Volta a l'Estany de Banyoles a
peu.
ITINERARI:
Comencem la
ruta a l’Oficina de Turisme, situada a la zona coneguda com el Front de
l’Estany.
Des d’aquí,
voregem en direcció nord (en el sentit
contrari de les agulles del rellotge). Passem pel costat d’unes petites
construccions vora l’aigua, les Pesqueres, i caminem fins arribar a la Zona de
Bany,i el Club Natació Banyoles.
Trobarem el Parc de la Draga, on hi ha els jaciments
neolítics que porten el mateix nom.
Molt aviat
passarem pel costat de la Caseta de Fusta (zona de bany gratuïta) i per
l’arribada del Camp de Regates.
Aquest tram fins arribar al Bosc d’en Morgat és
un dels més indicats per a l’observació d’ocells.
Continuem vorejant l’estany. El camí és molt agradable i
transcorre enmig d’una vegetació característica del bosc de ribera.
Per
finalitzar l'activitat, podem fer un bany a l'Estany. Hi ha 3 accessos de bany.
|
||||
L'Estany de
Banyoles és el primer llac natural més gran de Catalunya (el segon més gran és l'Estany d'Ivars d'Urgell amb una extensió de 126
ha) i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de
llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud
725 m. La superfície és de 111,7 hm² i la profunditat màxima és de 62 m.
L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més
extens de la península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.
Situat a ponent
del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones
Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaració
com a Parc Natural.
Durant la
realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'estany, i la població de Banyoles, albergaren la competició de rem.
Formació de l'estany i la conca lacustre
L'estany de
Banyoles està situat al costat de la falla de l'Empordà, que separa un bloc de material
impermeable, ara elevat a l'est de l'actual emplaçament de l'estany, d'un bloc
format per materials calcaris, permeable, que forma el terreny propi on s'ubica
el llac. El trencament provocat per la falla hauria elevat una secció del
terra, deixant al descobert, i formant una barrera al mateix nivell que la part
no elevada, el material impermeable. L'origen del llac es deu a les filtracions
del riu Fluvià, més al nord, a través d'un conjunt
d'estrats karstificats, sedimentats just a sobre de la
capa impermeable. Al llarg del temps la karstificació (dissolució) del material
calcari, ha creat una xarxa de drenatge que fa circular les aigües
d'infiltració cap al sud, fins que troben la falla, entrant en contacte amb el
material impermeable, que actua de barrera. No podent continuar la circulació
horitzontal, aquesta prossegueix el camí verticalment, obrint-se un camí a
través dels estrats permeables (calcari, guixos) fins a aflorar a la superfície formant un llac en
forma de "8", resultat de la unió de dos embuts (o dolines
d'enfonsament).
El primer
Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota
la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre del nivell actual.
L'origen de les aigües
Molts autors
creien que l'origen de les aigües de l'Estany estava relacionat amb pèrdues
dels rius Ter i Fluvià. Els estudis de la segona meitat
del segle XX, però, demostraren que l'Estany és
alimentat de manera subterrània pels aqüífers provinents del nord i l'oest, a
la zona de l'Alta Garrotxa.
FEM MÉS CULTURA:
Les pesqueres de l'estany de Banyoles
|
|
|
Durant molt
temps les activitats o, fins i tot, passejar vora l'Estany va ser quelcom
temut i rebutjat per molta gent que només veien en aquests paratges una
dimensió misteriosa i llegendària o una font de malalties.
Entrant el segle XIX aquest entorn va anar adquirint valoració
paisatgística que, sumat a la necessitat d'adquirir nous entorns per a l'oci,
va fer descobrir un entorn encantador i generós que es va anar conquerint de
mica en mica. Es va començar per construir rampes i passeres que s'endinsaven
a l'Estany, construccions que van anar creixent fins a convertir-se en
Pesqueres.
Una Pesquera és, doncs, una edificació instal·lada a flor d'aigua endins de l'Estany. La seva construcció ha estat viable gràcies a la possibilitat de fonamentar-les sobre la llosa travertínica en creixement que només es troba a la riba de llevant. En alguns indrets la potència de la llosa és tal que permet edificar força metres enllà de la riba.
L'estil arquitectònic d'aquestes edificacions és d'allò més pintoresc.
N'hi ha que llueixen formes aràbigues amb finestrals ogivals i coronades de
marlets, com l'anomenada "Carpa d'Or" situada a la part més estreta
del vuit quasi perfecte que dóna forma a l'Estany. Hi ha qui diu que el seu
constructor es va inspirar en un antic casal de Banyoles dissenyat per
l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario