BEGET - COMANEGRA ( 1.557 m )

BEGET - COMANEGRA ( 1.557 m )

Zona: Vall de Camprodon

INTRODUCCIÓ

Aquest és un recorregut que surt de Beget per un camí local (linies verdes i blanques) que arrenca darrera de l’hostal el Forn i que coincideix amb el GR-83 (linies vermelles i blanques). Aquesta part del camí passa pel mirador de Beget fins l’oratori de Sant Antoni Can França.

Tot i que la pujada al Comanegra sol fer-se des de l’Oratori o bé des de la bassa Monars (pot arribar-se en cotxe fins al mateix peu del Comanegra) nosaltres optem per fer una ascensió completa al cim ja que sortim dels 530 metres de Beget i arribem als 1558 del cim.

El cim del Comanegra sembla molt innocent però no ho és tant com sembla. Tot i ser un cim sense cap dificultat la pujada en l’últim tram es molt forta i això fa que tardem gaire be un hora en recorrer el darrer quilòmetre i mig. Us ho puc asegurar i he anat 3 vegades, des de la bassa Monars ( pot arribar-se en cotxe fins al mateix peu del Comanegra) i l’última vaig dir mai més ( tenia sobrepes i vaig patir massa). Per aquí, es puja en 1h.

Al arribar al cim hem trobat uns altres excursionistes que venien de Rocabruna i que han arribat al cim del Comanegra caminant per la carena des del coll de Malrem. És una bona idea i, tot i que no l’hem fet per falta de temps, fer un combinat entre questa ruta i la que describim a Beget-Rocabruna per tal d’arribar al Coll de Malrem i seguir la carena fins el Comanegra i tornar per la ruta que proposem aquí sembla atractiu.

També hi ha un altre camí que baixa per la Bassa de Monars fins el refugi de La Figuera i arriba a Beget. Això ens permetria fer un camí de tornada diferent del d’anada, però pel que sabem actualment es troba (al igual que el refugi) en molt mal estat en alguns trams.

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1028 m

Alçada mínima-màxima: 530-1558 m

Distància aproximada: 17,60 km

Temps aproximat sense parades : 5h 15m

Ruta circular: No

Dificultat: 3 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Primer fem una bona visita de Beget: l’església espectacular de Sant Cristòfol amb la talla romànica policromada del Crist Majestat del segle XII. Els bonics carrers del poble, places i fonts. Beget és com un pesebre.

Sortim just de darrera de l’Hostal del Forn, al nucli de Beget. A l’esquerra del camí trobem un rètol indicatiu que ens assenyala el camí a seguir en direcció al Mirador i a l’Oratori. Aquesta part del recorregut presenta un forta pendent en ascenció fent ziga-zaga, aquí els bastons ja comencen a treballar de valent i 25 minuts després de la sortida ens plantem al Mirador. Des d’aquest punt veiem Beget amb una prespectiva privilegiada.

Deixem el Mirador i comencem a pujar més suaument per una zona d’arbres dispersos (la Maçana) i arribem 30 minuts mes tard a l’Oratori de Sant Antoni Can França a uns 2,5 km de la sortida que està just a tocar la pista forestal que porta a Can França.

Una vegada arribats a la pista forestal girem a la dreta i la seguim cap amunt. Ara ja comencem a veure el cim del Comanegra entre els altres cims.

Un quilòmetre després de començara a caminar per la pista forestal, trobem Can França una antiga casa de pagès, ara totalment en ruïnes i un quilòmetre més enllà una tanca que ens adverteix que hi ha bestiar lliure. La creuem i continuem pujant suaument cap al Comanegra.

Aquest és un camí sense cap dificultat que ens permet tenir una vista excepcional de les primeres nevades de la tardor al Pirineu i de la gran varietat de colors que ens ofereix el bosc a aquesta època de l’any. Després de passejardurant una hora per la pista forestal, trobem les basses de Monars. La primera a la nostra esquerra i la segona a la nostra dreta una mica més amunt. És des de aquesta segona bassa (veurem unes marques verdes i vermelles a l’esquerra de la pista, des d’on comencem la pujada del tram final del Comanegra.

La primera impressió és que es tracta d’un petit turó sense cap problema. No deixem que la falta de punts de referència ens faci calcular malament les distàncies. El desnivell és de més de 300 metres en poc més d’un quilòmetre i els pendents son, en alguns punts, realment forts. Tant és així que tardem prop d’una hora en arribar al cim. Tot i això, l’esforç paga la pena: la vista és impressionant, tenim una panoràmica excel.lent del pirineu gironí i pel sud veiem fins i tot l’inconfusible silueta de la cinglera del Far situat al Collsacabra.

Si pujem seguint els senyals arribarem a la creu del Comanegra a 1558m d’alçada i poc més enllà podem veure un punt geodèsic que ens marca l’alçada màxima del pic.

La tornada la fem, en una mica més de dues hores, seguint el mateix camí.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Beget	0h 00m	0,00 km	530 m
1	El Mirador	0h 25m	1,00 km	720 m
2	L’Oratori de Sant Antoni Can França	0h 55m	2,50 km	970 m
3	Can França	1h 05m	3,50 km	990 m
4	Bassa Monars	2h 10m	7,60 km	1300 m
5	Cim Comanegra	3h 00m	8,80 km	1558 m
6	Beget	5h 15m	17,60 km	530 m

FEM CULTURA:

Sant Cristòfol de Beget és una església d'estil romànic català situada al poble de Beget, del municipi de Camprodon (Ripollès). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional L'església està situada a l'entrada de Beget.

Romànic, el temple de Beget és un edifici d'una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. És coberta per volta de canó apuntada, que arrenca d'una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s'obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l'exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890) que volen imitar les pintures romàniques. La porta d'accés, a migjorn, és formada per cinc arquivoltes en degradació, que es recolzen sobre dues columnes per banda, les exteriors amb el fust llis, i les interiors amb estries (una de les columnes té les estries helicoïdals). Les columnes estan coronades per sengles capitells força erosionats, representant una fauna mitològica. El timpà és llis i el fris rectangular. L'absis, a llevant, és decorat exteriorment per un fris en dents de serra, sota el qual hi ha un seguit d'arcuacions cegues de tradició llombarda que descansen sobre mènsules. Centra l'absis una finestra amb doble arc en degradació, el més exterior sostingut per un parell de columnes a cada costat. Està fet de carreus ben tallats i la coberta és de teules. Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X. El primer pis té dos nivells de finestres sobreposades i és construït amb carreus força petits i irregulars. Als dos cossos superiors l'aparell constructiu és força més gran i regular, amb obertures germinades i són del segle XII. Està ornat amb arcuacions llombardes al tercer pis i les obertures són a les quatre parets. Les finestres dels pisos centrals són geminades. L'interior de l'església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar). La pica baptismal d'immersió, és d'època romànica i es conserva a l'interior del temple. Està decorada per dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Mesura 120 cm de diàmetre. Segons Ramon Vinyeta "es pot considerar un dels exemples més rellevants d'aquest estil a les comarques pirinenques." S'hi pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d'alabastre policromat, realitzada entre els segles XIV i XV i la talla romànica policromada del Crist Majestat del tercer quart del segle XII, fusta de noguera, romànica i de dimensions 196 x 207 cm.

Per bé que Beget depèn administrativament del municipi de Camprodon (Ripollès), forma part geogràficament de l'Alta Garrotxa. S'hi arriba per una petita carretera d'uns catorze km, que surt a uns dos Km de la carretera de Camprodon a Molló. L'església de Beget, dedicada a Sant Cristòfol, és un exemple força elaborat d'arquitectura romànica rural, construïda en la seva major part al finals del selge XII o ja a inicis del segle XIII. La primera notícia documental referent al temple de Beget la torbem en el testament del comte-bisbe Miró, atorgat l'any 979, en cedir el monestir de Sant Pere de Camprodon un alou a la vall de Beget. Posteriorment, surt repetides vegades en la documentació, sempre, però, com a una possessió del bisbat de Girona. Se sap que l'any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon comprà l'alou de Beget i hi edificà una església. Que el 1160, l'església de Beget fou donada a Girona per Arnau de Llers i que el 1168 és citada ja com a parròquia. Els altars barrocs que encara s'hi conserven foren pagats pel rector Genís Pagès i de Pol, fill d'Ultramort, a l'Empordà, que fou rector de Beget a finals del segle XVIII per espai de més de quaranta-cinc anys. Se sap que el 1787 foren refets el presbiteri i l'altar major. Potser d'aquell moment són també els retaules laterals, encastats en obertures de mig punt practicades als murs romànics. Les pintures de tradició romànica de l'arc triomfal i de la nau són obra del famós pintor olotí Joaquim Vayreda i Vila, treball executat a finals del segle XIX, cobrant la quantitat de mil tres-centes una pessetes amb vint-i-cinc cèntims.