INTRODUCCIÓ
La coneguda ruta de les Gorges de Carançà s’inicia al
poble de Toes (Thuès-Entre-Valls) situat entre Fontpedrosa (Fontpédrouse) i
Oleta i Èvol (Olette), a la carretera N-116 que uneix Perpinyà (Perpignan) amb
Tor de Querol (Latour-de-Carol) a tocar de Puigcerdà.
Per arribar des de Perpinyà només cal que
seguim les indicacions que ens porten a Andorra, mentre que si venim de la
Cerdanya caldrà que seguim la carretera que porta a Perpinyà.
Tot i això, en aquesta zona existeix un mitjà de transport que ha passat a ser un reclam turístic. Es tracta del tren groc (train jaune).
Així, l’altra forma d’arribar al punt d’inici de la
ruta és emprant aquest tren que cobreix la ruta entre la Tor de Querol i
Villafranca de Conflent (Villafranche du Conflent) ja que té parada a Toes a
pocs metres de l’aparcament de l’entrada a les gorges.
La solució de
pendre el pintoresc tren groc pot ser vàlida si volem fer la ruta Toes-Núria en
dos dies fent nit al refugi del Ras de Carançà. En aquest cas podem deixar el cotxe a Ribes de
Freser, prendre el tren de rodalies de Renfe que fa el recorregut entre Ripoll i La Tour du Carol i des d’allà el tren
groc fins a Toes. Malauradament en aquest cas no es pot començar a caminar fins
gaire be el migdia. Això, i la molt menor pujada acumulada, fa que molta gent
que vol fer la ruta Toes-Núria ho faci en sentit contrari (Núria-Toes) o que
vagi en cotxe fins a Toes faci la ruta fins a Núria i torni a recollir el cotxe
la tarda del dia següent (aquesta segona opció obligarà a matinar més el segon
dia). Les combinacions de transport per fer Toes-Núria o viceversa no son
moltes ja que cal combinar tres trens: El cremallera de Núria, el tren groc i la Renfe. Aquest
embolic de trens no és necessari si només volem fer la ruta aquí descrita o la
seva versió més curta.
La zona de les Gorges de Carançà és
molt visitada sobre tot a l’estiu. Pel que fa al cotxe, cal deixar-lo a
l’aparcament del petit poble ja que és impossible aparcar pels carrers però els
preus son molt raonables (2 euros per un dia, 3 per dos dies i 5 euros si esteu
3 o més dies, autocaravanes 6 euros, la primera mitja hora és gratuïta).
Aquí descriurem
el camí fins arribar al refugi de Carançà (situat força més amunt que el tram
final de les gorges) però la ruta es pot escurçar per cobrir la zona més
popular de les gorges.
Aquesta versió més assequible (i que
de fet és la part més espectacular) arriba fins el punt indicat com “Pont 4″ al
mapa.
A més podem fer
el camí d’anada i tornada per la zona de la cornisa (al mapa entre els punts
“inici corda” i “fi corda”) el que fa que la pujada acumulada sigui apte per a
tothom (sempre que no es pateixi de vertigen).
Es tracta d’una
bonica excursió que es pot fer en família i la part dels ponts segurament serà
la que més gaudiran els nens (passeres metàl·liques sobre el riu, ponts
penjants…). La varietat de dificultat de la ruta va des dels poc més de 300
metres de pujada i poc menys de 7 km de la ruta fins al quart pont (anant i
tornant per la cornisa) fins els 1250 metres de pujada i gaire be 18 km de la
ruta aquí descrita (uns 1100 metres de pujada i uns 9 km si només fem l’anada
fins el refugi). També cal destacar la varietat d’entorns que trobem en fer la
ruta completa fins el refugi de Carançà ja que veiem des del bosc de ribera
fins els prats alpins passant per una estreta franja de bosc de pi.
La ruta
pròpiament dita de les gorges de Carançà comença a Toes i finalitza (més o
menys) per la zona del quart pont tot i que es pot allargar una mica més fins
la darrera passarel·la. La ruta admet algunes variants però el més complet és
fer l’anada per un camí i la tornada per un altre. Així, l’anada es pot fer pel
camí de la cambra d’aigua (camí blau al mapa i no descrit aquí) i seguir per la
cornisa (des del punt indicat al mapa “balcons de la Têt” fins una mica més
enllà del primer pont i que recorda molt el de la ruta del Cares als Picos
d’Europa) per arribar fins allà on volem i a la tornada desviar-nos per seguir
el camí del Roc de la Mandrieu (camí que presenta trams de pujada però des del
que es pot contemplar el tram de la cornisa).
Aquí no es
descriu el tram de la cambra d’aigua (chambre d’eau, indicat en blau al mapa)
ja que en arribar no vam veure el rètol que n’indica la situació (un pont a
l’inici de l’aparcament, uns metres més enllà de la caseta del vigilant) i vam entrar
a les gorges pel camí “clàssic” (passant per sota les vies del tren) per pujar
a la cornisa més endavant.
FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 1250 m
Alçada mínima-màxima: 835-1845 m
Distància aproximada: 17,70 km
Temps aproximat sense parades : 6h 35m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 3 sobre 5
Dades addicionals: Les dades corresponen a la ruta
completa d’anada i tornada al Refugi de Ras de Carança. Si es fa la ruta d’anada i tornada
fins l’última passerel·la distància es redueix a uns 9 km, la pujada acumulada
només és d’uns 615 metres. Si s’opta per arribar només fins el quart pont la
distància només és de 6,53 km i la pujada acumulada de 465 metres. En aquests
casos podem dir que la dificultat no supera el grau 2.
Si es decideix
no tornar pel camí del Roc de la Mandrieu i es fa l’anada i tornada per la
cornisa la distància augmenta molt poc (uns 300 metres) però el desnivell es
redueix en més de 150 metres. Així la versió més senzilla del recorregut per
les Gorges de Carançà (anar i tornar per la cornisa i arribar fins el quart
pont) representa una distància de poc menys de 7 km i una pujada acumulada de
poc més de 300 metres.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Comencem el recorregut a l’aparcament de Toes.
Si volem pujar
fins a la cambra d’aigua, que també enllaça amb la cornisa, cal que seguim les
indicacions que hi ha a la part nord de l’aparcament i travessem el pontet de
fusta.
Nosaltres, en no veure el rètol al
arribar a l’aparcament, vam iniciar la marxa pel camí més freqüentat i evident:
en direcció sud passant per sota de les vies del tren.
Aquí l’ull d’un pont de pedra ens
dona pas a l’estret congost per on baixa el Carançà.
Al costat d’ell un rètol ens indica
el perill de crescudes degut als possibles desaiguats provinents de la central
hidroelèctrica. El rètol està en francès, català, castellà i anglès i malgrat les
“hydroelectrica” del castellà i català i de que, en un minut, el cabal pugui
arribar a multiplicar-se per 250 en anglès i només per 150 a la resta de les
llengües, l’esforç per explicar-ho és d’agrair.
Ens endinsem
doncs per la part baixa de l’estret congost on el camí passa a fregar del riu
deixant-lo a la nostra dreta. El camí està indicat amb senyals grocs tot i que,
al menys en aquesta zona, no calen indicacions per seguir-lo. En pocs minuts
arribem a un pont que surt a la dreta del camí on tenim l’opció de
seguir recte pel camí del Roc de la Madrieu o creuar el pont per pujar fins a
la cornisa.
Decidim travessar el pont i pujar a
la cornisa, deixant el camí del Roc de la Madrieu per a la tornada.
El sender
guanya alçada sobre el pont i sobre el camí del Roc de la Madrieu (que veiem a
l’altre costat del congost) fins enllaçar amb el camí planer que prové de la
cambra d’aigua. Just en el punt d’enllaç hi ha un rètol que ens indica que ara
estem al camí dels Balcons de la Têt .
Segons el rètol
si girem a la dreta podem tornar a l’aparcament per la cambra d’aigua o anar
fins a Fontpedrosa i si girem a l’esquerra arribem a la zona de les
passarel·les per la cornisa.
Girem doncs a
l’esquerra seguint els senyals grocs i no hem caminat uns 10 metres quan veiem
un camí que surt a la nostra dreta enfilant-se muntanya amunt.
Aquest camí
també ens portaria al Refugi de Carançà però evitant les gorges ja que puja al
refugi de Dona-Pa i passa per la zona coneguda com Campilles per enllaçar amb
la nostra ruta poc abans d’arribar al Refugi de Carançà.
Seguim doncs el
camí planer i en uns minuts arribem a la cornisa. Es tracta d’un camí excavat
al penya-segat amb impressionants vistes i no molt apte per gent amb vertigen
on trobem l’inici d’una corda subjecte a la roca que tot i no ser
imprescindible sens dubte dona seguretat.
Probablement
aquest camí obert a la roca es va fer per poder construir la petita central que
hi ha més amunt (en aquest sentit el motiu del camí seria similar al dels
Enginyers).
El camí està
arranjat de manera que caminar per ell no representa cap dificultat (excepte
que un metre a l’esquerra dels nostres peus tenim un penya-segat d’uns 100
metres d’alçada amb el riu al fons).
La cornisa però
es recorre ràpidament ja que en menys de 15 minuts el camí s’estreta i arribem
al final de la cornisa, passem per una passera metàl·lica i ens endinsem de nou
al bosc on finalitza el tram de corda (trobarem més endavant un altre
petit tram de corda).
Ara el camí ja
transcorrerà dins el bosc fins arribar (poc abans del Refugi de Carançà) a
l’enllaç amb el camí que prové de Campilles.
Trobem que ja
que en el nostre camí per la cornisa pràcticament no hem pujat ni baixat ara
tenim el riu cada vegada més a prop. En poca estona trobem unes escales metàl·liques que porten a tot un seguit de
passarel·les que segueixen el curs del riu Carançà fins arribar a una
petita construcció que deu constituir part d’una petita hidroelèctrica.
Durant el passeig
per la cornisa hem tingut el riu a la nostra esquerra, ara arribem al primer
pont metàl·lic que ens permet passar a l’altre banda del riu. Es tracta
d’un pont penjant (i per tant mòbil) que passa a una alçada d’uns 4 metres
sobre el riu. No costa gens creuar aquest tipus de ponts (més endavant trobarem
dos mes) però cal tenir un xic de confiança per passar-los (segur que a la
canalla els hi encantaran).
El camí segueix
al costat del riu en suau ascens (ja no pararem de pujar en major o menor
mesura fins el Refugi de Carançà) fins arribar a un punt on per la nostra
esquerra i una mica amagat baixa fins a nosaltres el corriol que ve del Roc
de la Madrieu.
Aquest és el
camí que seguirem a la tornada, no està senyalitzat però si molt fresat i
éssent conscients de la seva existència no ens hauria de costar localitzar-lo.
Si el veiem durant el camí de pujada ens estalviarem dubtes a la tornada.
Entrem ara en la zona de ponts i passarel·les
metàl·liques habilitades per permetre caminar pel costat del riu (o per sobre
d’ell ja que el congost és tant estret que en alguns punts és la única forma
d’avançar). La imatge de caminants passant per aquestes passarel·les és, juntament amb
la de la gent avançant per la cornisa, una de les estampes típiques de la ruta
de les Gorges de Carançà.
Passem doncs pel segon pont (mòbil), per un de
fixe (tercer pont) i per un altre de mòbil (quart pont) i per les
seves corresponents passarel·les des de les que veiem el riu esmunyint-se entre
les roques als nostres peus.
Aquesta és una zona per esplaiar-se contemplant els
petits salts d’aigua des de primera fila i escoltant la remor de l’aigua. Costa no pensar en els ponts
penjants que apareixien en les pel·licules d’aventures que hem vist malgrat
aquests no estiguin fets de lianes sinó de cables d’acer i la seva escala sigui
minúscula en comparació…
Passat el quart
pont podem tornar enrere si desitgem fer la versió clàssica de la ruta. En
arribar a la bifurcació del camí del Roc de la Madrieu podem optar per tornar
per on hem vingut (la cornisa) o pujar pel corriol de la dreta i tornar a Toes
(més endavant en aquesta descripció trobareu un petit resum d’aquest tram).
Si
decidim seguir veurem que ara el congost ha desaparegut i que ja ens movem per
un camí que transcorre paral·lel al riu deixant-lo a la nostra esquerra. La
zona és ombrívola i solcada d’avellaners (arbre que seguirem veient per estrany
que sembli fins poc abans d’arribar a la zona de prats subalpins).
El camí
s’eixampla i passa per un petit pont de pedra. Aquest pont no creua el
riu Carançà sinó el Torrent Roig que n’és un dels seus afluents. La caminada
transcorre ara agradablement en suau i constant ascens, passant pel costat d’barraca
de pedra sense sostre situada a peu del camí i arribant a la darrera
passarel·la situada en un punt on el llit del riu queda encaixonat per un
costat per una paret de roca. Aquí veiem un parell de pescadors (probablement
de truites) que a la tarda, durant el descens, trobarem mes avall.
Passada aquesta
darrera passarel·la metàl·lica el camí ascendeix amb més força, sempre entre
arbres. Poc a poc ens acostem a la pujada més forta de tot el camí. Es tracta
d’un petit tram que posarà a proba el nostres bessons i que esta just abans
d’arribar a l’enllaç amb el camí de Campilles que anomenàvem al principi
de la descripció. Es tracta d’un tram de poc mes de 120 metres que salva un
desnivell d’uns 40 metres.
En arribar a l’inici d’aquesta pujada veiem
dos vies: Una puja de forma directa i molt vertical, l’altre fa petites
ziga-zagues. Recomano seguir la més vertical ja que l’altre està molt
desgastada i, si més no amb terreny sec, és relliscosa.
Una vegada al
cap d’amunt veiem com per la nostra dreta s’ens uneix el camí de Toes per
Campilles, cal doncs que girem a la nostra esquerra. Aquí el camí és més
planer i està dominat pels pins tot i que encara és visible algun avellaner.
Sentim la remor del riu Carançà a la nostra esquerra tot i que només el veiem
fugaçment.
L’entorn
clareja cada vegada més i ja reconeixem el paisatge com plenament pirinenc. El
riu es fa evident al nostre costat i en poca estona arribem al Refugi de Ras de
Carançà.
Es tracta d’un
petit refugi situat en una zona força planera on quan arribem hi pasturen un
ramat de vaques i un ase. És evident que aquesta nit tindran overbooking
(crec que cosa força habitual en aquest refugi) per que no para d’arribar gent
pel camí de Núria (en el nostre camí de tornada trobarem també molta gent que
puja al refugi).
Afortunadament es pot plantar la tenda als
voltants del refugi. Uns 200 metres abans d’arribar al refugi veiem com per la
nostra dreta (per l’oest) arriba el GR10/GR36 que en arribar al refugi es
dirigeix cap a l’est (cap el Coll de Pal el que ens permetria enllaçar amb Ull
de Ter passant pel pic de la Dona)
Després de
descansar una mica, fer un mos al costat del riu i fer-la petar amb un caminant
que ens comentava que tenia pensar pujar al Pic de l’Infern des del refugi en
poques setmanes (bonica i exigent ruta de 1000 m de pujada que passa pels llacs
de Carançà) reprenem el camí de tornada.
El camí és el
mateix que el que hem fet de pujada. Tot i que admet la variant de tornar per
la zona de Capilles preferim baixar fins la cruïlla amb el camí de Toes pel
Roc de la Madrieu per tancar així el circuit clàssic de les Gorges de
Carançà.
Aquest camí
(entre el segon i primer pont) s’inicia a la dreta del nostre camí de baixada
per un corriol que puja decididament. Veiem com guanyem alçada respecte al camí
de la cornisa però aquest esforç addicional ens permet contemplar la ruta de la
cornisa amb una vista diferent.
El camí puja fins el Salt del
Lindou. Tot seguit el
camí baixa escurçant distàncies amb la cornisa que ja veiem clarament a l’altre
costat del congost.
Poc després
tornem a pujar breument fins el Roc de la Foradada (la reconeixereu perquè el
pas obert entre la roca te com a sostre un gran bloc caigut) i descendim ara ja
clarament fins el Salt del Pobre i tot seguit fins el pont on hem pres
la primera desviació a l’inici d’aquesta ruta.
Ja només ens resten uns minuts per
arribar a l’aparcament i donar per finalitzada aquesta variada ruta.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Thuès-Entre-Valls
(aparcament)
|
0h 00m
|
0,00 km
|
835 m
|
1
|
Pont
|
0h 10m
|
0,60 km
|
914 m
|
2
|
Balcons de la
Têt
|
0h 20m
|
1,00 km
|
989 m
|
3
|
Inici tram
corda
|
0h 30m
|
1,50 km
|
1016 m
|
4
|
Fi tram corda
|
0h 45m
|
2,00 km
|
1035 m
|
5
|
Passarel·la i primer pont (mòbil)
|
0h 49m
|
2,20 km
|
1070 m
|
6
|
Enllaç amb el
camí a Thuès pel Roc de la Madrieu
|
0h 56m
|
2,60 km
|
1100 m
|
7
|
Segon pont
(mòbil)
|
1h 09m
|
3,20 km
|
1119 m
|
8
|
Tercer pont
(fix)
|
1h 09m
|
3,20 km
|
1122 m
|
9
|
Quart pont
(mòbil)
|
1h 15m
|
3,50 km
|
1128 m
|
10
|
Pont de pedra
|
1h 24m
|
3,80 km
|
1173 m
|
11
|
Cabana de
pedra
|
1h 32m
|
4,30 km
|
1204 m
|
12
|
Darrera
passarel·la
|
1h 38m
|
4,50 km
|
1243 m
|
13
|
Enllaç amb el
camí a Thuès per Campilles
|
2h 55m
|
7,60 km
|
1749 m
|
14
|
Refugi de Ras
de Carançà
|
3h 26m
|
9,10 km
|
1845 m
|
15
|
Quart pont
(mòbil)
|
5h 19m
|
14,70 km
|
1128 m
|
16
|
Enllaç amb el
camí a Thuès pel Roc de la Madrieu
|
5h 40m
|
15,50 km
|
1100 m
|
17
|
Thuès-Entre-Valls
(aparcament)
|
6h 35m
|
17,70 km
|
835 m
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario