Assegut en una terrassa la veig sola, hi ha encreuament de
mirades insinuants, de tenir ganes de sexe desenfrenat. Em
llenço , estem molt a prop i , li pregunto amb molta por:
Estàs sola o esperes algú ? Sola, pots seure a la meva taula.
Tremolo, són les 21hores d’un dimecres que pot ser apassionant.
Conversem sobre la vida, aprofitem per sopar junts, amb la lluna
que ens vigila. Necessitava un sopar amb companyia d'una dona
madura, li faig entre quaranta-cinc i cinquanta anys.
El meu cervell va passat de revolucions, li proposo prendre
una copa a casa meva? Visc a cinc minuts i estic molt nerviós.
Accepta i penso si estic en un somni, però no és real.
Arribem a casa i només entrar ens besem amb bogeria.
Aquells petons es multipliquen amb carícies, mentre les nostres
robes van caient per terra amb una lentitud poc freqüent.
Tot és silenci, a poc a poc ens anem traslladant al menjador.
Ja estem nus, la petoneigo amb una suavitat indescriptible per
tot el seu cos, de la boca als peus i ella em correspon de la
mateixa manera. Portem més d'una hora i ens deixem caure
pel terra del menjador, abans he preparat una ampolla de cava.
El meu cos es transforma, s'obre amb sensualitat a ella i al plaer,
el sexe no troba murs en cap direcció, es desprenen els sentits.
I quan tot això passa, no hi ha final, el meu cos s'oblida que
hi ha un límit i només s'atura quan s'esgota, suat, sensible,
sobreexcitat, fent difícil de respirar, s'oblida el temps i només el
moment té sentit. Potser no la tornaré a veure , millor, seria
embogir i així el record romandrà sempre viu fins a la meva mort.
Record de mirar-la, els seus ulls eren atracció , llum, imant, no es
pot rebre més del tacte de les seves mans i els seus petons i…
Jordi Garcia Miguel
16-4-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario