgrat tot, quan ens hem allunyat uns 1000 metres del cim passem per un turonet des del que es veu la creu i decideixo comprovar amb la brúixola i el mapa si estem on crec que estem aprofitant la creu com a referència (per fer una triangulació en tota regla necessitem com a mínim dos punts però un sol punt ja ens dona una línia que passa pel punt on suposem que estem i per tant ja em sembla suficient).

A uns 3 km del cim del Matagalls (ja fa 35 minuts que l’hem deixat enrera) trobem el Coll Saprunera. A la nostra esquerra podem veure alguna marca groga i un seguit de rètols de vedat de caça que ens indiquen el camí a seguir. Ara ja veiem un camí i el seguim (tot i això possiblement podriem seguir recte i baixar a San Segimon directament creuant per l’ermita de Sant Miquel de Barretons el que ens donaria una vista molt més atractiva de Sant Segimon però a aquestes alçades ja no tenim gaires ganes de fer d’Indiana Jones i anem a la seguretat del camí).

Pocs metres més avall enllacem amb un camí (possiblement comuniqui amb la carena que arriba al cim des de més al sud i/o ens porti a Collfornic) i girem cap a la dreta. 10 minuts després de deixar el Coll Saprunera arribem a la Font de Sant Miquel dels Sants, apaivaguem la nostra set i poc després trobem al peu del camí el Coll de les tres creus just al costat de Sant Segimon

La casa del costat de Sant Segimon està habitada pero no cal que arribem, poc abans de Sant Segimon comença, a l’esquerra del camí, un petit mur. Just en el punt on comença arrenca una senda que baixa fortament (veureu unes marques verdes i vermelles pintades a una roca). Ara ja només cal que anem seguint els senyals de colors (n’hi ha de verds, grocs, blaus…) i baixem fent ziga-zagues fins l’Oratori en poc més de 30 minuts. 

Al començar a baixar podem veure l’ermita de Sant Miquel dels Barretons just a sobre de Sant Segimon. Poc abans d’arribar a l’Oratori trobem la riera del mateix nom que ens ofereix un racó tranquil on refrescar-nos i menjar una mica.

Passem davant l’Oratori i arribem a un bosc on trobem castanyers centenaris. Alguns d’ells estan entre els més grans del Montseny. Els senyals que hem de seguir son ara de color taronja i en 25 minuts arribem a l’ermita de La Mare de Deu de l’Erola

Seguim el camí que passa per darrera i arribem a una pista més ample. En poca estona ens trobem a la dreta amb Can Bosc i a l’esquerra amb Can Puig (on tenen un gos sense lligar al costat del camí). Aquesta zona no és gaire agradable (tot son filats i tanques per tot arreu) . Als 50 minuts arribem a la carretera. Ja només ens cal tombar a la dreta, arribar a Viladrau, tombar a la dreta per anar en direcció al camp de futbol i arribar al cotxe 35 minuts més tard.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Viladrau	0h 00m	0,00 km	820 m
1	La Vila	0h 20m	1,40 km	910 m
2	Cruïlla 1	0h 35m	2,40 km	875 m
3	Cruïlla 2	1h 00m	4,00 km	875 m
4	Cruïlla 3	1h 25m	5,20 km	1070 m
5	Font dels Llops	1h 40m	6,30 km	1150 m
6	Petit Pla	1h 55m	7,10 km	1210 m
7	Rètol Coll Pregon	2h 10m	7,90 km	1350 m
8	Coll Pregon	2h 40m	8,70 km	1530 m
9	Collet de l’Home Mort	2h 50m	9,30 km	1638 m
10	Matagalls	3h 10m	10,20 km	1698 m
11	Coll Saprunera	3h 45m	13,60 km	1393 m
12	Font de Sant Miquel dels Sants	3h 55m	14,40 km	1278 m
13	Sant Segimon	4h 05m	15,30 km	1228 m
14	L’Oratori	4h 40m	17,00 km	1024 m
15	Mare de Deu de l’Erola	5h 05m	18,30 km	870 m
16	Cruïlla de Molins	5h 35m	20,40 km	750 m
17	Carretera de Taradell a Viladrau GI-520	5h 55m	21,70 km	732 m
18	Viladrau	6h 30m	24,20 km	820 m