QUERALBS – COMA DE VACA – NÚRIA - QUERALBS

QUERALBS – COMA DE VACA – NÚRIA - QUERALBS

Zona: Núria - Ulldeter

INTRODUCCIÓ

Aquesta ruta és molt coneguda i, tot i que es podria fer en un sol dia “maratonià”, recomano fer-la en dos dies per poder gaudir del paisatge i de l’entorn amb calma. Podeu dormir al refugi de Coma de Vaca (Manelic) i gaudir del plaer de pasejar (ja lliures de motxilles) per la plana de la coma on abunden les marmotes i els isards i pel que sembla cada vegada és més fàcil trobar muflons. Evidentment uns prismàtics son imprescindibles. Si voleu fotografiar marmotes necessitareu un “tele” molt potent (calculo que uns 1000 mm) mentre que pels isards amb un 300 fareu el fet (i fins i tot menys)

El nostre pla era força relaxat: El primer dia anar de Queralbs al refugi de Coma de Vaca on vam arribar cap al migdia. Això ens va permetre dedicar tota la tarda a passejar pel pla que s’exten davant del refugi (el pla de les Eugues) i pel pla de Coma de Vaca (coma=vall formada per un glaciar). El segon dia el pla era anar pel camí dels Enginyers (un camí molt més planer que el del primer dia) fins a Núria i després de dinar tornar a Queralbs (arribats a Núria ja decidiriem si baixar fins a Queralbs a peu o amb el cremallera).

Les espectatives es van cumplir sobradament, els paisatges del camí dels Enginyers son espectaculars (si patiu vertigen sever és millor que preneu un altre camí) i per una vegada hem trobat molts més isards que vaques ja que la sequera no permet que els prats mantinguin la quantitat de vaques habitual. El fet de poder veure i fotografiar muflons i de tenir-los excepcionalment a prop (de matinada quan tothom encara dormia al refugi els vam arribar a tenir a menys de 5 metres del refugi) va fer que aquest cap de setmana fos especialment rodó. La única “pega” va ser el camí de Núria a Queralbs, tot i que el vam fer al migdia i amb una calor considerable l’aglomeració de gent pujant pel camí vell cap a Núria ens va sobtar i va ser el “contrapunt” a dos dies de caminar en semi-solitud.

Una ruta totalment recomanable si necessiteu un parell de dies de descans mental (que no pas físic ja que la ruta té el primer dia un desnivell considerable)

  

El tram més dur és el de Queralbs a Coma de Vaca ja que gaire bé tota la pujada es fa en un tram molt curt horitzontalment (el pendent és molt gran), però no presenta cap dificultat insalvable (com a molt tindrem que parar més sovint del normal). La segona part (el camí dels Enginyers de Coma de Vaca a Núria) té molt poc desnivell i es fa per una senda al costat de precipicis espectaculars. Tot i això no té cap dificultat malgrat en un punt hi ha un cable d’acer que ens serveix de pasamans (en cas de que el terreny sigui sec està més per donar-nos seguretat que per necessitat) i en un altre un parell de ganxos que serveixen d’esglaons (res digne d’anomenar). La tercera part (Núria -Queralbs) és un camí molt concorregut per tota mena de gent, des de senderistes que passen per Núria per anar a altres llocs fins a gent que aprofita un dia de festa per pujar amb la mainada a passar el dia a Núria, és a dir que no és complicat (tot i que té algun tram de forta pendent)

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1360 m

Alçada mínima-màxima: 1130-2095 m

Distància aproximada: 24,20 km

Temps aproximat sense parades : 9h 35m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Primera jornada

Un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs, en un revolt molt tancat, passem per davant de la Farga. Podem deixar el cotxe en aquest punt ja que hi ha un petit pla o be deixar-lo plaça de Queralbs. Nosaltres decidim arribar fins a Queralbs ja que encara és aviat i segur que trobem un bon lloc.

Ens posem a caminar carretera avall durant 1 km fins tornar a passar per La Farga. En aquest punt hem de sortir de la carretera i travessar un pont que tenim a l’esquerra (el pont de les Guielles).

Nosaltres hem de seguir els senyals vermells però en pocs metres veurem un petit torrent i un senyal groc que ens indica el camí cap a una antiga mina. Aquesta era la mina Yelos (d’Urani). Nosaltres però, no cal que ens desviem de la pista principal fins arribar a la Central Daió de Baix. Aquí trobem uns quants cotxes aparcats als marges del camí i sembla una zona força concorreguda. Suposem que deu ser gent que va a banyar-se les gorgues del Freser. Hem de travessar un petit pont de fusta i prendre una senda que s’endinsa al bosc tot resseguint el Freser amunt. En el pont trobem un rètol indicatiu força fiable: ens indica el Salt del Grill a 20 minuts i Coma de Vaca a 3 hores i mitja.

Només cal que seguim la senda i arribem al Salt del Grill en els 20 minuts pronosticats pel rètol. La pujada és de moment força suau i el camí es fa be ja que passem gaire be tota l’estona per un bosc d’avellaners que més amunt passen a ser avets i l’ombra s’agraeix.

El camí és força concorregut (es noten els tres dies de festa) i molta de la gent l’anirem trobant en diferents punts del camí fins arribar al refugi de Coma de Vaca. La senda es va apropant i allunyant del Freser i en alguns punts ens podem permetre el luxe de gaudir d’alguna gorga solitària.

Tardem poc menys d’una hora en arribar al pont de les Marrades des del Salt del Grill. Aquest pont és en realitat una passarel.la metàl.lica que ens permet creuar el Freser. És ara quan comença la pujada forta.

El camí abandona la vall per la que hem estat caminant enfilant-se muntanya amunt amb nombroses ziga-zagues. Això alenteix la marxa però el camí es fa be i a mida que guanyem alçada tenim una vista més espectacular sobre la vall i les gorges i salts del Freser.

La pujada no es farà més suau fins que no arribem a la cota dels 2000 metres i encara haurem de pujar (ara ja molt més relaxats) fins als 2050 metres.

El refugi de Coma de Vaca no es deixa veure fins que no el tenim molt a prop. Veurem com sorgeix per darrera de la Jaça dels Xais als nostres peus uns 50 metres mes avall. Ja només ens caldrà enfilar camí avall i dirigir-nos al refugi.

Allà deixem les motxilles i, després de dinar i fer una estirada al prat, enfilem Freser amunt.

L’amplitud de la vall de Coma de Vaca fa que ens sigui molt senzill distingir marmotes sortint del seu cau tot i que gaire be és impossible apropar-se a elles per aconseguir una bona fotografia (uns prismàtics us permetran observar-les amb tot detall).

També localitzem alguns isards dels que podem capturar alguna fotografia. Així, tot passejant al costat del Freser, passem la tarda. Al tornar cap al refugi podem veure aparèixer un parell de muflons tot just darrera del refugi. El refugi era ple i amb tanta gent ens costava agafar el son una vegada desperts, pel que vam decidir aixecar-nos abans. La sorpresa va ser comprovar que 5 muflons estaven pasturant tot just al costat del refugi. Els vam poder veure durant una bona estona fins que el soroll de la gent a l’aixecar-se va fer que es retiressin

Segona jornada

Després d’esmorzar i amb els primers raigs de Sol tocant el cim de les muntanyes del voltant vam decidir prendre camí cap a Núria pel camí dels Enginyers. Aquest camí el prenem tot just darrera del refugi, pujant amunt i deixant el pluviòmetre a la nostra dreta. Aquest camí és una variant del GR-11 (GR11-7) i per tant només cal que seguiu els senyals blancs i vermells. La senda no té pèrdua i voreja els penya-segats sobre el Freser i es espectacular. El camí és lent ja que en molts punts cal caminar per sobre de roques. Tot i això no és un camí que representi cap dificultat en aquesta època de l’any. Si no patiu de vertigen extrem fruireu de magnífiques vistes (tot i això segur que pels que teniu vertigen seria pitjor anar de Núria a Coma de Vaca que al revés tal i com fem nosaltres). Malgrat tot, heu de tenir en compte que pot ser un camí perillós amb boira o temps humit.

Només tenim un parell de punts delicats que amb bon temps no ho son tant…A l’esquerra el tram amb el passamans i a la dreta el tram amb els ganxos

Aquest camí no té grans desnivells i pel que se té aquest nom ja que era el camí utilitzat pels enginyers que van fer l’estudi de creació d’una presa a Coma de Vaca. Durant el recorregut hi trobareu molts gendarmes (agulles aïllades ) i roques a les que el temps ha dotat de boniques formes. En algun punt podem arribar a veure el perfil característic de Montserrat tot i que força enterenyinat degut a la distància que ens separa…

No hi ha gaires coses a comentar ja que no trobarem cruïlles ni grans desnivells, només dos punts a indicar, el cable d’acer d’uns 40 metres que fa de passamans per ajudar-nos a la pujada (o baixada) al Clot de Malinfern i un parell de ganxos que fan d’esglaons (evitables) que ens trobarem uns 45 minuts més tard.

Una vegada passats els ganxos trobarem un parell de cabanes de pastor i més tard el camí ja es torna més suau. Trobem un parell de torrents i tot i la sequera d’aquest any encara porten aigua (del desglaç suposo) pel que aquest no sembla pas un camí on falti l’aigua. El camí es va fent relaxadament i sense presa… Un parell d’Isards ens passen a pocs metres i uns 50-75 metres més avall veiem passar un grup de 3 ó 4 entre les roques.

Passem per sota una cabana dels forestals força malmesa (de pedra però amb part de sostre caigut) i molts metres per sota nostre veiem un grup de vaques (increïblement son les primeres que veiem en dos dies). Quan ens queden uns 45 minuts de camí arribem a un rètol que indica el camí a Coma de Vaca (diu que està a dues hores però nosaltres ja en portem tres caminant). Des d’aquest punt ja es veu el refugi del Pic de l’Àliga situat una mica per sobre del Santuari de Núria i girem en direcció Nord el que ens deixa força exposats al vent.

A mida que ens acostem a Núria anem trobant gent el que ens “desperta” dels nostres pensaments i ens fa tornar a la “vida real”… Aquesta part del camí (el camí dels Enginyers) ha estat sens dubte el millor dels tres trams ja que a l’espectacularitat de l’entorn cal afegir la solitud de la marxa (només ens hem creuat amb dues persones que feien el recorregut invers i hem vist de tant en tant davant nostre un grup que ha sortit del refugi de Coma de Vaca uns minuts abans que nosaltres

Arribem al Santuari de Núria i tot i que no està atapeït de gent, ja veiem que ens hem endinsat totalment en la civilització… Nens passejant en poni, la botiga de records està a rebentar de gent, el bar comença a omplir-se i pel que sentim sembla que en uns minuts l’autora de Les Tres Bessones hi serà per signar llibres… Decidim per tant prendre una refrescant cervesa mentre dinem a una de les taules de l’àrea de “picnic” i en acabat seguir camí a peu fins a Queralbs.

Enfilem cap el Mirador i baixem cap el nostre destí. Durant tot el camí de baixada no farem res més que creuar-nos amb gent que puja en direcció a Núria tot i que la calor ja comença a intensificar-se. Aquest camí és el Camí Vell de Núria. El camí té aquest nom, no perquè hi hagi un de nou sinó perquè el camí que ja s’utilitzava a l’edat mitjana per accedir al Santuari de Núria (ja hi devia d’existir en aquest lloc una capella al s.XI). Aquest camí forma part actualment del GR-11 i per tant està senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Puja molta gent vestida de carrer, altres en banyador… La veritat es que no és un camí fàcil de pujada (i menys amb la calor del migdia) ja que te un desnivell de prop de 800 metres i d’uns 7 quilòmetres. A vegades la inconsciència de la gent no té límits…

La baixada no té cap mena de dificultat. En mitja hora creuem un “doble pont” ( mentre que per sota nostre passa el riu Núria per sobre ens creua la via del cremallera). En aquest punt un rètol indicatiu assenyala el nostre destí a 1 hora 55 minuts (nosaltres el farem en una mica menys).

Durant la baixada trobarem tres refugis naturals, es tracta de petits clots a la roca que poden servir com a refugi en cas de tempesta. 

El primer que trobem, a l’alçada de les gorgues del riu Núria, és el refugi de Sant Pere. Passat aquest punt el camí baixa sobtadament fent ziga-zagues (la baixada és forta en aquest tram). Arribem al refugi de Sant Rafael i el camí torna a baixar fins arribar al pont de Cremal. A partir d’aquest punt el camí es separa definitivament del riu i es dirigeix cap el refugi de Sant Pau. Uns metres més enllà trobem que s’hi estan fent obres al camí i hem de pujar unes escales que ens desvien del camí original. Afortunadament a una desena de metres del final de les escales ha una font a l’ombra…

Tot seguit el camí baixa fins reprendre el camí original (ja al costat de la via del cremallera), passem pel costat d’unes cases (la Ruïra) i arribem a la carretera que puja a Fontalba. Travessem la carretera i baixem seguint els senyals fins arribar a la plaça de Queralbs, on finalitza el nostre recorregut.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Primera jornada

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Queralbs	0h 00m	0,00 km	1200 m
1	La Farga	0h 10m	1,00 km	1130 m
2	Central Daió de Baix	0h 25m	2,00 km	1180 m
3	Salt del Grill	0h 45m	2,80 km	1290 m
4	Pont de les Marrades	1h 40m	5,20 km	1550 m
5	Torrent de Costa-rubí	2h 20m	6,10 km	1770 m
6	Cota de 2000m	3h 05m	7,00 km	2000 m
7	Cota màxima	3h 30m	8,00 km	2050 m
8	Refugi de Coma de Vaca	3h 40m	8,50 km	1995 m

Segona jornada

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
8	Refugi de Coma de Vaca	0h 00m	0,00 km	1995 m
9	Corda	1h 00m	1,80 km	2025 m
10	Ganxos (esglaons)	1h 45m	2,90 km	2090 m
11	Rètol GR11-7	3h 00m	5,70 km	2095 m
12	Pont sobre el Torrent Fontnegra	3h 20m	6,90 km	2035 m
13	Viacrucis	3h 35m	7,80 km	2050 m
14	Santuari de Núria	3h 45m	8,60 km	1960 m
15	Mirador	3h 50m	9,10 km	1995 m
16	Pont	4h 20m	10,50 km	1770 m
17	Refugi de Sant Pere	4h 25m	10,80 km	1750 m
18	Refugi de Sant Rafael	4h 55m	12,30 km	1555 m
19	Refugi de Sant Pau	5h 10m	13,20 km	1460 m
20	Carretera	5h 45m	15,10 km	1290 m
21	Queralbs	5h 55m	15,70 km	1200 m