Santa Llúcia de Puigmal. (Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès).

Santa Llúcia de Puigmal. (Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès).

Bones vistes, una bonica ermita romànica i, sobretot, gorgues i salts d'aigua d'una gran bellesa. Si, a més, ho podem combinar amb els colors de la tardor, imagino, aquesta caminada podrà ser encara més sensacional.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 8,0

-Desnivell ± 450 m.

-Durada: 4 h (amb parades).

-Circular: si

-Inici al coll de Santigosa (Sant Joan de les Abadesses). També es podria començar a Santa Llúcia de Puigmal.

-Dificultat: baixa.

-Senyalitzada amb marques grogues, escasses, i pals .Entre el coll de Sentigosa i Santa Maria també és pot passar per la pista principal (tal i com vaig fer jo, tot i que deu ser menys bonic).

ITINERARI:

Començo a caminar relativament d’hora, a les onze, ja que més cap al tard s’esperen núvols i potser pluges... si no, potser hagués esperat una mica més tard. Tot i això, el fred no és gaire intens i més aviat s’està bé.

Baixo per la pista forestal. Després me’n penediré, hi ha un camí que baixa pel mig del bosc i que, imagino, sempre serà una mica més bonic. Torna a fer un dia clar i, encara que sovint entre arbres, les vistes són prou boniques.

Tot i que sóc a la comarca del Ripollès, estic a la seva vessant més garrotxina, just davant meu Sant Joan les Fonts i l’Alta Garrotxa, una mica més enllà, la plana empordanesa, el Cap de Creus i la mediterrània...

La primera parada és a la bonica ermita romànica de Santa Llúcia de Puigmal, romànica, del segle XII. Restaurada, el campanar amb espadanya grinyola una mica. Just al seu costat hi ha una font.

Des d’aquí vaig fins als Gorgs de la riera de Torrents. Son tres o quatre salts d’aigua seguits, cada cop més bonic. El del cap de munt, gracies al travertí, és impressionant. M’hi estic una bona estona.

Reculo fins a l’ermita i giro cap al següent gorg. El camí està enfangat i es desdibuixa una mica.

Arribo a... enlloc, i haig de recular una miqueta, uns cent metres, fins a trobar el camí bo, fins al bonic gorg de Santa Llúcia. També m’hi entretinc una bona estona, just davant seu hi ha una roca que em fa de trípode improvisat i ho aprofito per fer algun experiment.

Tot seguit el camí s’enfila tot acostant-se i allunyant-se poc de la riera.

Pel camí, que jo esperava només de pujada, em vaig trobant més salts d’aigua i gorgs (alguns de rieres afluents), que em van allargant la caminada... alguns són molt bonics. I els que veig o sento de lluny i no m’hi acosto, perquè sinó potser encara hi seria...

Dino al cotxe més tard del que comptava, content, la veritat és que no m’esperava veure tants salts d’aigua ni tan bonics (amb aigua, després de la llevantada i les pluges de fa pocs dies, sí).

Santa Llúcia de Puigmal.

FEM CULTURA:

Santa Llúcia de Puigmal és una església romànica de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

L'edificació actual consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. L'absis és llis, sense arcuacions, amb una finestra de doble esqueixada centrada, una cornisa senzilla i un sòcol que continua vist a la façana de tramuntana. La porta i una finestra de doble esqueixada queden a la façana de migjorn. L'aparell és fet de carreus i carreuons de mides diferents, segons els panys de paret, però tot i així, es manté una certa unitat constructiva, llevat del campanar d'espadanya i del cos de l'extrem de ponent de la nau, que són de maçoneria. Com a conseqüència de la restauració, l'estat actual de l'antiga església parroquial de Santa Llúcia de Puigmal és òptim. L'ermita està dedicada a la màrtir santa Llúcia, protectora de la vista, i té uns goigs dedicats que canten: "Puix per gràcia celestial sou dels ulls conservadora, siau nostra protectora, Santa Llúcia de Puigmal."

Història

La primera notícia referent a aquesta església és del 913. Anteriorment, i concretament l'any 890, en un document referent al monestir de Ripoll, és citat el topònim de "Pojomalo", però creiem que aquest es refereix a l'ermita de Sant Vicenç de Puigmal, edifici actualment sense culte a la Parròquia de Ripoll. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic, va tornar a consagrar l'església que ha arribat fins als nostres dies. Durant el segle XV, Santa Llúcia de Puigmal perdé la seva independència parroquial i passà a ser sufragània de l'església de Sant Joan de Vallfogona. A les darreries del segle XIX passà a dependre de l'església de Sant Joan de les Abadesses.