Avetosa de Bonabé. (Alt Àneu / Alòs d'Isil - El Pallars Sobirà).

Avetosa de Bonabé. (Alt Àneu / Alòs d'Isil - El Pallars Sobirà).

Caminada molt bonica al voltant de Vilanova de Meià. Pel camí, sempre amb bones vistes als cingles del Montsec, es passa per una bella ermita romànica, diverses fonts i un dolmen.

Des dels cims del puig de Meià i el Cogulló, a més, les vistes s’obren cap a la plana Lleidatana (i, en dies clars, segurament més enllà).

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 6,8.

-Desnivell ± 150 m.

-Durada: 3 h (amb parades).

-Circular: Sí.

-Inici a l'aparcament del pont de la Perosa.

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada peró molt fàcil. Sortint de l'aparcament cal pendre la pista que marxa a la dreta pel costat del riu (amb marques de GR).

Poc més endavant es bifurca i prenem la de la dreta, passem sempre més o menys pel costat del riu (que ens queda a l'esquerra). La pista s'acaba convertint en un corriol que va a parar a un pont de fusta (tot i que el camí continua al costat del riu).

Travassem el pont i prenem la pista que puja a l'esquerra. Aquesta pista desemboca en una de més ample, que seguim a la dreta fins a arribar al cotxe (a la sortida de l'avetosa, on hi ha una placa en Homenatge a Joan Coromines podem fer una mica de drecera baixant pel costat de la borda de la Perosa, amb el cotxe ja visible).

Nota: la zona pista per arribar a l'aparcament no és cap marevella, però s'hi circula bé. Si volem allargar una mica l'excursió (uns 10 Km entre anada i tornada) una bona alternativa és justament pujar aquesta pista a peu des del refugi de Fornet).

ITINERARI:

Avui en lloc d’una de més o menys llarga, en faré tres de curtes.

Començo per Bonabé, preveient, sense saber-ho del cert que és on és més probable que plogui a la tarda, si ho fa.

El camí per pujar-hi ja és bonic. De fet, potser si ho arribo a saber potser començo la caminada al refugi de Fornet (encara que això voldria dir fer-ne només una)... ho sabré per si mai torno. Entre una cosa i una altre m’hi poso passades les deu.

Surto del Pont de la Perosa i segueixo al costat del riu, la Noguera Pallaresa en els seu tram més alt, d’entrada entre avellaners i algun prat.

Poc després passo pel barranc de la Tinta, amb un bonic salt d’aigua al costat del riu. En aquest punt es poden veure, també, els efectes de les allaus, que s’enduen tot el que trobem per davant i fins i tot travessen el riu doblegant els bedolls de l’altra banda. Unes conseqüències que tornaré a veure poc més endavant, al barranc de Raspmala, on hi ha un altre salt d’aigua encara més bonic.

Passat el barranc passo pel bosc de Raspmala, una pineda de pi roig que veig una mica d’esquitllada. Avui no veure isards, però ho compensa un llangardaix verd que es deixa que el contempli bé. De seguida travesso el riu per un pont de fusta.

Passat el riu m’enfilo una mica i es comencen a veure els primers avets. De seguida travesso la magnífica avetosa de Bonabé (de fet, el que m’ha fet escollir aquesta caminada). Val la pena. A més, de tant en tant alguna clariana deixa veure els cims que envolten la vall.

Cal al final de la caminada l’avetosa torna a deixar pas als prats. Just on hi ha una placa en homenatge a Joan Coromines que fa de bon mirador de la vall, bonica.

De moment els núvols inexistents quan he arribat, comencen tot just a aparèixer.