ELS TRES ESTANYS A LA VALL D'UNARRE I ESTANY DE LA GOLA

ELS TRES ESTANYS A LA VALL D'UNARRE I ESTANY DE LA GOLA

S'hi pot apropar força amb vehicle, seguint la pista que arrenca de la carretera general, entre La Guingueta i Esterri, per enfilar-se cap a Unarre, on hi ha l'ermita de Sant Beado. 

Passat aquest bonic poblet pirinenc, es deixa, aquesta vegada a mà esquerra, la pista principal (que porta a Cerbi), per seguir-ne una molt mes dolenta, que remunta a molta alçaria la valleta d'Unarre. Mes amunt travessa el riuet per un pont de fusta i poc després acaba, al pla de Sartari, (1950 m)

Aquest troç de pista, entre Cerbi i el Pla de Sartari, es força dolenta, si bé hi ha turismes que s'hi enfilen. En tot cas, en molts indrets cal pregar per a que no en vingui un altre en direcció contrària!

El Pla de Sartari, ampli, herbós i ple d'aiguamolls, es clos per un anfiteatre de muntanyes. Al Nord, dues cascades es despengen:

la de l'esquerra la forma el torren que baixa de l'estany de la Gola, mentre que la de la dreta, molt mes alta i esvelta (mes de 100 metres), s'estimba des de l'estany de Ventolau, el darrer del cercle dels Tres Estanys.

Iniciàrem aquesta petita excursió, doncs, al punt on acaba la pista, just al peu de la cascada de l'estany de la Gola. Travessant el torrent, seguirem la resta de pista que, tot seguit, es converteix en un bon camí que, en successius i forts revolts, s'enfila pel pendís d'herbei, tenint a la dreta la magnífica cascada ( foto ), que baixa de l'estany de Ventolau, per l'anomenat Forat de la Canyola.

45 minuts: S'arriba a l'acabament de la pujada, després d'haber deixat enrera les ruines d'unes construccions de quan les obres hidroelèctriques, i s'entra a la gran coma de l' estany de la Gola (2.250metres)

presidit al nord pel pic de la Gallina (2714 metres). Vorejant l'estany pel costat de ponent, s'arriba a la entrada d'aigues, lloc molt bonic per acampar-hi, i on hi ha una rústega cabana. Ara cal adreçar-se vers llevant, tot cercant una torrentera que aboca les seves aigües a l'estany.

1 hora: Comença la pujada per la barrancada, fins a un evident collet, que es de pas obligat.

1 hora 25 minuts: Collet (1420 metres), entre un strep que es despenja del pic de Ventolau, a la esquerra, i un cònic turó innominat, de cota 2540 metres, a la dreta. I de cop i volta s'entra a l'amagada coma dels Tres Estanys. De fet, els estanys son set o vuit, dos d'ells reclosos en un petit cercle al peu del pic de Ventolau i els alttres escampats per una àmplia, planera i herbosa coma, que dóna bo d'anar recorrent sense les preses que tothom té quan el seu destí és algún cim.

Seguint, doncs, des del primer estany que trobem, justament al peu del collet per on s'ha entrat a la coma, anirem caminant de pla en direcció S. i passarem a frec dels dos estanys més grans, d'aigues blavenques. Al N.E. s'alça, dominant, el pic de Ventolau(2849 metres), un dels més alts de tota aquesta zona (de fet, només el davanteja el Mont-roig); tothom pot pujar al Ventolau, desde dels Tres Estanys, en cosa d'una hora i mitja, sense cap dificultat.

1 hora i 40 minuts: S'arriba al darrer dels estanys d'aquesta coma, el mes baix, anomenat estany de Ventolau, del cual surt el rierol que s'estimba al forat de la Canyola, per formar la magnífica cascada que es veia des del pla de Sartari. Entre l'estany de Ventolau i el que el precedeix, es troba un rastre de corriol que, tenint sempre el torrent a l'esquerra, va a trobar el camí de pujada a l'estany de la Gola: Aquesta és la baixada mes curta i directa. Per arradonir l’excursió anem a l’estany de la Gola ( 60 minuts estrés d’anada i tornada ). A 30 minuts sobra l'estany de la Gola , hi ha l’estany de Calberante.

No obstant, tambe es pot tornar pel mateix itinerari de vinguda.

TOTAL ANADA I TORNADA  UNES 3 HORES I 30 MINUTS , SENSE TENIR EN COMPTE EL TEMPS AMB JEEP.

NO TINC PARAULES PER DESCRIURE LA BELLESA DE L’EXCURSIÓ.