FLIX I TIVISSA (RIBERA D’EBRE).

FLIX I TIVISSA (RIBERA D’EBRE).

FLIX

Vila situada a la banda nord de la comarca de Ribera d'Ebre.

El nom prové probablement del llatí Flexus (retomb), tot fent referència al gran meandre que fa l'Ebre i que envolta la vila.

Troballes arqueològiques a les zones dels Castellons i Sebes demostren la presència dels ibers ilercavons dins de l'actual municipi.

A partir del segle VIII s'hi van instal·lar els sarraïns i van realitzar importants obres hidràuliques i de regadiu.

Els seus principals atractius son naturals, com la Reserva Natural de Sebes on s´ha recuperat la fauna de la zona amb cavalls, cigonyes i altres ocells, o com el passeig per la façana fluvial de 5 kms que donar la volta al meandre. 

Un altre dels seus atractius es històric com el castell carlista, el refugi de la Guerra Civil o el Pas de la Barca. També l’Església i la plaça Major

Castell de Flix

Documentat des del 1154 quan Ramon Berenguer IV en va fer donació a Bonifaci de Volta.

Al segle XVIII es va construir de nou, quedant-ne al seu interior restes de l'antic.

Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix

La Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix (Ribera d’Ebre) són dos espais fluvials inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). L’any 1995 van ser declarats Reserva Natural de Fauna Salvatge, sota la denominació de Riberes de l'Ebre a Flix.
Amb una superfície de 204 hectàrees, la zona de Sebes és un espai fluvial que conserva bona mostra de vegetació aigualosa i de ribera. Comprèn l’espai natural de Sebes, situat al marge esquerre del riu Ebre, aigües amunt de l’embassament de Flix, on s’ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i on es conserva un bosc de ribera gairebé intacte que creix esplendorosament a les illes fluvials. La Reserva Natural de Fauna Salvatge inclou aquesta zona d’aiguamolls, les illes fluvials i una franja de protecció de seixanta metres de riu al seu voltant.

La zona del meandre s’estén al llarg dels gairebé cinc quilòmetres d’aquest estrangulat revolt que forma l'Ebre. La reserva inclou una antiga illa fluvial situada sota el castell de Flix i bona part dels marges i tram del riu. A causa de la regulació del cabal, funciona la major part de l’any gairebé com un meandre abandonat, amb poca fondària i poc cabal. El fort contrast entre aquests espais fluvials i els talussos que el voregen, amb una vegetació de màquia i brolles típiques d’ambients amb baixa pluviometria, fa que puguem trobar en molt poc espai elements de vegetació i fauna característics dels dos ecosistemes tan contraposats per l’abundància o manca d’aigua. Aquestes característiques, juntament amb l’escassa activitat agrícola en els darrers cent anys, fan de la Reserva Natural de Sebes la segona zona molla en importància i extensió de la província de Tarragona.

Des de 1999 hi ha un centre d’informació conegut com a Mas del Director. Hi ha també dues passeres i la bifurcació d’una d’elles, que estan fetes de fusta i permeten endinsar-nos respectuosament a l’espai natural. Una d’elles la trobem a la zona del canyissar i arriba fins a un observatori prop d’una llacuna regenerada; és aquí on recentment s’ha treballant en la construcció d’una nova passera i un nou aguait que permet l’accés a la zona de la Vall de Sant Joan; l’altra passera està a l’interior del bosc de ribera. Al Mas de Pitoia s’ha inaugurat el Centre d’Interpretació del Camí de Sirga, nova seu de l’Àrea d’Educació Ambiental de Sebes, que compta amb una aula de natura, una sala de recepció, un museu i un audiovisual que reten homenatge als llaguters i sirgadors d’aquella època.

La Fundació Territori i Paisatge va finançar la redacció del Pla de Gestió d’aquest espai natural gestionat conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Flix i i el grup local Grup de Natura Freixe. Des de l’any 2001 es du a terme el projecte de reintroducció de la cigonya blanca a les Terres de l’Ebre i també la recuperació d’herbassars inundables mitjançant la pastura amb cavalls de la Camarga.

Refugis antiaeris Guerra Civil

La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades.

Pas de la Barca

Transport de banda a banda del riu de persones i vehicles de poc tonatge.

TIVISSA.

Vila situada a la part oriental de la comarca de la Ribera d'Ebre. Bona part del seu municipi està englobat a la Serra del Mestral dins de la Serralada Prelitoral Catalana.

Diverses coves amb pintures rupestres donen testimoni de la presència de grups prehistòrics a la zona.

A l'època ibera formava part de la tribu dels ilercavons.

Església arxiprestal de Sant Jaume de Tivissa.

Dividida en tres parts

-L'església antiga, construïda en tres seccions i en tres èpoques diferents: presbiteri, voltes i capelles dels braços del creuer d'estil gòtic dels segles XIII-XIV. Voltes gòtiques, altar major i capelles adjacents són renaixentistes dels segles XVII-XVIII. La tercera secció comprèn la façana, el campanar, les capelles i el cor.

-La capella del roser, de mitjans segle XVIII consta de 3 naus, cúpula, cor i dues sagristies, tot d'estil renaixentista.

-L'església nova, construïda al segle XIX al voltant de l'antiga, cosa que fa que quedi una dins l'altra.

El 1365 es va començar a emmurallar la vila, muralla formada en gran part per les cases que donaven a la part exterior de la vila. Hi havia 3 portes d'accés a la vila: Portal d'Avall, portal de l'Era i portal del Raval (avui desaparegut)

Cal Rei

Casa pairal de 3 plantes, amb una quarta afegida posteriorment, la façana principal combina pedra amb dibuixos geomètrics fets a l'estuc.

Ca l'Hostal

Casa senyorial típica del renaixement català, construïda amb carreus.

El Castell

Conquerit als sarraïns per Ramon Berenguer IV cap al 1153, és l'actual seu municipal.

De l'antic castell se'n conserven les parets exteriors, la torre, els contraforts i els arcs.

Altres

Els seus carrers conserven un marcat caràcter medieval.