Tamariu, Cala Pedrosa ( La Musclera ), Aigua Xelida i Begur amb les seves cales.

Tamariu, Cala Pedrosa ( La Musclera ), Aigua Xelida i Begur amb les seves cales.

FEM CULTURA:

Tamariu és un poble de la Costa Brava tocant al mar que pertany al municipi de Palafrugell, al Baix Empordà. Segons el cens del 2009, té 292 habitants. Antigament era un nucli de pescadors, al voltant de la cala de Tamariu, però a partir dels anys 80, i gràcies a l'afluència de turisme a la zona, s'ha convertit en un centre turístic, amb càmpings, diversos hotels i molts apartaments i torres de residència i estiueig. 

Es caracteritza per carrers estrets derivats de les primeres cases de pescadors i de la urbanització derivada del turisme massiu. La platja està formada principalment per sorra de gra gruixut i graveta d'ortosa. Conté tres platges (dues de sorra de gra gruixut (platja dels lliris i platja gran) i una de pedres (aigua dolça)).

No massa lluny, a ambdós costats dues cales precioses. Cala Pedrosa (La musclera) i Aigua Xelida.

FEM MÉS CULTURA:

Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà, un centre turístic important.

Escrit també tradicionalment com Bagur per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement nom llatinitzat d'un cèltic Becuro. 

Malgrat el seu caràcter turístic, manté un important passat històric que es remunta a la prehistòria, passant també per època ibèrica. En tot el terme s'han trobat importants restes que confirmen l'antiguitat del seu nucli com a assentament humà, important durant l'època feudal. 

El Castell de Begur és el símbol més emblemàtic d'aquesta època.

Un dels atractius més interessants del municipi és el seu llegat patrimonial, entre el que es troben torres de defensa que es van aixecar en contra la pirateria mora. Construïdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt característic de l'actual paisatge urbà de Begur. Aquest ha estat també significativament marcat per les construccions que van realitzar en el seu moment els indians, begurencs que van creuar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.

El municipi està vertebrat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que també inclou els nuclis d'Esclanyà, amb el seu nucli antic romànic , Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. 

Dintre del seu terme es troben algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava —Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava, entre d'altres.

Des de l'any 2004 i a principis de Setembre a Begur se celebra la famosa Fira d'Indians, una fira que cada any té un tema central a partir del qual es fan les activitats de carrer però que té com a fonament principal recordar el passat indià o cubà de Begur.

ITINERARI:

La nostra ruta s’inicia a la platja.

GR92- Camí de Ronda- Vora mar, passem per una zona rocallosa on el camí queda desdibuixat per una sèrie de badines.

Els senyals ens porten a una llarga escala que s’allunya del mar i ens endinsem en una pineda. Finalment podem contemplar la Pedrosa (la Musclera), a la qual hi arribem descendent per un sinuós desnivell protegit per baranes de fusta.

Com diu el seu nom, tota la superficie de la cala és de pedres. Abandonem la ombrívola cala, i de nou, el camí en lleuger ascens tant sols de uns 15 minuts de durada, s’endinsa amb una vegetació gairebé de selva.

Aquí abandonem l’excursió prevista seguint les marques (2,50 Km) perquè ha estat un camí sinuós i s’ens ha fet tard. Ens entornem a Tamariu per la carretera.

Per anar a Aigua Xelida, hem agafat el cotxe. La cala, d’un gran encant,s’ha queda’t petita, en vers les construccions que s’hi han fet per la falda de els tossals de pinedes que baixaven a tocar mar. He tornat a encisar-me en les seves aigües cristal.lines d’un blau increíble.

 Anen fin a Begur amb el cotxe per dinar a  l’hotel Aigua Blava i veure cales precioses del seu entorn.