SANT QUIRZE DE COLERA – COLL DE BANYULS

SANT QUIRZE DE COLERA – COLL DE BANYULS

Zona: L'Albera i Cap de Creus

INTRODUCCIÓ

La ruta des de Sant Quirze de Colera a Coll de Banyuls pel Puig d’en Jordà està excel.lentment senyalitzat (marques groges). Des del Coll de Banyuls a Mas Pils no té pèrdua (no trobarem cap trencant) i de Mas Pils a Sant Quirze de Colera només cal que seguim els senyals del GR (vermelles i blanques) i que seguim el rètol indicatiu al tram final.

Podem distingir dos trams molt diferenciats. El primer tram que va de Sant Quirze de Colera a Coll de Banyuls passant pel Puig d’en Jordà és un tram costarut que transcorre per colls, carenes i cims, les vistes mentre que el segon tram (que passa pel costat del Mas Pils) es un trajecte més relaxat (si no passeu pel Puig del Migdia) i es fa gaire be tot per pista forestal i camins força amples. 

I una recomanació: Degut a la vegetació d’aquesta zona i a que gran part del recorregut es fa per senders heu de fer aquesta ruta amb pantalons llargs o sortireu amb les cames marcades….

Part del recorregut transcorre per la Reserva Natural del Paratje Natural d’Interès Nacional de L’Albera.

És un paratje amb una extraordinària diversitat botànica que es posa de manifest durant aquesta època de l’any, la presència de granotes i gripaus a molts dels rierols que hem trobat a les cotes més baixes indica un bon estat del mèdi (malgrat que en un punt entre el Mas Pils i Coll de Banyuls hem trobat una furgoneta desvallestada). L’interès d’aquesta ruta rau innegablement en els paisatges que podem contemplar al carenar i en la diversitat d’insectes i flora que es comença a trobar per aquesta època i, com no podia ser d’una altra manera, en els dos dòlmens, el monestir i l’esglèsia que trobem al camí.

Per arribar al Monestir de Sant Quirze de Colera podem anar fins a Rabós o fins a Vilamaniscle i des d’allà seguir les indicacions. Al arribar podem aparcar al restaurant (El Corral de Sant Quirze, telf 972 19 31 86, tancat els dimecres)

FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 890 m

Alçada mínima-màxima: 175-740 m

Distància aproximada: 12,50 km

Temps aproximat sense parades : 4h 40m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

El nostre recorregut comença al Monestir de Sant Quirze de Colera, abadia benedictina fundada probablement al s.VIII tot i que el seu moment de màxim esplendor no arribaria fins el segles X-XI.

L’any 1123 es consagra l’esglèsia de Santa Maria (situada just al davant del monestir). A mitjans del s.XV entra en una profunda decadència. Actualment es troba en fase de restauració.

Per començar el recorregut aparquem al costat del restaurant (més enllà del monestir) i anem en direcció sud, travessant el torrent de la Perdiu per un bonic pont de fusta i arribant en menys de 5 minuts a la font de l’Abad. 

Deixem la font a la nostra esquerra i seguim pujant fins trobar un rètol que ens indica el camí cap el Coll de Pallerols (ens indica que està a uns 45 minuts). Només cal que seguim els senyals grocs i comencem la pujada en direcció de les Roques Blanques.

La pujada comença forta, es suavitza poc abans d’arribar a l’alçada de les Roques Blanques (hi passem per sota) i torna a ser forta poc abans d’arribar al Coll de Pallerols. Una vegada al Coll de Pallerols, decidim reposar i el millor per fer-ho es fer uns 50 metres cap a la nostra dreta (en direcció sud) fins trobar un grup de grans alzines sureres que ens donen una bona ombra (també trovarem ombra si decidim anar cap a l’esquerra, en direcció nord).

Des d’aquí ja podem veure perfectament tota la vall on està situat el monestir (que no hem deixat de veure en tot el recorregut) i part de la badía de Roses. El Canigó (com sempre per aquesta zona) es presenta inconfusible al fons.

Seguim en direcció nord i poc a poc ens anem acostant al Puig d’en Jordà. Nosaltres deixem el puig a la nostra dreta (sense passar pel Coll del Teixò) després de deixar enrere un grup de vaques descansant. Ara ja veiem Banyuls (Banyuls-Sur-Mer) que és un poble costaner de França. El camí aquí ja es fa molt més descansat ja que perdem alçada i anem cap el Coll del Torn tot seguint els senyals grocs.

Tot seguit comença la pujada i arribem al Puig de la Calma. No cal dir que les vistes des d’aquí be valen la pujada (tot i que no volem imaginar com serà l’entorn un dia de forta Tramuntana). Dues fites ens indiquen (per si encara no està clar) que hem arribat al cim. Des d’aquí veiem clarament la Torre de Madaloc (ja en territori francès), darrera seu s’ens amaga a la vista Colliure.

Arribats a aquest punt podem seguir en direcció nord (és el camí proposat en aquesta ruta) o seguir en direcció oest si volem pendre una drecera. Aquesta drecera (que rapidament passa a ser una pista forestal) ens portarà al Coll de Plaja en poc més de 2 kilòmetres estalviant-nos una hora i mitja o dues hores de camí (indicat al plànol com drecera)

Ara la baixada és molt forta i es fa per una senda rocallosa, caldrà que ens agafem de tant en tant a alguna de les roques que sobresurten per tal de poder descendir. Malgrat tot, amb calma i mirant on posem els peus s’arriba al Coll de Vallfreda sense cap problema.

Poc després d’arribar al Coll de Vallfreda arribem, després de travessar per un filat, al Coll del Llop. En aquest punt veiem la primera marca fronterera (al costat del Coll de Banyuls hi tobarem la segona) i la senda es converteix en una agradable pista que bordeja el Puig de les Forques per la dreta (cal que prenem el trencant de la dreta abans d’arribar al Puig si no volem pujar i baixar un desnivell de 30 m)

Uns metres més i arribem al Coll de Banyuls on podem veure un antic búnquer reconvertit en refugi pel Centre Excursionista Empordanès. El refugi és de públic accés (al menys era obert quan vam arribar) i té aigua corrent.

Ara el proper destí es arribar a prop del Mas Pils on dinarem al costat d’un rierol sota l’ombra d’unes alzines sureres (si, son uns dels pocs grans arbres que creixen en aquesta ruta).

Per tal d’arribar-hi podem seguir la carretera però és molt millor seguir la pista que neix just al costat de la carretera en el Coll de Banyuls. Aquesta pista es converteix més avall en un sender. De fet durant uns metres caminem per dins d’un rierol que ens acompaña al costat del sender fins arribar al Rec de Puig d’Estela (coneixerem el lloc pels arbres i per la travessa de tren clavada al marge del rierol). Llàstima de la furgoneta rovellada que trobem pel camí, francament no se com ha pogut arribar fins aquí (no sembla haver rodolat des de la carretera que passa a prop)…

Tot just al nostre davant tenim un prat, només cal que girem a l’esquerra per arribar a la carretera i veure el Mas Pils. Seguim carretera avall i a pocs metres prenem la primera pista a la nostra esquerra (és part del GR-11 i per tant senyalitzat amb marques blanques i vermelles).

Seguint per la pista trobarem en uns 15 minuts el rètol indicatiu del Dolmen de Comes Llobes. El rètol ens desvia cap a l’esquerra per una senda, segons el rètol son uns 400 metres per una senda que puja fins el dolmen (situat a uns 80-90 metres pel damunt nostre).

Al mateix lloc, però a la dreta trobem el rètol que ens indica que podem arribar en 30 minuts al Dolmen d’en Solà d’en Gibert. Decidim pendre aquesta senda.

La senda s’enfila fortament fins el Puig del Migdia i segueix la carena fins arribar a un filat. Passant el filat arribem a la pista que va del Dolmen d’en Solà d’en Gibert fins a Coll de la Plaja.

Al començament, aquesta senda està indicada amb senyals grocs, però a mida que avancem perdem els senyals (segurament ja son “menjats” per la vegetació) i hem de seguir fent cas de la intuició i dels caminets marcats pel pas d’altres persones i animals. No és dificil arribar al punt de destí però si voleu anar tranquils i estar lliures d’esgarrapades us recomanem que no agafeu aquesta senda i que seguiu per la pista fins al Coll de Plaja.

Al Coll de Plaja trobarem una cruïlla de 4 camins, un és la drecera a la que feiem referència abans i que ve del Puig de la Calma, l’altre és la pista que ve de Mas Pils (camí recomanat al plànol), la tercera és la pista que va al Dolmen d’en Solà d’en Gibert i la quarta és la pista que ens porta de tronada al Monestir de Sant Quirze de Colera. 

Seguint aquesta pista avall trobem un rètol que ens indica que la Font dels Gossos és molt a prop (només cal sortir una mica de la pista per trobar-la). Reprenent la pista trobem un rètol que ens indica una drecera per arribar al monestir. 

Només cal pendre aquesta drecera muntanya avall per arribar al nostre punt de partida en uns 20 minuts.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#	Localització	Temps	Distància	Alçada
0	Monestir de Sant Quirze de Colera	0h 00m	0,00 km	175 m
1	Coll de Pallerols	0h 55m	2,00 km	525 m
2	Puig d’en Jordà	1h 20m	3,10 km	740 m
3	Puig de la Calma	1h 35m	4,50 km	717 m
4	Coll del Llop	2h 20m	5,90 km	380 m
5	Coll de Banyuls	2h 35m	6,70 km	355 m
6	Mas Pils	3h 00m	8,40 km	245 m
7	Desviament Dolmen Comes Llobes	3h 15m	9,20 km	245 m
8	Coll de la Plaja	4h 05m	10,80 km	390 m
9	Font dels gossos	4h 10m	11,00 km	375 m
10	Monestir de Sant Quirze de Colera	4h 40m	12,60 km	175 m

FEM CULTURA :

El monestir de Sant Quirze de Colera fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà). El comte Gausbert d'Empúries va cedir els terrenys l'any 927; es va reconstruir i es va consagrar l'any 935 pel bisbe Guiu de Girona. Va ampliar-se i renovar-se successivament a través dels anys. El seu béns van ser pròspers i es van estendre per tot l'Empordà i el Rosselló. L'any 1123 fou posada sota la veneració dels sants Quirze, Andreu i Benet, procedint-se a una segona consagració pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona en presència del de Carcassona. El 1288 fou fugaçment ocupat i saquejat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca, que envaí l'Empordà. Es va unir al monestir de Sant Pere de Besalú l'any 1592. L'any 1836, per la desamortització de Mendizábal, la comunitat de Sant Pere de Besalú es va extingir i tots els seus béns van ser posats a subhasta. El monestir de Sant Quirze de Colera, amb tots les seves pertinences i terres, va ser adquirit pel general liberal Ramon de Nouvilas i de Ràfols, els descendents del qual n'han estat propietaris fins que el 1994 el van vendre a l'Ajuntament de Rabós per la quantitat simbòlica de 1.000 pessetes. La seva església està restaurada i consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de canó la nau central i de quart de canó les laterals, totes reforçades amb arcs que arrenquen de pilars cruciformes. La capçalera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentació d'un fris de arquets. Té tres portes, dues a les façanes nord i oest i la del mur del sud que duu al claustre, del qual es conserva la galeria de ponent amb quatre finestres geminades. La façana occidental fou reconstruïda al segle XII. De la fortificació es conserva una torre de defensa i restes de muralla. El conjunt fou declarat Monument Historicoartístic Nacional el 1931 i està emparat per la llei del Patrimoni Cultural català de 1993 com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es troba inclòs en el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Després de l'adquisició dels edificis a la família Nouvilas (1994), l'Ajuntament de Rabós creà el Patronat Municipal de Sant Quirze de Colera, amb representació de diferents institucions, que té per objectiu promoure'n la recuperació, l'estudi i la difusió. Des d'aleshores s'hi han efectuat campanyes d'excavacions arqueològiques i intervencions de consolidació i restauració. En el marc d'aquestes campanyes i intervencions, s'han recuperat pintures romàniques del segle XII en un dels arcs i s'han localitzat tombes antropomòrfiques al refetor que confirmen la primera ocupació medieval de la zona en el segle VIII.  Després d'estar tancat al públic durant molts anys, el monument és visitable des de 2007 i s'hi celebren concerts d'estiu.