Sortida de
Terrassa amb cotxe, fins l’Alzina del Sal.lari ( pàrquing del parc ) són 13,3 Km
i 15’. Començo a caminar a les 9h15’.
ITINERARI:
Alzina
del Sal.lari – Coll de Tres Creus ( 15’, he millorat en 5’ la forta
pujada ) – Camí direcció el Paller de Tot l’Any ( destaco les vistes
espectaculars de les Muntanyes de Montserrat, sense calitja ,segurament , per
haver plogut durant la nit ) – Paller de Tot l’Any ( 30’ ) – en 10’ camí que
baixa a mà esquerra, FONT DEL LLADRE. Sobre la font : només raja en
períodes plujosos. Situada en un racó amagat i de difícil accés, aquest
brollador era molt freqüentat per bandolers. Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia
els seus robatoris al Coll del Correu, s'hi amagava dels seus perseguidors
despenjant-se per una de les escletxes del cingle fins a la font del Lladre. El
camí ara careneja entre alzinars i roques pelades, amb àmplies panoràmiques
dels vessants ponentins de la serra de l'Obac - 5’ abans d’arribar al
Coll del Correu ( per mi, hi ha una de les millors vistes del parc, Castell de
Bocs ( jo, en dic les mamelles , recordant a l’estanquera de la película
Amarcord,1973 de Federico Fellini ) - COLL DEL CORREU ( 670 mts i
10’ ). Sobre el coll : paratge feréstec, de gran bellesa i, alhora, el més
solitari del recorregut. L'existència de bons amagatalls i nombroses
possibilitats d'escapada van fer que aquest lloc fos l'escenari d'innombrables
crims i robatoris. Aquesta cruïlla era de pas obligat per a tots els que feien
el trajecte Barcelona-Manresa, pels habitants dels masos de la Pola,
Matarrodona i Puigdoure que es dirigien a Rellinars i, naturalment, pels
missatgers i els distribuïdors del correu. Des del coll del Correu, agafem el
camí del mig (abandonem el GR), deixant a banda i banda dos ramals (el de l'esquerra
-GR 5- passa pel mas de la Boada fins a Rellinars i el de la dreta baixa al
torrent de la Cansalada). Ara, el camí planeja pel vessant Nord de la carena
sostingut per murs de contenció, amb alguns passos excavats a la roca.
Just abans
d'assolir la carena, el camí s'enfila penetrant en un alzinar ombrívol on
trobem un avenc– AVENC DEL CAMÍ RAL ( 15’ ). Sobre l’avenc :
L'avenc del Camí Ral és estret i té poca fondària, però la seva ubicació en
l'històric eix de comunicació entre Barcelona i Manresa l'ha convertit durant
molt segles en una cavitat emblemàtica i plena de llegendes. L'avenc està
situat uns 700 metres més enllà del Coll del Conreu en direcció cap al Pont de
Vilomara i uns 900 metres abans dels Hostalets del Davi. Aquest tram del camí
Ral, cobert per un espès alzinar, passa per la vessant de la carena orientada
cap el Torrent de la Font de la Cansalada.La cavitat té set metres de
profundidad i una petita boca d'uns dos metres de llarg i mig metre d'ampla.
Tot i les seves modestes dimensions, era un motiu més d'alarma pels frequents
viatgers que passaven pel camí Ral i que el van arribar a identificar com una
de les portes de l'infern. La por dels viatgers no era tant sols caure-hi
accidentalment, sino que les llegendes deien que els bandolers que controlaven
la zona del Coll del Correu tiraven a la cavitat a algunes de les seves
víctimes. Segons la tradició, els lladres també feien servir l'avenc per amagar
els objectes que robaven . El bosc és espès, amb moltes plantes enfiladisses
que contribueixen a crear un ambient selvàtic. En aquest tram de l'itinerari,
és on millor es conserva l'empedrat original del camí Ral. Un cop superat un
petit collet, seguim per un camí carreter deixant una bifurcació a la dreta. La
pista és ampla fins a arribar als : HOSTALETS DEL DAVI ( 10’ i acumulats 1h30’
) . Sobre l’hostal : aquest hostal es troba en un dels indrets més solitaris de
la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar
el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins
que, successivament, actuaren a la muntanya. L'origen d'aquest hostal sembla
que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions
reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou
i la bassa, actualment adequada per al
subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis. Continuem per la
pista gran , en uns 15’ ens trobem amb una cruïlla molt important i una torre
d’alta tensió MOLT GRAN. A la cruïlla hi han moltes senyalitzacions : Sant
Jaume de Vallhonesta ( conjunt de ruïnes molt importants ), el Pont de Vilomara
( poble ), La Barata, els Hostalets del Davi, Casajoana i Rellinars ( poble ).
Des de la torre d’alta tensió , al costat de la cruïlla, es veu la masia de
Matarrodona , a l’altre cantó ( carena ). Fins aquí , he tardat 1h45’. Són les
12h30’. Per el lloc on tinc el cotxe i per l’hora , em veig obligat a fer la
tornada per els mateixos llocs de l’anada. La tornada: terreny 80% pla com
l’anada , però en lloc de baixades suaus , ara són pujades , fa molta calor i
estic una mica cansat i cada vegada ho estaré més. En resum, he fet la tornada
en 2h15’ ( 30’ més que l’anada ). EN
TOTAL HE FET, 4 hores.
EXCEL.LENT
EXCURSIÓ I COM SEMPRE HE GAUDIT MOLT DE LES PETITES COSES ( em miro una fulla,
una soca d’arbre, unes flors, líquens, fruits de bosc, arbres, arbres secs,
arbustes,…i com no : HE FET UNES 140 FOTOS, el día era esplèndit per fer fotos.
A les 15h30’ he anat a dinat al DOT del Parc de Sant Jordi de Terrassa, a 3
minuts de casa meva.
29/9/2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario