VALL D'HORTMOIER. Ermita de Sant Miquel i roures monumentals. Alta Garrotxa.

Vall d'Hortmoier: ermita de Sant Miquel i roures monumentals. Alta Garrotxa.

Jo hi he anat unes 6 vegades des de la casa que tinc a les rodalies de Camprodon a l’Urbanització Font Rubí. Vaig en jeep o cotxe fins a Beget i segueixo fins a l’entrada d’Oix, sense entrar al poble.  Hi ha a mà esquerra una indicació de: Can Pei ( turismo rural ), Sant Miquel d’Hortmoier. Podriem anar fins a l’ermita amb jeep però la pista és molt estreta i l’excursió no tindria cap mèrit. Jo, hi he anat de les dues maneres. És una excursió suau, anada i tornada unes 3h. Pots desviar-te a la dreta i anar a l’ermita de Santa María d’Escales ( excepcional, foto 2 ) i retornar a la pista principal per anar a Sant Miquel d’Hortmoier , més endavant hi ha un pont i podriem anar a Talaixà. Finalment , arribem a l’esplanada on hi ha dos roures d’uns 500 anys ( ni havia tres ), i a 5’ l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier (de l’ any 977 ) , que fa uns 2 anys  va ser restaurada.

Tornem per l'altra banda del riu, vorejant-lo, fins que trobem la passera del GR 11, on recuperem el camí d'anada per arribar al punt d'inici. "L’Alta Garrotxa és terra aspre i feréstega on nombroses espècies vegetals arrelen amb força als indrets més insospitats i enclotats. Però no tot són cingles paorosos, clots escarpats i congostos en aquesta contrada. Entre les poblacions de Beget i Oix, els cingles donen pas a un bonic pla entre muntanyes i la riera de Beget; és el Pla de Plancesilles. En aquest pla és on hi ha dos dels exemplars de roure pènol (Quercus robur) més importants del país: els roures d’Hortmoier. Hi havia tres imponents roures però malauradament un estava infectat per una plaga de fongs i una forta ventada el va abatre el 1996. Dels altres dos podem dir que les seves colosals mesures són 27 m i 30 m d’alçària respectivament i de capçada mitjana 28,6 m i 31 m. La seva antiguitat es calcula com a mínim en 450 anys. En una època en què la fusta era emprada per tot, els boscos d’aquesta part de la Garrotxa eren ideals per a fer-ne l’explotació i la bona fusta dels roures era molt utilitzada per la marina espanyola al segle XVIII. Segons l’ordre de 31 de gener de 1748 de Ferran VI els propietaris de boscos no podien tallar els arbres que la marina marcava com a idonis per a vaixells. Segurament per aquest motiu els roures d’Hortmoier (per això també es coneixen com a roures del Rei) van salvar la vida per estar marcats per a fusta de vaixells, fet que posteriorment no es va fer, segurament per la seva situació remota i aïllada. L’any 1988 la Generalitat de Catalunya va declarar-los arbres monumentals."

Les fotos són d’una excursió del 9/5/2012.