Sender de Pals (PR-C 108). (Pals, el Baix Empordà).

Sender de Pals (PR-C 108). (Pals, el Baix Empordà).

Si a la ja bonica caminada per la Ruta del Vent, que ens permetrà descobrir alguns dels diferents ecosistemes del massís (a més d'algunes curiositats geològiques i construccions de pedra seca), se li suma la pujada, fàcil, a la Torre Moratxa i/o a Roca Maura, a vistes impressionants, l'excursió passa a ser espectacular.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 23,1

-Desnivell: 375 m.

-Durada: 6 h (amb parades).

-Dificultat: baixa

-Circular: si.

-Inici a Pals.

-Senyalitzada amb marques grogues i blanques (PR-C 108), excepte quan coincideix amb el GR-92 (marques vermelles iblanques). TRACK Wikiloc

Nota: Si ho hagués de tornar a fer, almenys jo, ho separaria en dues, una per pujar al Quermany Gros (6/7 Km i 218 m de desnivell), i una altra, potser en bici, per voltar per els Arrossars (i afengint-hi, per exemple, la Gola del Ter).

ITINERARI:

Deixem el cotxe a Pals, fora de la zona blava per si un cas (que no acabem d’entendre, no veiem parquímetres ni límits de temps).

Abans de començar a caminar de veritat fem una volta pel bonic centre històric medieval d’aquesta població. És relativament d’hora, dos quarts d’onze, i encara hi ha poca gent pels carrers.

Hi destaca la torre romànica, construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores, a més dels seus carrers empedrats amb arcades, les muralles amb quatre torres quadrades del segle IV, la plaça Major, les tombes al carrer Major, l'església de Sant Pere...

Sortim del poble i de seguida comencem a enfilar-nos, entre pinedes (amb ben poques flors), fins al cim del Quermany Gros, quedant-nos únicament amb màniga curta. Avui farà gairebé un dia d’estiu.

Les vistes des d’aquest modest cim són molt boniques i molt bones (malgrat la mica de calitja que hi ha avui), cap a les medes, el Montgrí, el Cap de Creus i els Pirineus al Nord, al nord, i les muntanyes de Begur i la plana de Palafrugell al sud.

La baixada, igual que la pujada, és una mica recargolada (tampoc veiem cap possible drecera entre garrics).

També entre pinedes, arribem a les mines d’en Bofill (o d’en Bernat), d’on s'extreia caolí, una terra blanquinosa, molt fina i molt apreciada per a fer l'engalba, una capa fina que s'usa per decorar la ceràmica o modificar-ne el color.

Entro uns metres, ja en tinc prou i no m’atreveixo anar gaire enllà, tot i que sembla que continua (tampoc sé si és perillós, o no).

A l’alçada del mas fortificat de can Pou de ses Garites comencem a caminar per les dunes interiors de Pals, fixades, com les de la veïna Torroella, amb pinedes.

Aquí és trobarem la major part de flors del dia, fins i tot alguna orquídia sense buscar-la expressament. Al final del dia, però, si bé haurem fet una bona llista en trobarem força menys de les que imaginaven(bé, menys feina a classificar-les durant la setmana... que a vegades és una bona feinada).

Després de passar per un tram urbanitzat arribem als Arrossars i dinem al mirador de la bassa de can Coll (més visible des de la platja, on no anem ja que no es pot travessar per la sortida d’aigua al mar de la bassa).

Si bé fa quinze dies vam veure alguns camps plens d’aigua (des de Roca Maura), avui estan tots buits, pràcticament secs (es veu que han contingut aigua). No sé per què. Havia pensat que en quinze dies n’hi hauríem de trobar força més, ja que en teoria s’omplen entre aquest mes i el que ve. Hi haurem de tornar.

Caminem, doncs, entre camps “normals i corrents”, amb el que els últims kilòmetres se’ns fan una mica monòtons (tenim la sensació que, segurament, amb aigua i arròs, no tindríem tant aquesta sensació, entre altres coses perquè també ens aniríem badant i entretenint-nos fent fotos aquí i allà).

Arribem a Pals després de més de sis hores caminant, comptant parades.

Hi fem una altre volta, repetint algunes fotos i fent-ne de noves (l’orientació del sol i les ombres són completament diferents al matí... i el poble és prou bonic per tornar-hi a fer un altra volta (malgrat, també, el cansament).

Ha estat bé, però un cop feta la caminada si hagués d’aconsellar algú i si mai la repeteixo, faria per una banda la pujada al Quermany Gros (des de Pals i fent-la més o menys circular d’alguna manera, que es pot), i per una altre, una volta en bicicleta pels arrossars, ampliant la visita a les platja de pals i/o a la Gola del Ter (i les closes del voltant).

Sant Pere de Pals.
 

FEM CULTURA:
 

Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 

Descripció
És una església gòtica d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.
És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.
El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle nord-oest de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.
 

Història
L'any 1202 Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona per la parròquia de "Sancti Petri de Pals". El 1222 Ermessenda de Peratallada reconeixia tenir el delme d'aquesta parròquia per la Seu de Girona.
L'any 1478 el rei Joan II, en una lletra adreça als consellers de Pals, concedia permís per aprofitar les pedres del castell, que era molt ruïnós, amb la fi d'obrar, reparar i cobrir l'església de Sant Pere de Pals.