Castell de Montsoriu a Arbúcies.

Castell de Montsoriu.

FITXA TÈCNICA:

-Dificultat: Mitjana
-Durada: 3 hores
-Desnivell: 337m (de 295m a 632 m)
-Distància: 8,5 km des d'Arbúcies

ITINERARI:

Comença a Arbúcies, a la Placeta del Castell on trobem una font de bomba que podem aprofitar per omplir les cantimplores. Continuem pel carrer Maüs fins a la Font del Ferro. Passarem per Can Frau Vell i Can Callís fins a Can Ribera.

Arran mateix de la casa prendrem una curta drecera que baixa fins a trobar el Camí de la Plana i creua el Sot de l'Ànima o de Cal Gall. Passem per davant del corral de Cal Gall i de seguida el camí s'estronca amb la pista que puja a Can Torrent.

Ben aviat deixem la pista i seguint l'indicador prenem una drecera que surt a mà esquerra i que baixa fins al sot Cremat, creuem el sot i pugem fins als prats del Morer. El corriol s'entronca amb l'antic camí que unia les poblacions de Riells i Arbúcies.

Travessem els prats del Morer fins a arribar a la pista que uneix les cases del Morer i del Replà. Un cop haguem passat la casa deixem dos camins a la dreta i seguim la pista fins a l'encreuament del Quintà Nou, on prenem el camí que gira a la dreta. Seguim la pista travessant el sot de Can Pendó, deixem un camí a mà dreta i continuem fins a tocar la casa de Can Pendó. 

Agafarem una curta drecera que ens estalvia un parell de revolts i tornem a la pista principal que seguirem en direcció esquerra. Aviat creuarem el sot del Coll de Castellar on veurem una bassa d'aigua i un antic safareig.

El camí s'entronca amb la pista de can Bruix que deixem a l'esquerra i continuem amunt un parell de revolts fins a trobar un nou trencant a mà esquerra. Més endavant girem a la dreta i continuem fins a trobar la cadena que ens indica que som als peus del Turó de Montsoriu.

En aquest punt, els indicadors ens permetran arribar al Castell de Montsoriu amb poc menys de 20 minuts i gaudir de les magnífiques vistes de la vall d'Arbúcies i el corredor de la Tordera. No us podeu perdre la visita al conjunt monumental del Castell de Montsoriu, amb més de 500 anys d'història (segles X al XV)

FEM CULTURA:

El castell de Montsoriu (també anomenat castell de Montsoliu, castell de Montsorriu o castell de Breda) és el castell més important del gòtic dels Països Catalans. Es troba situat entre les poblacions d'Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva i s'alça al damunt d'un turó de 632 metres d'altitud, actualment dins del Parc Natural del Montseny. El castell de Montsoriu està sobre un turó amb el mateix nom, però no se sap ben bé què significa la paraula Montsoriu.

És documentat des del 1002 en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. El mateix any 1002 s'esmenta a Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, com a marmessor del difunt comte de Barcelona. 

L'any 1033 es produïx el casament d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, amb Guerau I de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre religiós del vescomtat dels Cabrera-Girona, anomenant-se en una donació de l'any 1053 el castell de Montesurio i canviant definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-1180).   

Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a través de Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I.  

Fou residència dels vescomtes de Cabrera, vivint èpoques de gran esplendor quan aquests senyors posseïen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat als reis.  

L'any 1356, Pere el Cerimoniós va concedir a Bernat III de Cabrera el nou comtat d'Osona. Després de molts anys de servei fidel al rei, Bernat de Cabrera fou acusat injustament per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, i va ser decapitat a Saragossa el 1364. 

Després de la seva mort, el seu fill Bernat IV de Cabrera va signar un acord amb Pere III el 1372, i més tard un segon l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la família, en reconèixer el rei l'error de la condemna.

A partir del segle XV, el castell va sofrir una decadència progressiva pel trasllat de residència de la família al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472.

Per consell del rei Ferran el Catòlic, la vescomtessa Anna de Cabrera es casà l'any 1480 amb el cosí del rei, Fadrique Enríquez i pel fet de no haver tingut descendència passà el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez l'any 1515.

Entre els anys 1566-1574, degut als grans deutes acumulats pels Cabrera, es veieren obligats a la venda dels seus béns a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona, passant a diferents famílies fins que l'any 1757 va passar als ducs de Medinaceli. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808-1814, i més tard també l'ocuparen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer.

Des de 1998 el castell és propietat del Consell Comarcal de la Selva. Actualment està obert al públic el dies festius i s'hi poden fer visites guiades (www.montsoriu.cat)

Format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada del castell roquer, és la torre mestra o de l'homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota la advocació de Sant Pere. 

El segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres.

Es va construir una nova capella adossada a la muralla datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, de planta rectangular de 10 metres de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aigües, la porta d'accés conserva part dels graons d'entrada, així com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus.

Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixària de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.

El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semicobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va disposar una gran aljub, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.

La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d'aproximadament 10 metres de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accés era directe des del pati.

Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.

Restauració

Gràcies a l'esforç de l'Associació d'Amics del Castell, fundada l'11 de març del 1992,  es va crear un patronat per a la seva conservació i restauració, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Sota la direcció tècnica del Museu Etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies s'estan portant a terme la realització de treballs arqueològics, amb resultats excel·lents. 

Actualment s'exposen al Museu Etnològic del Montseny La Gabella més d'un centenar de peces que formen el conjunt arqueològic de ceràmica catalana del segle XVI més important de Catalunya.

La restauració intenta deixar el castell com era a l'època gòtica amb algunes coses d'altres èpoques com la capella prerromànica i la torre de contrafort.