Ruta de la Marmota - Vall de Boí.
Excursió fàcil i preciosa entre el pantà de Cavallers i el refugi Joan Ventosa. Pel camí, el millor dels paisatges de muntanya: flors, rierols retorçats, salts d’aigua, estanys, cims i agulles envoltant la vall...
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 10,0
-Desnivell ± 550 m.
-Durada: 4 h 30' (amb parades).
-Circular: No.
- Inici a l'apacament de la presa de Cavallers.
-Dificultat: baixa.
-Senyalitzada (molt fàcil). Només cal seguir els pals amb marques grogues (a l'extrem), el camí es pot desdibuixar una mica en algun punt, però hem d'anar veient aquests pals regularment. TRACK Wikiloc.
Nota: Segurament val la pena allargar la caminada fins a d'altres estanys (si més no el de Travessani, que queda molt a prop del refugi, ... aquí jo vaig badar., i/o el Gran de Colieto).
ITINERARI:
Avui en lloc
d’una de més o menys llarga, dues de més curtetes.
La primera al Parc Nacional d’Aigüestortes, aprofitant
una mica el viatge.
Començo a caminar a quarts d’onze a la presa de
Cavallers.
La primera part
de la caminada és al costat del pantà de Cavallers. El paisatge que l’envolta
és molt bonic... tot i que la presa li treu una mica d’encant.
Un cop arribo a
la cua em començo a enfilar. Una primera pujada, curta, fins al planell de Riumalo, on baixa aigua per
tot arreu. Avui, sense les “presses”
d’ahir, m’ho agafo amb molta més calma i m’entretinc tant com vull amb les
fotos.
Tot i que la
millor època ja ha passat, encara se’n poden veure algunes i m’aturo a
contemplar algunes flors, com la tora
blava, abundant i en plena floració (de les més tardanes, suposo), tant
bonica com tòxica (una de les més verinoses d’Europa), o la curiosa o bella
didalera, ja cap al final de la seva màxima esplendor i nova per mi.
Faig la ruta de la marmota... però amb el transit que hi ha de gent amunt i avall (notable però sense arribar a ser molest), de marmotes, suposo que se’n deuen veure més aviat poques (per sort ja n’he vistes a molts altres llocs i no em fa res).
Al final del planell, al costat de la magnífica cascada de Riumalo, comença la segona pujada, molt més llarga. Tot fent marrades m’enfilo sovint pel costat de bonics salts d’aigua i amb bones vistes a la vall de Boí.
Al cap damunt el camí gira a la dreta i deixo, també a la dreta, l’estany Negre, per després.
Comença la tercera i última pujada, curta, fins al
refugi Joan Ventosa, amb magnífiques vistes a la vall i les muntanyes que l’envolten... venen
ganes de quedar-s’hi!
Aquí em començo a adonar que no m’ho vaig mirar massa bé... la caminada no és de cinc kilòmetres, sinó que són cinc de pujada i cinc de baixada.
Tot i això, no
me’n penedeixo, val la pena. Després, un cop a casa, m’adonaré, també, que ben
a prop, hi ha el llac de Travessani i que per l’estona que m’hagués suposat hi
podia haver anat... d’això si que me’n penedeixo.
Ho sabrem per
la propera... i un altre cop m’ho miraré millor (cosa que solo fer normalment).
Que hi farem! Ha valgut la pena.
Molt més tard del que comptava, al refugi giro cua, amb l’avantatge de que al no ser circular baixaré molt més ràpid: per ser baixada i perquè em pararé menys a fer fotos... i perquè tinc gana, he deixat els entrepans de dinar el cotxe suposant que hi seria com a molt tard al migdia.
Bé, només em desvio una mica del camí per passar pel
costat de l’Estany Negre (que ves a saber quan tornaré).
Pantà de Cavallers.
FEM
CULTURA:
El pantà de
Cavallers o dels Estanys de Tor és un embassament que pertany al riu Noguera de Tor (conca del riu Noguera
Ribagorçana), creat per una presa situada al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
L'embassament
fou construït l’any 1960. Es troba a 1.784 m d'altitud i la
seva presa, de 70 m d'alçada i 360 m de longitud és
del tipus anomenat de contraforts. En els darrers 10 anys la mitjana de
capacitat que ha presentat és de 14 hm³ o sigui un 93,13% de la seva capacitat.
L'embassament va fer desaparèixer l'original Estany de Cavallers
així com la Cascada de Cavallers.
A l'estany de
Cavallers i la seva presa té origen el riu la Noguera de Tor, de 24 km de recorregut per la Vall de Boí, travessant les poblacions de Caldes de Boí, Erill la Vall, Barruera, Llesp i Castilló de
Tor fins a
desembocar en la Noguera
Ribagorçana en el terme del Pont de Suert.
Estany
Negre (la Vall de Boí).
FEM CULTURA:
L'Estany
Negre, també anomenat Negre de Caldes, és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, està
situat a 2.134 metres d'altitud, dins la Capçalera de
Caldes, a l'entrada
de la Vall de
Colieto. Té una
superfície de 9 hectàrees i 35 metres de fondària màxima. Rep
les aigües del Estany de
Colieto (E) i drena pel
Riuet
d'Estany Negre (O).
L’estany
descansa als peus de les imponents parets de l’obaga del Pics de
Comalespada (S) i de les Agulles de
Travessani (NE). Al nord-est, damunt de les escarpades parets s’aixeca el sobre
l'estany, es troba el Refugi Joan
Ventosa i Calvell; sent el punt d’entrada a la Vall de Colieto, que s'obre cap a l'est; des d'aquest punt es pot
gaudir de les impressionants vistes del Massís del
Besiberri.
La ruta més
habitual es la que procedent de la Presa de
Cavallers, pel Pletiu de Riumalo, el Barranc de
les Llastres i Pas de l'Osso, també porta al Refugi Joan
Ventosa i Calvell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario